Punica granatum (magraner)

Gènere: Punica

Espècie: granatum

Família: punicàcies

Origen geogràfic: est de la Regió Mediterrània i sud-oest d'Àsia

Nom comú: magraner

Característiques: és un arbret caducifoli de capçada arrodonida, irregular, d'una alçària entre els 2 i 6 m i una amplada de capçada entre els 2 i 4 m, amb molts rebrots de la soca i sovint espinós. L'escorça és llisa, després de color marró cendrós. Les fulles són oposades, simples, lanceolades, fan de 2 a 5 cm i són de color verd mitjà brillant a l'anvers, verd groguenc al revers, que en brotar són de color bronze. La floració es produeix entre l'abril i l'agost, amb les flors de 3 a 4 cm de llarg, de color vermell escarlata o vermell groguenc, generalment solitàries. Els fruits són balàusties esfèriques -les magranes-, de 5 a 12 cm de diàmetre, de color vermell o groc vermellós, que maduren a finals d'estiu i a la tardor.

Es cultiva des de l'antiguitat com a arbre fruiter per a la producció de magranes, del suc de les quals s'obté també una beguda refrescant i un xarop –la granadina. S'usa com a planta ornamental, tant per les seves vistoses flors com pels seus fruits, i també com a tanca vegetal i en plantacions en talussos.