Els coberts, una història que ha fet evolucionar els modals, la textura i la forma dels nostres àpats
Segons la definició del diccionari de llengua catalana, els coberts són el joc de cullera, forquilla i ganivet. I també el parament de taula que correspon a cadascun dels comensals en un àpat.
Però, i què més en sabem de la seva història? Doncs que als inicis de l’alimentació humana, tots menjaven amb les mans, en l’època grega ja va ser important menjar sense tacar-se gaire la roba o la cara... i després l’evolució ha fet que avui dia hi hagi maneres molt complexes de parar la taula.
Els xinesos ja van inventar els palets en temps de la dinastia Han (206 a.C) i que s’utilitzaven per menjar petits trossos i degustar-los millor.
De tots els coberts, el primer que va aparèixer la ver el ganivet. Era necessari: quan es consumia carn i els humans caçaven, havien de tallar. Per tant, la astúcia va fer que aparegués el ganivet. Clar, ningú imaginava en aquelles èpoques que a dia d’avui tindríem una gamma àmplia: el de la carn, el formatge, el peix... tots ells van néixer per fels desitjos de les classes altes. Hi va haver certa època on cadascú portava el seu propi ganivet quan anava de convidat, perquè l’amfitrió no els hi proporcionava.
Quan encara no teníem tots els coberts de què gaudim ara, sí que se solia posar un bol amb aigua per poder netejar-se els dits després de cada àpat.
Després va arribar la cullera. Els humans van descobrir que d’allò que plantaven sortien verdures dignes de sopes i cremes. I calia un estri adient. La paraula cullera ve del llatí cochleare, una antiga mesura en grans. Ja al S XIII trobem referències dins els manuals de bones pràctiques i conducta on s’explicava el seu ús.
I és que abans que arribés la cullera per menjar els brous es feia servir un pa especial, prou contundent perquè servia de plat alhora que es podia menjar un cop t’acabaves la sopa.
L’última en unir-se a la festa va ser la forquilla, que en realitat era com un punxó que es va inventar a l’Imperi Bizantí. L’església s’hi va oposar durant anys considerant que era un elements diabòlic, però de nou l’evolució va fer que aquest punxó esdevingués l’element de cuina que tots coneixem. A casa nostra arribaria al S. XVIII on cada convidat tenia ja un lloc complet de coberteria.
L’evolució dels coberts no va fer només que fóssim més fins a l’hora de menjar, sinó que també va canviar la forma de cuinar, d’experimentar amb textures i formes i així, la gastronomia va evolucionar de diferent manera en diverses zones. Ja podem agrair que alguns es posessin a evolucionar la forma de culleres, forquilles i ganivets fins arribar a la sofisticació.
La resta de la història s’ha de consultar als manuals de protocol, perquè s’arriba a complicar més i més a mesura que introduïm plats – i per tant coberts- i també personalitats al nostre sopar.