Vitis vinifera (vinya)

Gènere: Vitis

Espècie: vinifera

Família: vitàcies

Origen geogràfic: Europa, oest d'Àsia i nord d'Àfrica

Noms comuns: vinya, cep, parra

Característiques: és una planta enfiladissa llenyosa, caducifòlia, que pot arribar fins a una alçària o longitud de 20 m, amb el tronc sinuós de fins a 40 cm de diàmetre. Les seves tiges joves són llargues i primes -els sarments- i tenen nombrosos circells bifurcats o trifurcats amb els quals s'entortolliguen al seu suport. Les fulles són alternes, simples, palmades, profundament lobulades, fan de 5 a 15 cm de llarg i d'ample, són de color verd, amb el revers blanquinós de joves, i a la tardor prenen bells colors grocs, taronges, vermells o porpres. Floreix a la primavera amb les inflorescències disposades en panícules, i amb les flors verdoses, sense interès ornamental, hermafrodites en el cas de les varietats cultivades, unisexuals en el cas de les plantes silvestres. Els fruits són baies globoses o el·lipsoïdals -els grans de raïm-, de 0,5 a 2 cm de diàmetre, de color vermell, violaci, verd o verd groguenc, a vegades cobertes de pruïna glauca, de polpa dolça.

Es cultiva des de l'antiguitat per a l'obtenció de vins i aiguardents i, el raïm, com a fruita de taula. Les vinyes cultivades en forma alta, les parres, s'usen tradicionalment per ombrejar coberts.