Dones de mercat
Des de Mercats de Barcelona volem posar en valor el paper de les dones en el seu dia a dia a la societat i a les nostres instal·lacions i defensem la igualtat de drets. Avui, Dia Internacional de la Dona, ho fem de manera assenyalada i fem un repàs de la història de la dona als mercats, juntament amb les vivències i experiències de la Francisca Gabaldà i el Jordi Asín, paradistes del Mercat de la Boqueria.
“El mercat sempre ha sigut un territori de dones”, comenta el Jordi, “no perquè sigui una cosa de dones, sinó perquè sempre ha estat així, tant pel que fa a les venedores com les clientes. Les dones sempre han estat al capdavant dels negocis”. La Catalina – l’àvia de Jordi – va ser la primera que va anar a la Boqueria a vendre de forma ambulant. Més endavant, van quedar-se amb l’actual bar Pinotxo, on ara hi treballa el Jordi.
“Gràcies a la meva àvia tenim el bar, la coneixia tothom”, explica el Jordi. “Les dones aporten contrapunt perquè sempre veuen les coses des d’un punt de vista diferent i això sempre és bo, la monotonia no és bona”, afegeix.
El Jordi comenta que ell ha après molt de les dones de casa seva. “He après a treballar i a estimar la feina i sobretot, a mimar els clients com si fos pare de família, això és el més important”.
La Francisca posa de manifest que “aquest mercat ha estat aixecat per grans dones” com la seva àvia o mare que hi van treballar durant molts anys i de les quals ella en va aprendre moltíssim. “Al capdavant de la nostra parada sempre hi ha hagut dones”, diu la Francisca.
Foto: Parada Menuts Rosa del Mercat de la Boqueria, anys 50.
La paradista ens explica que “per estar darrere el taulell d’una parada necessites tenir un caràcter especial: has de tenir simpatia, empatia, estar pendent del client, escoltar-lo i tenir-lo com si fos una persona amiga o coneguda. Per ella, això és un tret característic de les dones, molt important per al mercat. “En el meu cas, els clients pregunten per mi, em busquen. Sempre que no estic a la parada i pregunten per mi, li dic a la meva filla que m’avisi, i jo sigui on sigui vaig cap allà per parlar amb el client o clienta”, comenta la Francisca.
La Francisca afirma que “la gent que ha treballat en les parades i ha fet el gruix de tot el que s’ha fet, han estat les dones”. Fa uns anys, els homes anaven a comprar el gènere – a Mercabarna o a les llotges – i a partir d’aquí, les dones eren les que s’ocupaven de tot, explica la paradista. Ella comenta que el seu avi era el que anava al escorxador cada dia, mentre que les dones de la seva família estaven darrere el taulell. “La quantitat de feina que feien elles era incomptable”, conclou.
La paradista afirma que la seva mare i la seva àvia es van fer uns “farts de treballar”. Abans no teníem els mecanismes que tenim ara i hi havia certes coses que portaven mes temps i esforços per a elles.
“El dia de la dona és cada dia. El ser una dona lliure i fer el que hagis de fer es guanya dia a dia”, conclou la Francisca.