Mercats de Barcelona

Fa molts anys, a la cruïlla del carrer Vergós amb el de les Escoles Pías hi havia els estudis de cinema Kinefon. Just aquí hi ha avui el Mercat de les Tres Torres i allà ens hi trobem amb la Lourdes Cañadilla, que regenta amb la seva mare una parada de xarcuteria, la Cansaladeria Lourdes.

La Lourdes té estudis de protèsica dental i treballava com a higienista fins que ara fa uns deu anys la seva mare va decidir ampliar el negoci familiar i ella va decidir invertir en aquesta ampliació. "Feia una mica de pena deixar de banda un projecte familiar que havia costat molts esforços tirar endavant", així que de la nit al dia ho va deixar tot per convertir-se en paradista. Ho enyoro molt, era el que jo em dedicava i el que havia estudiat, però no se'n penedeix d'haver pres aquesta decisió.

A la seva parada hi va gent de totes les edats, però s'ho van repartint, entre setmana persones grans i el cap de setmana un públic una mica més jove. Diu que durant la pandèmia, quan els supermercats estaven saturats els veïns del barri van redescobrir el Mercat de les Tres Torres, però que ara, quan les coses comencen a tornar a la normalitat, tornen a tenir la mateixa clientela de sempre, "s'hi ha quedat algú, però molt poquets".

No voldria que el seu fill mantingués la tradició familiar en el mercat. I no només per tractar-se d'una feina molt sacrificada, sinó perquè no és gent optimista respecte el futur dels mercats, "em sap greu perquè sembla que vagi a tirar pedres damunt meu, però veig que panorama que tenen els mercats pel davant és molt complicat".

Anem a l'altre extrem de Barcelona, al barri del Bon Pastor on la Karina ha obert amb la seva companya Adriana la pastisseria Meru. "Quan vàrem arribar al mercat la gent estava sorpresa, però hem anat fent clients, i això malgrat que la situació és força complicada i incerta per a tot el mercat. El Bon Pastor ha estat un barri molt castigat per la covid, aquí la pandèmia ens ha sortit molt cara tant en vides com en feines perdudes i qui no té feina, difícilment compra". "Quan va acabar el confinament la gent es va bolcar amb el mercat, però va ser com una onada, va ser la cresta i després la cosa va anar a la baixa. Ara sembla que aquesta caiguda s'ha frenat, però nosaltres, igual que molta gent que té parada aquí, no sabem com aguantarem".

Una parada de pastisseria inclusiva no és gaire habitual en un mercat. La història de la Karina tampoc ho és. "La meva companya Adriana i jo érem a Barcelona Activa i buscàvem un local on fer i vendre pastissos per a gent que normalment no en menja per intoleràncies o al·lèrgies . Allà algú ens va dir que aquí i hi havia aquesta oportunitat i aquí hi som, davant d'una peixateria, fent pastissos a una parada de mercat reconvertida en un obrador". Se sent orgullosa quan diu que alguns dels seus compradors han tastat la xocolata per primer cop gràcies a ella. "També tenim clients que busquen unes postres especials, fetes gairebé a mida".

El nostre recorregut d'avui acaba al Mercat de la Boqueria. Visitem Aviram Maria José & Nerea és una parada especialitzada en conill i pollastre farcit del mercat de la Boqueria amb 50 anys d'història a l'esquena.

Allà trobem la Nerea, de 31 anys que ens explica que va ser la seva àvia qui va obrir aquest negoci familiar. "Nosaltres estàvem a l'entrada de la Boqueria, just al costat del Pinotxo, fins que una remodelació del mercat va obligar a canviar de lloc totes les parades. A nosaltres ens varen reubicar aquí, on abans hi havia el Quim, que era un bar molt petitet, jo tindria aleshores 8 o 10 anys, així que estem parlant de fa més de 20".

Com ha anat a parar la Nerea a la Boqueria? Ella ens ho explica. "Vaig estudiar Educació Infantil, una mica per estudiar alguna cosa, però no acabava de trobar cap feina que m'acabés de fer el pes. Estava de dilluns a divendres, però els sous eren ridículs, sobretot perquè en cap cas pagaven la responsabilitat que suposa tenir cura d'un grup de deu o dotze nens d'1 o 2 anys. Un dia vaig tenir una mala experiència, molt dolenta, i vaig dir prou, s'ha acabat". El moment era propici. Coincidia amb el "boom" del turisme. "La meva mare, que el principi es resistia una mica a canviar el model, va fer una petita reforma per tal que pogués estar aquí i vàrem enfocar el negoci mig a la gent local, mig als turistes".

Això explica unes empanades i unes croquetes d'aquelles que et fan venir fam que apareixen de cop sobre el taulell. "És el que més compren els visitants", ens diu. La parada ha notat molt la crisi causada per la pandèmia, tant que l'any passat va romandre tancada tot el mes d'agost. Enguany la cosa sembla anar una mica millor, però encara està molt lluny d'arribar als nivells de 2019.Tot i això la Nerea veu el futur amb optimisme. Creu que d'aquí a 10 anys seguirà en aquesta parada amb la seva mare, "les dues ens entenem i de moment anem fent".

Això no vol dir que no li amoïnin segons quines coses, per exemple que la gent jove gairebé no passi pels mercats, "cada vegada n'hi ha menys", ens diu, "potser algun que visqui a prop i al qui els seus pares l'hagin portat al mercat de petit i, sobretot, que valori la qualitat, però no és el més habitual. La majoria dels joves va als supermercats, jo crec que per una barreja de comoditat i de desconeixement, però el cert és que la gent, en general, s'ha acostumat a anar a un súper i trobar-ho tot envasat o a comprar des de casa".

Es clar que tot té una solució i la María José i la Nerea treballen amb una aplicació que es diu Manzaning, on a més d'elles es poden trobar altres parades dels mercats de Barcelona. "És una eina que permet fer compra de mercat on-line, fins i tot ens ajuda a mantenir el contacte directe amb els clients". Durant el confinament, quan la gent tenia més temps per cuinar i cuidar-se van veure com les vendes per aquest mitjà creixien de forma important.