Adriana Masclans: “Sembla que els referents sempre siguin homes i les dones també hem estat molt presents, i si no s'escriu no es veu”
Adriana Masclans és bacallanera al Mercat de la Concepció. Va graduar-se en telecomunicacions, però la passió que tenia pel mercat des de petita i els avantatges que li suposaven a nivell personal la van portar a seguir en un negoci amb molta història familiar. És la sisena generació d’una família que ven bacallà als mercats de Barcelona, els seus rebesavis van obrir la primera parada de bacallà el 1881 al Mercat de Sant Antoni. Ja fa nou anys que l'Adriana Masclans ha agafat el relleu i parla sobre la seva experiència.
Paper històric de les dones en els mercats
Des dels inicis dels mercats locals, al s. XIX, les dones han estat les figures hegemòniques en aquests espais, tant dins com fora de les parades. Consideres que hi ha hagut algun canvi de tendència amb el pas dels anys o segueix molt similar als inicis?
Pel que fa a les parades, la dinàmica és similar, ja que la majoria les lideren dones. En canvi, he pogut observar un canvi de tendència pel que fa al client. Continuen venint més les dones, però també venen homes amb més freqüència i això fa que de mica en mica el client sigui més homogeni. També venen cada vegada més joves: des de la pandèmia he tingut la sensació que molt jovent ha descobert el mercat.
Quins canvis has vist en el mercat respecte a les èpoques de la teva mare i àvia?
El producte abans era majoritàriament al fresc i tot es cuinava a casa, mentre que ara acostuma a estar una mica més preparat, no necessàriament cuinat, sinó que es facilita la feina. Per exemple, en el cas de la fruita tenir la possibilitat de comprar-la ja tallada, en el cas del peix que estigui molt més polit…
I la relació client-paradista ha canviat?
Des de la meva perspectiva i en el meu cas no. Crec que segueix havent-hi aquella confiança per poder preguntar i assessorar-se sobre el producte que s'està comprant.
Quan eres petita anaves a la parada?
Sí! Jo ho veia com anar a jugar. De fet, gairebé estava més al mercat jugant que a casa. La gràcia era poder ajudar en diverses coses com posar el producte a la vitrina, tornar els canvis, estar de cara al client... Al final, tot aquest temps allà ha fet que ara molts clients em recordin.
Ha canviat la percepció que tenies del mercat quan eres petita respecte avui dia?
No. Quan era una nena, la meva perspectiva del mercat era d'un lloc acollidor, on tothom es coneix i pots trobar de tot. Una perspectiva que no ha canviat, em sento com a casa. L'únic que percebo diferent és que els mercats s'han modernitzat, fet que ajuda a facilitar la feina, però l'essència no ha canviat, el mercat és ofici.
El fet que les dones siguin majoria als mercats reflecteix algun aspecte de la nostra societat?
Històricament, les dones són les que més han cuinat i, en conseqüència, quan es buscava l'assessorament d'un producte eren les dones qui podien oferir un millor servei i informació. Tot i això, és curiós que els grans xefs amb més visibilitat i reconeixement gastronòmic són majoritàriament homes.
Consideres que el protagonisme de les dones als mercats es perpetuarà en el temps?
És difícil de predir, però optaria per dir que es mantindrà, ja que cada cop som més valentes a l’hora de tirar un negoci endavant soles. Si abans ja era així, ara encara més. Tot i això, faig èmfasi en el fet que és molt complicat saber-ho, sobretot perquè cada cop la gent estudia més i es volen dedicar a unes altres professions. No per una qüestió de gènere, sinó perquè molts no s'ho plantegen com una opció.
Està desvalorat treballar al mercat?
Una mica. Quan la gent pensa en un negoci s'imagina grans projectes i no alguns més humils que et permeten tirar endavant la família. Molts cops és millor començar amb negocis més petits i després aquests ja et portaran a créixer en un futur.
Valor de les dones treballadores en els mercats
Què suposa treballar en un mercat? Què diries que és el més dur?
Avui dia pocs desavantatges té treballar en un mercat, ja que s'han adequat perquè siguin còmodes tant pels venedors com pels clients. Abans era més dur, sobretot perquè no hi havia calefacció ni aire condicionat, les instal·lacions eren precàries. També haig de dir que sóc una apassionada del mercat, m'agrada molt i em costa veure-li els inconvenients.
Com es compatibilitza ser mare i treballar al mercat?
Es pot compatibilitzar molt bé. Precisament, un cop vaig graduar-me en telecomunicacions vaig decantar-me pel mercat perquè era un negoci en què jo era la propietària i podia adequar els horaris a les meves necessitats. És a dir, m'oferia més control sobre el meu dia a dia i m'ha permès gaudir dels meus fills. Potser el dissabte és el dia més dur i que més em toca la fibra, ja que treballo al matí i és el moment en què m'agradaria poder anar a veure els meus fills en les seves activitats esportives. No obstant això, en general estic satisfeta perquè els hi puc dedicar totes les tardes menys divendres.
Apareixes en la col·lecció de cromos de "Dones que han fet història" en què es vol visibilitzar i reivindicar el paper de la dona de sectors molt diferents en la memòria col·lectiva. Com valores la iniciativa?
Trobo bé que dels molts àmbits en què la dona participa, el mercat sigui un dels que es visibilitzi. Sembla que els referents sempre siguin homes i les dones també hem estat molt presents, i si no s'escriu no es veu. Tant de bo facin més iniciatives així!
Com et va fer sentir saber que formaries part d'aquesta iniciativa?
Al principi, una mica de vergonya perquè sabia que hauria d'aparèixer en fotografies i mediàticament. En canvi, tenia clar que era important pel mercat que hi participés, ja que hi ha moltes dones treballant-hi que tiren endavant els seus negocis i famílies.