Avui, 22 de març, celebrem el Dia Mundial de l'Aigua
L'aigua és imprescindible per a viure. Tant és així que pràcticament la totalitat d'organismes estan compostos per aigua. En el cas dels humans, intervé de forma directa en processos com la digestió, l'estructuració del sistema circulatori, l'absorció i eliminació de nutrients, entre d'altres. És a dir, són tantes les funcions que té l'aigua en l'organisme que pocs dies sense consumir-ne provocaria la nostra mort.
Davant la necessitat humana de beure aigua és molt important assegurar-se que aquesta sigui potable. Precisament, l'aigua potable és aquella que garanteix una bona salut independentment de la quantitat que es begui i, en els darrers anys, segons informen institucions com l'OMS, hi ha més escassetat. La potabilitat es dona quan es compleixen una sèrie de característiques en l'aigua com són ser incolora, inodora, insípida, lliure d'elements amb suspensió, tenir una sèrie de valors químics...
Dins d’aquestes característiques, la UE marca uns màxims i mínims necessaris de minerals. Això porta a diferents tipologies d'aigua potables, segons el que es coneix com la seva mineralització.
La mineralització és un procés en què s'alteren les propietats i característiques de l'aigua a causa de la integració d'una sèrie de minerals i substàncies. En conseqüència, el sabor de l'aigua pot variar i és per això que som capaços de diferenciar la tipologia.
El procés de la mineralització pot ser natural o artificial. Per tant, l'aigua pot ser purificada i adherir els minerals que es considerin pertinents, o bé ser d'origen subterrani, el qual determina la seva composició per se. Malgrat aquesta dualitat, sempre serà més pura aquella aigua que sigui d'origen subterrani: com més profund millor, ja que haurà estat més allunyada de la contaminació.
Dintre l'aigua mineralitzada hi ha una gran diversitat segons la concentració de minerals que hi hagi. No obstant això, la forma més freqüent per diferenciar-les és a partir de tres grups: mineralització forta, dèbil o molt dèbil.
Entre els diferents grups d'aigua mineralitzada no hi ha una que es consideri millor. És a dir, beure un tipus d'aigua mineralitzada o una altra ha de venir determinat per les necessitats de cada persona.
Com més concentració, més minerals conté l'aigua. Per tant, aquelles persones que requereixen per la salut d’elements com el calci, el magnesi, el sodi o el ferro poden optar per aigües que contenen una mineralització més forta d'aquests, ja que pot ser beneficiós.
D'altra banda, hi ha persones que tenen tendència a tenir pedres, o bé problemes de ronyó. En aquests casos és més adequat optar per una aigua en què la mineralització sigui més dèbil. D'aquesta manera es disminueix el risc de patir aquestes afeccions.
En definitiva, cal saber les necessitats personals i a partir d'aquí buscar l'aigua més convenient pel nostre organisme.