Mercats de Barcelona

Sabíeu que l’enciam està compost, gairebé del tot (95%), d’aigua? Per això, aporta molt poques calories, hidrats de carboni o greixos al nostre organisme, fet que el converteix en un aliment ideal per incloure a les nostres dietes! La veritat, però, és que l’enciam sol, com a plat principal o entrant, potser es queda una mica curt… així que avui us proposem una recepta d’amanida cèsar extreta del llibre Temps de Mercats Vol. 3. 

Segurament, el nom d’aquesta amanida tan coneguda faci pensar en l’antiga Roma i un dels personatges històrics més famosos que també tenia aquest nom: Juli Cèsar. Tot i això, per conèixer l’origen d’aquest plat no cal, ni de bon tros, mirar tan enrere. L’amanida Cèsar va néixer el segle passat, al voltant dels anys 20, a Mèxic. El seu creador, Cesare Cardini, era un cuiner d’origen italià que tenia un restaurant a San Diego, Califòrnia. 

El 1920, amb la instauració de la Llei Seca als Estats Units, que prohibia la fabricació, transport o venda de begudes alcohòliques a tot el país, el restaurant va començar a perdre clientela. Amb la intenció de reflotar el seu negoci, Cardini va decidir traslladar-lo a Tijuana, Mèxic, una ciutat situada a només uns 30 quilòmetres de distància, però on les normatives estatunidenques no s’aplicaven. Un dia, al cap d’uns anys, el restaurant es va quedar sense ingredients per preparar un dels seus plats estrella: l’amanida mixta. Segons s’explica, era un dia de cap de setmana i, per tant, no hi havia comerços oberts on poder comprar, així que Cesare Cardini va haver de sortir del pas amb els productes que tenia: enciam, una mica de pollastre, ou cru, crostons, parmesà i salsa de carn.

El plat va ser un èxit rotund. Tant, que quan la prohibició d’alcohol es va acabar als Estats Units, el 1933, Cardini va decidir tornar a Califòrnia per obrir un nou restaurant (mantenint obert també el de Tijuana) i popularitzar encara més l’amanida Cèsar. Amb el pas dels anys, la recepta es va convertir en un plat conegut i recurrent a molts restaurants i, avui dia, és un bàsic molt complet que es pot preparar fàcilment a casa. Voleu saber com? 
 

Elaboració

1. En una safata de forn incorporeu el pit de pollastre sencer, els alls colpejats, les espècies, sal, pebre i un bon rajolí d’oli d’oliva. Enforneu-lo a 160 °C durant 20 minuts. (Si veieu que el pollastre comença a daurar-se, tapeu-lo amb paper d’alumini perquè no quedi ressec.)
2. Deixeu-lo refredar. Esmicoleu el pollastre amb les mans i reserveu-lo.
3. Talleu el pa a daus. Arrebosseu-los amb espècies, oli, sal i pebre. Enforneu els daus uns quants minuts fins que quedin torrats i cruixents.
4. En un got batedor, incorporeu-hi l’ou, la sal i el suc de llimona. Feu una maionesa afegint-hi, primer, els olis barrejats a poc a poc; després, la salsa de concentrat de carn, la mostassa i les anxoves (amb una mica del seu oli). Continueu triturant-ho.
5. Renteu l’enciam i escorreu-lo. Talleu-lo amb les mans, afegiu-lo en un bol gran amb una cullerada de la salsa feta anteriorment i barregeu-ho amb una cullera.
6. Incorporeu-hi el pa, el pollastre, una mica de formatge i més salsa. Si cal, afegiu-hi una mica d’oli d’oliva, sal i pebre.
7. Traspasseu l’amanida a un plat net. Acabeu-la incorporant-hi uns crostons de pa i una mica de formatge ratllat per damunt.