Sant Martí

Amb el març, i segons l’observació de la lluna, les comunitats musulmanes barcelonines inicien el mes del dejuni o de Ramadà, el període de recolliment en què compleixen amb el quart pilar de l’islam. Als barris de Sant Martí, diverses d’aquestes comunitats organitzen trobades per trencar el dejuni i hi conviden el veïnat per compartir aquest moment especial.

El Ramadà té una durada aproximada de 30 dies, i per tant enguany acabarà al voltant del 30 de març. Aleshores tindrà lloc l’Îd al-fitr. Més informació, clicant l’enllaç següent: El Ramadà i el Îd-al-fitir (document pdf).

Iftâr popular

• Escola Concepción Arenal (pati)
  15 de març, a partir de les 18 h
  Org: ALIF BCN
• Plaça del Mercat del Clot
  16 de març, a partir de les 18 h
  Org: Centre Cultural Islàmic Català
• Escola Concepción Arenal (pati)
  23 de març, a partir de les 18 h
  Org: Assoc. de Dones Senegaleses ÇA Kanam

Repartiment d’iftârs

• Parc del Clot
  Durant el mes de Ramadà, a partir de les 18 h
  Org: Centre Cultural Islàmic Català

A Barcelona conviuen nombroses comunitats musulmanes d’orígens culturals diversos, tant autòctones com provinents del Pròxim Orient, el nord d’Àfrica, el Pakistan, Bangladesh o l’Àfrica subsahariana. S’organitzen al voltant de centres de culte on porten a terme la pràctica i la formació religiosa.

El Ramadà

Ramadà és el nom del novè mes del calendari lunar islàmic i comença, com tots els altres mesos, amb l’aparició del creixent lunar després de la lluna nova. En tractar-se d’un calendari lunar, l’inici dels mesos no coincideix amb els del calendari solar, i com que cada any l’inici dels mesos lunars s’avança uns deu dies respecte al solar, el mes del Ramadà va rotant per totes les estacions de l’any.

Durant el mes del Ramadà les persones musulmanes compleixen el quart pilar de l’islam, que és el dejuni o abstinència (sawm) de tot menjar, beure o relació sexual des de l’alba fins a la posta de sol. Les condicions per portar a terme aquest dejuni són 1) ser musulmà, 2) haver assolit la majoria d’edat i 3) trobar-se en bon estat de salut. En cas de viatge, malaltia o altres complicacions, se n’és exempt i els dies que no s’hagi fet dejuni es poden recuperar més endavant.

L’esmorzar és abans de la sortida del sol, que marca l’inici del dejuni (suhûr), i la ruptura del dejuni (iftâr) és amb la posta de sol. Com que l’Alcorà es va començar a revelar en una nit del Ramadà (laylat al-qadr), s’acostuma a llegir més sovint durant aquest mes. És durant el mes del Ramadà quan el profeta Muhammad va rebre la primera revelació, i també és durant aquest mes que va néixer l’islam.

El mes del dejuni té un alt component social i comunitari, i preval l’aspecte relacional i familiar. És un període de socialització, singular, en el qual es pot observar com s’expressen diverses maneres d’entendre el que suposa ser musulmà en un context no musulmà. Un temps en el qual es pot observar com les persones recuperen (segons cada context) les referències socials, culturals i religioses d’origen.

Què és l’Îd-al-fitr?

L’endemà de l’últim dia de Ramadà se celebra la festa de la ruptura (Îd al-fitr), que marca el final del dejuni. Té lloc el primer dia del mes de shawâl, i és un dia de gran alegria. La comunitat es reuneix per fer una petita pregària comunitària i dedica el dia a visitar familiars, amistats i altres persones. La felicitació que es fa és ‘îd mubârak. Se celebra durant tres dies consecutius, i juntament amb la festa del sacrifici (‘Îd al-adhâ), són dels dues dates més rellevants del calendari islàmic.

Algunes comunitats musulmanes de la ciutat celebren l’Id al-Fitr en equipaments o a la via pública perquè els oratoris i llocs habituals de trobada queden petits per la gran afluència de fidels, molt superior a la dels dies normals.