Rosmarinus officinalis (romaní)

Gènere: Rosmarinus

Espècie: officinalis

Família: labiades

Origen geogràfic: Regió Mediterrània

Noms comuns: romaní, romer

 

Característiques: és un arbust de fulla perenne, generalment erecte, de 0,5 a 2 m d'alçària, a vegades amb les tiges prostrades o procumbents. Les fulles són oposades, simples, linears, coriàcies, amb els marges revoluts, molt flairoses, fan entre 1 i 4 cm de llarg i entre 1 i 3 mm d'ample, amb l'anvers glabre de color verd fosc i el revers tomentós i blanquinós. Floreix a qualsevol època de l'any, però generalment amb més intensitat a la tardor i la començament de la primavera, amb les flors bilabiades, aromàtiques, mel·líferes, de color blau violeta pàl·lid, amb taques més fosques -a vegades són de color blau més intens, blanc o rosa-, de 8 a 13 mm de llarg, disposades en raïms curts. Els fruits són núcules sense interès ornamental.

És propi de les brolles i matollars mediterranis i en boscs clars. S'usa com a condiment i en jardineria de baix manteniment, formant parterres d'aromàtiques, massissos arbustius o vorades i, les cultivars prostrades, en rocalles. S'usa també per a fixar talussos. La mel de romaní és una de les més apreciades.