El veganisme adventista, una cuina amb ànima
“L’Església Adventista no només és una religió, és un estil de vida” ha explicat Sandra Patrone, especialista en menjar saludable i vegetarià i directora del ministeri de salut de la Unió Espanyola de l’Església Adventista, en la presentació “Cristianisme adventista, tradició vegana” celebrada en el Mercat de la Boqueria, dins la tercera edició del cicle “Quotidià i extraordinari: el menjar en les tradicions religioses” que organitza l’Oficina d’Afers Religiosos de l’Ajuntament de Barcelona.
L’Església Adventista, amb 17 milions de membres de més de 200 països, compta amb 30 fàbriques del sector de l’alimentació, 180 hospitals, 550 clíniques i 3.500 escoles on només s’ofereix menjar vegetarià. Sandra Patrone ha destacat que els adventistes, tot i que tenen la convicció d’una segona arribada de Jesucrist imminent, creuen en la importància “d’una vida sana amb un cos i una ment també sans, perquè som una ànima completa i la salut és integral”.
Dins l’Església Adventista, es concep el vegetarianisme com una manera de millorar la qualitat de vida i l’esperit. Per aquesta raó, segueixen els 8 remeis naturals, que es recullen en l’acrònim A.D.E.L.A.N.T.E, i que són l’aigua pura (hidratació), descans suficient, practicar exercici físic, llum solar, aire pur, nutrició adequada, temprança (ni molt ni poc, tot a la seva mesura) i esperança.
Els assistents a la presentació de Sandra Patrone al Mercat de la Boqueria han pogut tastar les variants veganes del xoriço, l’hamburguesa i la botifarra (feta amb arròs negre, conegut per les seves propietats antioxidants), així com una llengua a la vinagreta feta amb seitan amb cigrons. Ha sorprès, entre d’altres delicioses opcions vegetarianes, la truita de patates -sense ou- amb aigua de cigrons, el formatge tipus roquefort vegà, la maionesa feta amb llet de soja i un pastís vegà de pastanaga amb merenga d’aigua de cigrons.
A Sandra Patrone, que també té una pastisseria vegana a Sabadell, li agrada substituir aliments “no-saludables” per d’altres de saludables. “El xoriço ha de semblar xoriço” perquè, com assenyala Patrone, “la cuina saludable també ha de ser saborosa, quan cuinem hem d’aconseguir que el resultat tingui ànima per poder ser sentit i viscut. Per ser recordat”.