Carla Agulló (Barcelona, 1982)
No m'agrada parlar de mi, però suposo que ara cal. Com em sento? Què em sento? Bé, el primordial es sentir-se bé. Còmode amb la imatge pròpia, i la que projectes al món. Ser capaç de somriure's amb confiança i amor propi quan et mires al mirall. I, en el meu cas, això implicava reconèixer que soc una dona trans. Pot ser dur, pot ser intens, però és la carta que em va tocar viure, i té també molt de bonic.
Deixar enrere enganys propis i aliens, saber que si has estat capaç d'això, ets capaç de molt més. Si, és clar, la societat et deixa.
