22 Març, 2021 - 08:40

Benestar Animal. Descobreix la feina de les entitats gestores de les colònies de gats i el seu paper indispensable a la ciutat de Barcelona.

La ciutat de Barcelona treballa dia a dia pel seu compromís amb el benestar animal i la defensa dels drets dels animals. Per dur a terme aquesta tasca, és indispensable l’activitat que fan les entitats de voluntariat, i volem destacar especialment el paper poc conegut per la ciutadania que fan les entitats gestores de colònies de gats.

Des de l’Ajuntament s’actualitza periòdicament el mapa de colònies i es revisen les ubicacions i el nombre d’individus que en formen part. La revisió del 87% de les colònies ferals permet estimar que a la ciutat hi ha actualment una població aproximada de 7.283 gats ferals, repartits en 638 colònies. Les entitats gestores de les colònies treballen per donar una vida digna a aquests gats de carrer, per defensar-ne els drets i per conscienciar de la importància d’avançar en la protecció dels animals. Però quin és el seu dia a dia, exactament? Com podem col·laborar amb aquestes entitats? Què implica fer-se voluntari, i com ho hem de fer?

A través de l’Àlex, fundadora del Jardinet dels Gats, descobrim la resposta a totes aquestes preguntes.

– Quins són els objectius que tenen les entitats gestores de colònies? Per què “neixen” aquestes entitats?

L’objectiu és tenir cura, protegir, millorar i donar qualitat de vida als gats de carrer i abandonats, a partir del cens, de promoure l’esterilització, l’atenció veterinària i higiènica i l’alimentació dels felins i felines de les colònies.

Les entitats dedicades als gats neixen a partir de la sensibilitat i l’empatia de persones que respecten i estimen la vida. Les entitats de cura i protecció dels gats de carrer neixen per atendre i donar resposta a la situació de desemparament dels gats i gates de carrer. Per treballar de manera organitzada i de qualitat pel bé dels felins i les felines.

Concretament, El Jardinet dels Gats neix com a projecte a finals del 2004, gràcies a la Mari i en Paco, juntament amb l’Àlex, que en són els fundadors. Ens constituïm com a entitat el 2008. Creiem en la reducció de les colònies de gats de carrer a través de les acollides sempre que sigui possible, i des d’aleshores hem tancat més de 25 colònies i donat en adopció més de 1.284 gats i gates de carrer i abandonats de Ciutat Vella.

– Quines funcions dueu a terme, quines són les vostres línies d’activitat?

D’una banda hi ha la línia d’atenció directa al gat o gata. Aquesta línia d’activitats inclou la gestió de la mateixa colònia: alimentació, higiene, atenció directa als gats i gates de carrer i abandonats, proporcionar atenció veterinària, crear espais segurs i adequats (tant pel que fa a seguretat com a higiene i enriquiment…).

També hi ha tot l’equip de rescats, veterinàries, cases d’acollida, adopcions, comptabilitat, projectes, voluntariat, apadrinaments, comunicació, etcètera, que s’encarreguen de la gestió directa de l’entitat.

Després tenim una línia de sensibilització, en què fem campanyes en pro de l’adopció, l’acollida i la cura i el respecte per la vida, així com una tasca d’intervenció comunitària a Ciutat Vella, en què atenem persones en situació de vulnerabilitat que estan vivint una situació complexa com ara un desnonament, retorn al país, ingrés a un hospital, i tenen gats o gates amb elles, que no poden assumir per la situació actual que viuen.

Tenim una línia de salut comunitària, que es dedica a millorar els espais on hi ha colònies controlades, creant un espai que no causi molèsties als veïns, sinó que es converteixi en un espai de convivència entre persones i felins i felines.

I per últim, la línia educativa, en què treballem a través de les escoles, universitats, entitats o projectes amb altres organitzacions envers la sensibilització i el respecte per la vida, acostant la tasca de la nostra entitat a diferents àmbits. Específicament mitjançant la intervenció educativa treballem diferents objectius: l’aprenentatge cognitiu (en què l’alumnat comprèn que les estratègies de conservació realistes funcionen fora de les reserves naturals, reconsiderant la relació de l’ésser humà amb la vida silvestre), l’aprenentatge socioemocional (en què l’alumne és capaç de connectar-se amb les àrees naturals properes i de sentir empatia per la vida no humana a la terra) i l’aprenentatge conductual (en què l’alumne és capaç de posar la seva veu en els processos de presa de decisions per ajudar les àrees urbanes i rurals a ser més receptives amb la vida silvestre).

Mitjançant les nostres accions volem contribuir al desenvolupament de l’Agenda 2030 de les Nacions Unides, concretament a l’objectiu número 15, que s’enfoca a la vida d’ecosistemes terrestres: protegir, restaurar i promoure l’ús sostenible dels ecosistemes terrestres, gestionar els boscos de manera sostenible, combatre la desertificació, aturar i revertir la degradació del sòl i aturar la pèrdua de la biodiversitat.

Un altre punt important de la nostra feina és la incidència política, i el fet d’estar sempre presents en els entorns on es prenen decisions envers el benestar dels animals, com ara al Consell de Protecció dels Animals, i en el nostre cas, en el treball coordinat amb el Districte de Ciutat Vella.

També l’acció a través de diferents sectors com ara l’àmbit comercial, ja que formem part de l’Eix Comercial del Raval, i en les diverses reunions treballem i compartim les inquietuds i les situacions que viu el comerç al nostre districte.

– Creieu que falta conscienciar la gent de com actuar amb els gats ferals, i de què implica la feina que es fa en una colònia?

Com en tots els àmbits, la informació, sensibilització i conscienciació sobre les diverses realitats que ens envolten és clau per millorar en el respecte i la gestió.

Necessitem campanyes per fomentar les adopcions, penalitzar l’abandonament i sobretot controlar la venda d’animals, legal i il·legal, ja que si no es fa pressió en aquest àmbit els abandonaments segueixen produint-se i es molt difícil arribar a evitar que es produeixin.

– Què implica fer-se voluntari?

Depèn molt de cada entitat. En el nostre cas, hi ha diferents tasques: algunes són més de gestió, d’altres d’atenció directa als gats i gates, d’altres de recerca de finançament, de cura del voluntariat…

Una persona que fa de voluntària en una colònia acostuma a dedicar unes 3 o 4 hores un cop a la setmana a tasques d’atenció directa als gats i gates i de neteja i manteniment de l’espai, entre altres.

Pel que fa a la gestió, el nostre equip combina la seva vida laboral i personal amb una dedicació molt gran a l’entitat. Estem en actiu 365/24/7 i això implica també ser capaces de fer una cohesió d’equip i tenir cura les unes de les altres, per evitar síndromes com el burn out  o la fatiga per compassió, ja que no només atenem felins i felines, sinó també persones en situació de vulnerabilitat.

Quantes persones teniu ara mateix fent voluntariat?

En el dia a dia són entre 120 i 140 persones voluntàries que dediquen temps i esforços a millorar la qualitat de vida dels gats abandonats i de carrer. En 13 anys d’activitat, la nostra entitat ha tancat i reubicat més de 25 colònies a Ciutat Vella, cosa que també ajuda a reduir els punts calents d’abandonament i a millorar la gestió, ja que es concentren en un punt tots els esforços i s’optimitzen els recursos.

– Com es pot donar suport a les entitats sense fer-se voluntari?

Doncs hi ha diferents maneres de donar suport a les entitats, sigui de manera econòmica amb donacions, fent-se teamer, apadrinant un felí o felina o col·laborant econòmicament amb l’entitat, fent donacions de mantes, tovalloles, aliments…

És important acostar la tasca de les entitats proteccionistes a la ciutadania, per tal de potenciar la seva tasca i trobar més recursos, siguin econòmics o de voluntariat. Creiem que cal dignificar la figura de les persones que dediquen el seu temps i els seus diners a tenir cura dels més vulnerables, així com dotar de mitjans i opcions que permetin que les entitats puguin dur a terme una gestió millor, és a dir, no reduir els ajuts a l’esterilització dels gats i gates de carrer, sinó donar suport en plans estratègics per a les entitats, formacions i mitjans per poder dotar les entitats d’estructures que les facin més eficients. Cedir un espai on poder tenir els gats abandonats o sociables per poder ser donats en adopció, dotar de partides econòmiques que permetin una dedicació millor i més àmplia a aquesta tasca. En resum, cercar la manera de dotar de mitjans i de dotacions econòmiques per a l’alimentació i la cura dels gats, perquè només esterilitzant no és suficient.

Cada cop la població de gats i gates és més senior i desenvolupen patologies veterinàries que cal tractar, i tot això va a costa de les entitats, que ja sufraguen moltes despeses de manera particular. En l’actualitat, la pandèmia ens ha deixat sense l’única possibilitat de generar ingressos com havíem fet fins ara, amb mercats, fires i esdeveniments, i per tant la situació cada cop és més complexa.

La tasca que fem és necessària i essencial, i la fem les entitats, perquè l’Administració pública actualment no pot donar resposta amb els mitjans que té. Per tant, el que cal és reforçar i acompanyar les persones voluntàries de les entitats, que ja posen el seu temps, el seu amor i la seva dedicació a tenir cura dels gats i gates de carrer, i donar-los suport.

 

Actualment, a Barcelona hi ha tretze entitats que gestionen colònies de gats acollides al programa subvencionat de control de colònies de gats urbans, onze de les quals estan integrades en una entitat de segon ordre, que és Plataforma Gatera.

Progat

Fundació Silvestre

Plataforma Gatera