Història
La història del districte de Ciutat Vella és la història dels inicis de la ciutat de Barcelona, ja que el districte delimita, geogràficament, el centre històric de la ciutat.
La història d'una ciutat que va viure emmurallada fins a l'any 1859 i que avui és el territori que resta encerclat per l'avinguda del Paral·lel, les rondes, el carrer de Pelai, el passeig de Lluís Companys i el parc de la Ciutadella. Ciutat Vella està format per quatre grans barris que n'atresoren molts altres d'històrics, amb forta personalitat i homogeneïtat pròpies.
Al sud, hi trobem la Barceloneta, el barri més jove, creat a mitjan segle XVIII amb l'excusa de reallotjar els desplaçats de la Ribera per la construcció de la Ciutadella; a ponent, el Raval, nascut a partir dels camins rurals extramurs de la ciutat, que va ser el bressol de la Revolució Industrial del segle XIX; al centre, el Gòtic, la manifestació urbana més antiga de Barcelona, i a llevant, Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera, l'extensió medieval de la ciutat.
El territori urbà de Ciutat Vella és un gran marc de tensions i conflictes estructurals, relacionals i socials. Les relacions existents no s'entenen sense interrelacionar l'aportació del passat amb les actuacions del present. La llarga permanència de Ciutat Vella intramurs va configurar una realitat de mínims airejaments i perspectives. Una vegada alliberada d'aquest cinturó físic i psicològic, es va veure sotmesa a processos de degradació permanents fins a la segona meitat dels anys setanta, en què el desenvolupisme es va esgotar i el model municipal autoritari va donar pas al procés de democratització de la societat.
La combinació d'aquests dos últims factors va consolidar les bases per a una política de regeneració urbana duta a terme a Ciutat Vella les darreres dècades, durant les quals les velles operacions sistemàtiques de demolició i substitució han evolucionat per convertir-se en intervencions de conservació i rehabilitació.