Davant els canvis socials que es produeixen i l’evolució de les necessitats de la ciutadania, els mercats s’han d’adaptar i preveure els escenaris de futur per dur a terme aquesta transformació. El Pla estratègic persegueix aquest objectiu i, en aquest sentit, concreta 39 mesures i 153 accions per aplicar fins al 2025.
Els mercats desenvolupen un rol clau a tota la ciutat i, en particular, a cada un dels barris on es troben. Per això, el Pla té en compte el paper dels mercats com a motor de desenvolupament social, econòmic, urbà i sostenible del seu entorn per donar més qualitat de vida als ciutadans i ciutadanes de Barcelona i alhora, projectar els mercats d'aquí a 10 anys. El Pla és, en definitiva, el full de ruta que dona les eines per millorar i assolir els reptes de futur, però també és un document viu que permet anar adaptant les propostes en funció de les noves necessitats i els possibles canvis.
El Pla estratègic dels mercats neix a partir del projecte europeu URBACT MARKETS, que lidera Barcelona juntament amb altres vuit ciutats: Londres (a través de l'Ajuntament de Westminster, Regne Unit), Torí (Itàlia), Suceava (Romania), Dublín (Irlanda), Tolosa (França), Pécs (Hongria), Breslau (Polònia) i l'Àtica (Regió d'Atenes). Aquest projecte, finançat pel Fons de Desenvolupament Regional de la Unió Europea, promou el desenvolupament de les ciutats a través dels seus mercats.
El procés participatiu
El Pla estratègic dels mercats de Barcelona 2015-2025 és fruit d’un extens treball de l’IMMB al qual han fet aportacions 250 persones vinculades, directament o indirectament, al món dels mercats i el comerç de Barcelona, realitzades en diferents grups de treball.
L'impacte dels mercats en l'entorn socioeconòmic de Barcelona és molt rellevant i està estretament vinculat amb àmbits com el comerç, el turisme, la logística i el sector urbanístic, entre d'altres. Des que va ser aprovat, el Pla té el suport i el consens de tots els operadors que intervenen en la gestió dels mercats.
Principals reptes dels mercats
El Pla estratègic dels mercats dona resposta als principals reptes als quals s'enfronten actualment els mercats de Barcelona:
- Reptes econòmics: trobar les eines per incrementar el consum i l'ús dels mercats, en especial en escenaris poc favorables.
- Reptes socials: els mercats han d'estar atents per adequar la seva oferta i, alhora, ser un motor per al manteniment de la vida dels barris.
- Reptes tecnològics: els mercats no poden restar aliens als avenços tecnològics ꟷtot i ser els temples de l'experiència sensorialꟷ, i cal adaptar-los a l'ús de les noves tecnologies com a eines complementàries i útils.
- Reptes administratius i jurídics: adequar les normes a la realitat canviant.
- Reptes ambientals: tant per la demanda creixent de productes amb certes etiquetes com per bones pràctiques en la gestió dels residus, la cadena de distribució o els edificis.
- Reptes polítics: en els mandats següents s'han de concretar i implantar les mesures recollides en el Pla.
Estructura del Pla
Totes les mesures i accions acordades s'estructuren, al seu torn, en els tres eixos següents: Ànima, Motor i Sostenibilitat. Els mercats de Barcelona tenen com a missió proveir els ciutadans de productes de qualitat, promouen un estil de vida saludable, la cohesió social i l'articulació dels barris i, a més, fomenten l'economia i l'ocupació en el marc del comerç de proximitat. Tot això contribueix al model de ciutat de benestar de Barcelona.
Per desenvolupar la missió dels mercats durant la dècada vinent s'han definit tres grans eixos, que es desglossen en dotze objectius, 39 mesures i 153 actuacions per desenvolupar fins a l’any 2025.
1. Ànima: els mercats són un referent de la vida als barris de Barcelona i proporcionen una experiència que no és només de compra, sinó també de convivència dels ciutadans.
A.1: Consolidar el mercat com a lloc central de barri
A.2: Mantenir la transformació dels barris mitjançant la renovació dels mercats
A.3: Reforçar el compromís dels comerciants amb el mercat i la xarxa
A.4: Potenciar la relació mercat - comerç de proximitat
2. Motor: els mercats lideren el comerç de cada barri, alhora que dirigeixen el model de mercat urbà en l'àmbit internacional. El mercat és una peça clau en el desenvolupament econòmic i en la creació d'ocupació a cada barri.
M.1: Encapçalar la distribució alimentària del producte fresc a la ciutat de Barcelona
M.2: Continuar liderant el model de gestió de mercats urbans municipals
M.3: Fomentar un model de gestió sostenible del mercat
M.4: Mantenir l'orientació als consumidors
3. Sostenibilitat: els mercats són sinònim de valors associats a la sostenibilitat social, mediambiental i cultural.
S.1: Establir el mercat com a font de difusió del patrimoni agroalimentari català
S.2: Posicionar el mercat com a lloc per a la formació en hàbits d'alimentació saludable, gastronomia i seguretat alimentària
S.3: Assegurar la sostenibilitat econòmica i ambiental dels equipaments dels mercats
S.4: Potenciar el mercat com a valedor de la sostenibilitat social del barri
Implantació
El pla estableix, a partir de les mesures i les accions que donen resposta a cadascun dels objectius estratègics, el camí que cal seguir per desenvolupar el model dels mercats de Barcelona. Aquest model està alineat amb el Programa d'actuació municipal aprovat periòdicament pel Plenari del Consell Municipal i es reflecteix en el pla d'actuació anual de l'Ajuntament i, específicament, de l'Institut Municipal de Mercats de Barcelona.
Així mateix, les necessitats de recursos i les inversions derivades de les mesures i accions del Pla estratègic dels mercats es consideren en els pressupostos municipals i en el marc del Pla d'inversions municipal. Determinades mesures poden tenir horitzons temporals més enllà dels plans anuals, una realitat que es té en compte a l’hora de periodificar-les.
