Mercats de Barcelona

Núria: “Aquesta vedella és per mi?”

Mari: “Sí, Núria, és la que a tu t’agrada” 

Blanca, petitona, tendra i melosa. Així és la vedella que més li agrada a la Núria, però, més enllà de la peça, li agrada com li prepara la Mari, la seva carnissera de confiança des de fa més de trenta anys. 
 

Avui comencem amb el nou cicle d’articles ‘Famílies de Mercat’ a la Carnisseria Mari, ubicada al Mercat del Poblenou i amb més de seixanta anys d’història. 
 

Tota una vida al darrere del taulell

Al darrere del taulell trobem la Mari, una senyora riallera de setanta-dos anys que amb el seu davantal blanc atén als clients i clientes amb un gran somriure. Quan era una nena, amb dotze anys, jugava als carrers del Poblenou i va veure a una amiga pel carrer ataviada amb una bata. ‘A on vas?’ - li va preguntar la Mari -. ‘A treballar! Soc carnissera. Vols ser carnissera?’. I, sense dubtar-ho, la Mari va respondre exclamant un gran: ‘sí!’. 
 

I plegades van anar al mercat a conèixer a la seva futura cap, la Maria: ‘Estàs segura que vols treballar?, ho saben els teus pares?, pots començar el dilluns?’ I la petita Mari va respondre que sí a les tres preguntes.
 

Quan va arribar a casa, li va dir al seu pare que dilluns començaria a treballar al mercat. El seu pare, sorprès, li va explicar que treballar no era jugar, era una cosa molt seriosa. Li va donar de marge per rumiar-s’ho bé durant el cap de setmana. I dit i fet. La Mari va començar a treballar aquell mateix dilluns. En aquella època, als anys seixanta, hi havia moltes aprenents al mercat i, a part d’endinsar-se en l’ofici, es dedicaven a portar carn a les fondes i restaurants. La cistella que portava era més gran que ella! Seixanta anys després, la Mari està al capdavant del negoci de la seva antiga cap, la Maria. I és que, quan es va jubilar, ella es va quedar la parada. 
 

La Mari es va fer gran al mercat, i entre tanta feina, va tenir temps de formar la seva família: el seu marit i els seus dos fills, en Josep i en Marc. El seu fill gran, el Josep, recorda que quan era petit sempre veia a la seva mare al mercat treballant, i de tant en tant ell i el seu germà l’ajudaven a fer encàrrecs. “Era una vida molt de barri, amunt i avall, i el mercat sempre era el punt de trobada”.
 

En Josep: el relleu familiar
 

La Maria pensava que cap dels seus fills es faria càrrec del negoci, però, el 2016, arran de la crisi, el Josep va decidir reinventar-se i apostar per la parada familiar. Quan estava a l’atur, va fer un curs de carnisseria a Mercabarna i, en acabar, va fer les pràctiques i va estar dos anys treballant. La seva mare li va remarcar “t’has de formar i treballar en altres carnisseries, i quan estiguis preparat, pots venir aquí. Una de les coses més importants és que et facis amb els clients: estan acostumats al meu tracte i a la meva manera de fer”.  
 

“De la meva mare ho he après tot i encara em queda molt per aprendre: sobre tot a polir, perfeccionar i a ‘mimar’ la carn”, ens explica el Josep. I és que, quan la mare era una nena de dotze anys, la van ensenyar a aprofitar al màxim tots els talls de la carn per treure’n el màxim profit. 
 

Tot i que des dels anys seixanta han canviat moltes coses - fins i tot el mateix Mercat, que es va remodelar íntegrament l’any 2005 - a la Carnisseria Mari conserven els proveïdors i clients de tota la vida i el més rellevant: el tracte personalitzat. 

L’experiència de la Montse, la Lourdes, en Joan i la Núria
 

I així ho posen de manifest algunes compradores i compradors habituals, com la Montse, la Lourdes, en Joan o la Núria. La Montse, que fa més de vint anys que compra allà, truca al matí per fer la comanda i quan arriba ho té tot preparat: el que més acostuma a comprar són les hamburgueses, espatlla i xurrasco. 
 

La Lourdes recorda a la Mari de tota la vida. La seva família tenia una casa de menjars al barri, i amb el temps ella es va passar a fer càrrec del negoci i també de les compres. “Abans, als menús, la majoria dels plats eren guisats, com l’estofat o el fricandó. Com a molt, els dissabtes es posava algun bistec”, ens explica la Lourdes. “De la Mari, m’agrada que em coneix a la perfecció: per exemple, quan li dic que faré fricandó ella em prepara el tall que més m’agrada, la llata, i també sap que a mi no m’agrada el bou, però el prepara com li agrada al meu marit”. 
 

En Joan va néixer al barri de la Ribera i coneix de ben a prop la vida de mercat, ja que la seva família havia tingut parades als mercats de Santa Caterina, Bellvitge i Collblanc, fa prop de vint anys que compra a la Carnisseria Mari. “M’encanta venir al mercat perquè es nota molt la qualitat del fresc i la Mari sempre recomana el que té millor aquell dia. Sobretot compro hamburgueses, carn picada i bistecs”. 
 

I la Núria, que remarca que “és del barri i sempre compra al mercat”, sempre s’endú mitjana, vedella i hamburgueses. “Són molt amables, i una de les coses que més m’agrada és discutir amb el Josep”.
 

Adaptació als nous temps
 

En Josep ens explica que una de les claus del seu èxit és aquest tracte personalitzat: “la gent ens truca al matí, ens diuen què volen que els hi preparem i a quina hora ho vindran a recollir. Coneixem als clients i els hi donem confiança”. “Som una família. Sabem quin dia i a quina hora vindrà cada client. De fet, quan algú no ve, et desquadra i et preocupa. Per exemple, si algú no pot venir, sobretot la gent gran, els hi portem la comanda a casa”, apunta. 
 

Amb en Josep a la parada, han canviat algunes coses, com l’ampliació de l’oferta de productes: la seva mare era més clàssica, però amb ell van incorporar els elaborats, com les hamburgueses, els ‘cachopos’, les mandonguilles, les piruletes de cabrit o el rodó de Nadal per les festes. També han incorporat productes de primer nivell, com el ‘txuletón txogitxu’ del País Basc.
 

I en Josep també ha aportat un toc modern al negoci, adaptant-se als nous temps, com la compra a través de Whatsapp o les xarxes socials, o la incorporació d’una pantalla a la parada a la qual mostren, entre d’altres, com fan els productes, les ofertes setmanals o promocionen els seus canals digitals. 
 

Núria: “Mari, tens barbeta? (*tall de la vedella situat entre el final de les mitjanes i el principi de la cuixa)

Josep: “No, avui m’he afaitat!”

Mari: Clar que en tinc dona!
 

Tot i que tant la Mari i en Josep són gèminis, i molt sovint discuteixen, els dos tenen una cosa en comú: el que més els hi agrada de la seva feina és el tracte amb la gent. 
 

Llarga vida a la Carnisseria Mari!