Descobrim plantes oblidades amb el Col·lectiu Eixarcolant!
Durant la Fira Mercat de Mercats ens vam convertir en especialistes en plantes oblidades amb el taller del col·lectiu Eixarcolant, una entitat que té com a objectiu fomentar un model de producció, distribució i consum més sostenible, ètic i just, servint-se de la recuperació de les espècies silvestres comestibles i les varietats agrícoles tradicionals.
Des de l’any 2016, aquest col·lectiu realitza projectes arreu de Catalunya en els àmbits de la recerca, la dinamització territorial, la divulgació, la formació i l’assessorament per tal de fer possible que aquestes espècies silvestres es tornin a cultivar, comercialitzar i consumir. Lluiten per tornar a posar les plantes oblidades al centre de les nostres taules.
L’Adriana Quena i la Karine Requena formen part d’aquest col·lectiu que ha recuperat ja més de 1.300 varietats tradicionals. Ens expliquen que tenen un banc de llavors a Jorba, on reuneixen més de 560 varietats preservades.
L’Adriana i la Karine ens han cuinat quatre receptes delicioses:
- Truita d’ortiga i formatge de cabra
- Hummus de carabassa amb flors (hi afegeixen sucre o mel per ajudar a remarcar el dolç de la carabassa)
- Amanida de fulles tendres
- Maionesa amb ravenissa blanca
I ens han parlat de plantes oblidades:
- La ruca silvestre de flors groga. Té un gust molt semblant al de la ruca comercial, però una mica més complex (té un toc picant, fresc i amarguent). Es pot fer servir igual que la ruca comercial, per exemple en pizzes o pastes. Era una planta que es consumia diàriament en la dieta romana.
- Les ortigues. No es poden collir sense guants, però una vegada les passes pel minipimer, els pèls urticants es perden. És recomanable saltejar-les i cuinar-les bé. Amb elles es poden preparar sopes, truites…
- Les borraines. Tenen la flor blava i, tant les fulles com les flors, tenen un valor nutricional important. Com en el cas de les ortigues, són ideals per a truites i sopes.
- La ravenissa blanca. És una planta herbàcia amb les tiges erectes, les fulles inferiors lobulades, peciolades i disposades en roseta. Es conserva força bé i és com una espècie de wasabi local.
Quan collim aquestes plantes, és important tallar-les en lloc d’arrencar-les perquè puguin tornar a créixer. Ens aconsellen també que, per conservar les flors fresques, les posem en un got amb aigua com a màxim dos o tres dies.
Us animem reconnectar amb aquestes plantes, que podem trobar en entorns com Montjuïc, el Turó de la Rovira o Collserola, i integrar-les en els nostres menús per evitar que es perdi tot aquest coneixement que encara segueix viu.