Els germans Fímia: "La nostra feina ens fa molt feliços!"
La Bàrbara -33 anys- i el Josep -26 anys- Fímia formen part de la cinquena generació d’una família de peixaters i peixateres. La saga va començar amb els seus rebesavis: ell era pescador, i ella venia al mercat de la Barceloneta els productes que ell pescava, com seitons i sardines. La seva besàvia també feia venda ambulant en aquest mercat, i la seva àvia i la seva tieta àvia van ser les primeres a adquirir parades: dues a la Boqueria - una de peix selecte i una de peix més econòmic -i una al barri de la Sagrada Família. La tradició va continuar amb els seus pares: ella va començar a muntar peixateries de carrer al barri del Poblenou, i ell és majorista de peix a Mercabarna.
De petita, la Bàrbara no volia ser peixatera, li feia vergonya perquè els pares de les seves amigues eren arquitectes, metges, advocats... Però de mica en mica li va anar agradant l’ofici, i els dissabtes anava a la peixateria i ajudava la seva mare. De fet, el que més li agradava era netejar el peix, i la mare s’enfadava amb ella perquè l’amagava i es posava a netejar-lo.
Finalment, però, la Bàrbara va decidir estudiar turisme i va fer un màster en direcció de complexos turístics. Va entrar a treballar a una multinacional, amb un sou molt alt i unes jornades laborals molt llargues. La seva feina no la feia feliç.
Quan era petit, el Josep acostumava a acompanyar al seu pare a la feina els dissabtes. Va triar estudiar geografia i compaginava els estudis amb la feina a les nits a Mercabarna. Tot i que al principi no li agradaven els seus horaris, animat pels seus pares el Josep va decidir obrir una peixateria a Horta. I no estaria sol, ja que la seva germana, la Bàrbara, va decidir arriscar-se i sumar-se a l’aventura. Tot i que feia deu anys que estava a la feina, va decidir sortir de la seva zona de confort i dedicar-se a una feina que la realitzés.
La vida a l’Estrella
L’1 de desembre de 2020 els germans van obrir la seva parada al mercat de l’Estrella. El Josep explica que es van adaptar “rapidíssim” a la vida d’aquest mercat i que van tenir una gran rebuda per part dels seus companys i companyes: “ens van rebre amb els braços oberts!” A més, els hi encantava la vida del barri de Gràcia i la seva aposta pel petit comerç.
La Bàrbara ens conta que “és molt difícil que la clientela provi a un nou peixater, acostumen a ser molt fidels, sobretot la gent gran. És complicat que les clientes s’animin a provar un producte nou, a més veient a dues persones joves darrere del taulell. Encara que vegin que el producte és bo, els hi fa vergonya o por canviar de peixater. Però aquí ens ho van fer fàcil des del primer moment. Fins i tot els companys i companyes animaven al fet que ens vinguessin a comprar!”.
Producte de proximitat
Si un tret caracteritza el producte que venen els germans és el de la proximitat. I és que ofereixen producte procedent de Barcelona, Sant Carles de la Ràpita, Palamós i Cullera.
Cada dia, al migdia, compren a una subhasta virtual el producte que vendran l’endemà a la parada: a la nit arriba a Mercabarna i a la matinada ho van a recollir. A més a més, cada dimarts i divendres - quan el mercat obre a la tarda - venen el producte que el Josep ha adquirit a la subhasta de peix de la Barceloneta.
La Bàrbara ens explica que amb la seva forma de treballar, s’estalvien intermediaris i aconsegueixen el producte fresc al millor preu. I és que, tot i l’augment del preu de la vida, van apostar per no apujar el preu dels productes als clients.
“Ser peixater és una vida molt dura, duríssima”, afirma la Bàrbara, “però amb el pas dels anys la feina es va modernitzant i entren noves tecnologies que et faciliten la vida”.
El dia a dia dels germans Fímia
El Josep s’aixeca cada dia cap a les 2.30 - 3 h de la matinada. De bon matí, va a Mercabarna a recollir el peix i aprofita per mirar si veu més gènere interessant. I és que compta amb dos ulls més, els del seu pare, que treballa al principal mercat majorista d’aliments frescos d’Europa: si veu algun producte interessant, el deixa apartat i els hi avança la feina. I tot cap a la furgoneta!
La Bàrbara, que viu a Sant Adrià, s’aixeca una mica més tard, cap a les 4 del matí. Recull la seva mare, la porta a la seva botiga i ja es posa en marxa: la primera tasca és la d’omplir la peixateria de la seva mare de gel. Tot seguit, va cap al mercat de l’Estrella, prepara el gel i va preparant els preus del dia. I arriba el torn del Josep: descarrega el gènere a la botiga de la mare i després a l’Estrella.
Treballen de dimarts a dissabte i, seguint l’horari del mercat, i obren dues tardes: els dimarts i els divendres. La Bàrbara admet que de vegades “es fa una mica difícil compaginar la vida de peixatera amb la vida personal, però compensa. La meva feina em fa molt feliç: m’encanta el tracte amb el públic. Abans era diferent: tenia molta pressió mental, però treballava per altres, i ara treballo per a mi”. I a la parada, s’ho passa pipa amb el seu germà: “riem molt, tot i que també ens barallem!”
I com serà el futur dels Fímia? Al fill de la Bàrbara, que té vuit anys, li encantaria ser peixater: li encanta netejar calamars. Els dissabtes i en època de vacances, li agrada molt anar amb el seu tiet a Mercabarna. “No m’agradaria que fos peixater per l’esgotament físic i horari, però ha de fer allò que el faci feliç”.
Amb la pandèmia, els germans es van animar a fer vídeos perquè la clientela pogués veure ‘en directe’ el diferent gènere i els preus. La Bàrbara ens explica que “no és el mateix veure imatges en moviment que llegir els productes disponibles. Saps el que compres perfectament: la cara que fa, la mida, el preu…”.
A més a més, tenen un llistat de difusió a Whatsapp on comparteixen `diàriament els productes que tenen i els preus. Avui, per exemple, tenen gall, rap, llobarro, gamba, llenguado, calamar, cloïsses, sípia… “Quan ja tenen confiança no els hi cal veure el vídeo, perquè ja saben que el que els hi posaràs és de qualitat”, remarca la Bàrbara.
A més a més, fan enviaments: les comandes a domicili a Barcelona arriben el mateix dia, i també envien a tot Espanya amb un proveïdor que garanteix que el producte arriba fred i en menys de 24 hores.
I són creatius i es preocupen per les famílies: “fem promocions, packs econòmics, descomptes per a famílies nombroses i monoparentals… Intentem col·laborar amb les escoles properes, els hi oferim un 10% de descompte sempre, perquè quan tens nens petits sempre costa una mica més arribar a final de mes”, ens conta la Bàrbara. A més a més, col·laboren amb l’aplicació ‘Too good to go’ per combatre el malbaratament d’aliments.
La Bàrbara admet que “quan hi ha tanta competència has d’estar pensant constantment què fer diferent als altres perquè t’escullin a tu. Guanyar un client costa molt, però perdre’l és molt fàcil, per això ens deixem la pell cada dia!”.
A més a més, ofereixen altres tipus de productes, com el fumet, broquetes, croquetes (calamarsets, marisc, brandada de bacallà, o hamburgueses. I és que van començar a provar diferents hamburgueses de peix que venien als supermercats, però trobaven que no tenien gust de peix. Així que van decidir comprar una màquina d’hamburgueses i preparar-les ells mateixos, i poden ser d’allò que triï el client, de salmó, lluç, bacallà, tonyina… També es poden afegir altres ingredients, com el salmó o la tonyina amb formatge de cabra; salmó, sípia i cherry; lluç, rap i surimi… Això sí, és important consumir-les el mateix dia o l’endemà, perquè no tenen colorants ni conservants.
Els favorits dels Fímia
Tot i que diuen que ‘a cal ferrer, ganivet de fusta’, a casa dels Fímia mai no ha estat així. Sempre han menjat peix! A la Bàrbara li agrada tot, però els seus preferits són els llucets de bou enfarinats i fregits i les maires. “M’encanta el peix petit, m’alimentaria només a base de peix!”
I ens explica que el seu germà, per atipar-se, ha de menjar molt! “M’agrada molt el peix però he de menjar molt perquè m’ompli!” El Josep també es decanta pels peixos petits, però es queda amb la paella de marisc.