Entrevista a l'Agrupament Escolta Ermessenda del Casc Antic

20/09/2018 - 14:50 h

Lleure educatiu. Cap i Pioneres, ens parlen dels beneficis de pertànyer a l'agrupament, recentment reubicat al Casal de Joves autogestionat de Ciutat Vella.

Ens hem reunit amb Laura Ulibarri, Lídia Murillo i Rut Martínez, Cap i Pioneres de l’Agrupament Escolta Ermessenda del Casc Antic que s’inicia al barri com agrupament amb infants i joves a l’any 2013. Recentment, s’ha reubicat en un nou espai de l’edifici rehabilitat del carrer Ripoll, 25 que l’Ajuntament de Barcelona ha cedit a l’Assemblea de Joves de Ciutat Vella. 

Per a qui no conegui el funcionament d’un agrupament escolta, com s’estructura internament?
Les nenes i nens de l’agrupament es divideixen en unitats per rang d’edat. Hi ha cinc unitats i un grup de caps. Així doncs, els més petits són els Follets de 6 a 8 anys, després els Llops de 9 a 11 anys, segueixen els Raiers de 12 a 15 anys, Pioners de 15 a 17 anys i els Clan que són joves entre 17 i 18 anys que fan un projecte propi i reben formació per després poder ser Cap.

Quin paper té per vosaltres l’associacionisme educatiu en infants i joves?
Un dels objectius trascendentals del cau i del escoltisme en general, és oferir una vessant educativa que es considera que no es toca en l’educació formal i que es tracta del “aprendre fent” a través de l’experiència i la vivència de les coses. Creiem que en general, el lleure educatiu té un valor afegit, constituint una eina educativa pel procés de desenvolupament i creixement personal vinculat a la participació, al sentit crític i a la consolidació de valors.

Com desenvolupeu el treball en xarxa o comunitari?
Som un cau molt jove que portem entre dos i tres anys en contacte amb el barri, treballant amb altres entitats i donant-nos a conèixer. Per a infants i joves, participem en grups de treball com el de les Barraques Informatives del Casc Antic en les quals diverses entitats amb gent jove hi participen organitzant concerts.
També, estem en contacte amb el CSMIJ (Centre de Salut Mental Infantojuvenil) a través dels quals vam intervenir en una taula rodona del projecte Cooperem en la diversitat per explicar l’èxit d’inclusió d’un adolescent del cau amb diversitat funcional.
Tenim nenes i nens que venen dels CRAE (Centres Residencials d’Acció Educativa) que són centres tutelats per educadors i educadores i també, estem en contacte amb la XICA (Xarxa d’Infància del Casc Antic).
Per a nosaltres, treballar en xarxa, és una gran oportunitat per crear vincles afectius i efectius amb la gent que ens envolta fent un treball de desenvolupament de l’infant.

Com enteneu l’educació en l’espai públic?
En general, l’entenem com un dret fonamental que no cal discutir. Ocupem l’espai que necessitem segons l’activitat que ens plantegem fer. Per sort, encara trobem moltes places i placetes del Gòtic i del Casc Antic que són encara veïnals i poc ocupades pel turisme, encara que sembli increïble! Ocupar l’espai públic, l’entenem com una reivindicació molt gran. Per exemple, el dia de la celebració del Cau i l’Esplai, que s’organitza des del CJB (Consell de la Joventut de Barcelona) de l’Ajuntament de Barcelona vam sol·licitar diferents opcions, com tallar la Via Laietana o ocupar el Portal de l’Àngel… i se’ns va denegar. Finalment, vam fer un acte reivindicatiu i de visibilització convocant tots els agrupaments més propers a nosaltres a fer el cau a l’espai central del Portal de l’Àngel reunint aquell dia a unes 300 persones.

Com participen els infants i joves en el dia a dia de l’agrupament?
Cada dissabte a la tarda ens reunim un parell d’hores i depenent de la unitat, es fan unes activitats o unes altres. A les unitats de grans com els Pioners, són els mateixos joves els que proposen les activitats que volen realitzar, sota una temàtica que es renova cada any.
Les unitats dels petits com Follets i Llops fan activitats de jocs organitzats pels monitors. Les unitats de Raiers i Pioners fan activitats de joc i de debat.
Després, tenim els campaments de Setmana Santa on es reuneix tot l’agrupament i els d’estiu que es fan per unitat. Tots ells es fan a la muntanya, en contacte amb la natura, però poden ser estàtics o fent una ruta de poble en poble. En tots ells, fem activitats que comporten una organització i cada membre s’encarrega d’un aspecte del campament. Cada trimestre, fem una sortida de cap de setmana per unitat i dues sortides a l’any conjuntes amb tot el cau.

En termes generals, com valoreu l’educació que s’està desenvolupant a la nostra societat i el paper que s’atorga a l’associacionisme educatiu?
El millor que t’aporta el cau ja siguis nena, nen o cap és el fet de viure en col·lectiu i tots els valors que s’associen. Des d’idees tan genèriques com compartir, a tenir moltes eines per resoldre temes emocionals dels conflictes que sorgeixen i les dificultats del dia a dia de l’agrupament. Es tracta de poder viure tenint una visió de l’altre, i sobretot, tenint la visió del grup. El cau també ens ajuda a fer una introspecció per poder després conviure amb els altres. Natura i muntanya són uns escenaris idíl·lics per poder fer tot aquest treball, i des de la ciutat es poden treballar temes més quotidians. Creiem que el que no ens pot aportar l’escola, ens ho aporta el cau (formació crítica, ideologies, pensaments i compartir).

Quins reptes us plantegeu actualment i de cara al futur?
N’hi ha diversos, però un dels més importants és que l’any vinent es renovi el Consell de l’agrupament amb l’assemblea de caps i els conseqüents canvis que això impliqui. L’Ermessenda, des del seu inici, encara no havia tingut relleus naturals de caps, és a dir que no havia passat prou temps perquè les nenes i nens haguessin pogut arribar a caps. Els que havíem tingut, venien d’altres agrupaments i aquest any agafarem nosaltres el relleu. Ser cap comporta molta responsabilitat!
Un altre dels reptes importants que tenim, és seguir fent-nos un lloc en el barri, que se’ns vegi i que se’ns tingui en compte com agent educatiu i no només que ens coneguin les famílies, sinó que les xarxes d’infància també ens tinguin en compte; que el CSMIJ ens contacti quan ho necessiti, que les CRAE del districte ens coneguin i seguir participant en els projectes com agent actiu dins del barri.

Quin projectes educatius heu portat a terme?
A part del que ja he comentat anteriorment, l’any passat, des de l’agrupament es va escriure un conte i es va publicar. La idea va sorgir d’un grup de persones de l’assemblea de caps on la història és una al·legoria sobre la creació del nostre cau. Per realitzar aquesta nova tasca, es va crear una comissió per al procés d’il·lustració del conte amb la participació de les famílies i dels infants del cau. La història està escrita per una sola persona de la comissió, però, els dibuixos són de les nenes, nens i famílies del cau. Per a nosaltres, ha estat un projecte molt bonic, no només pel fet d’explicar la nostra història, sinó de fer-ho participatiu a tot l’agrupament i de presentar-ho al Casal de Barri del Pou de la Figuera amb una taula rodona on va intervenir el President d’escoltes catalans.

Com tracteu el tema de la interculturalitat?
Es un tema complicat perquè nosaltres també tenim de fons la crítica el discurs de l’escoltisme. És cert però, que nosaltres encara no hem abastat totes les cultures que ara mateix viuen al districte de Ciutat Vella. Durant molt de temps, ho hem estat atribuint a que som un cau molt jove, però aquest darrer any, ens sentim més estabilitzats i tenim projectes més a la llarga per generar estratègies com agrupament i arribar a col·lectius on l’escoltisme no arriba, a través de la difusió de tríptics en àrab i en urdú i participant o rebent formació sobre l’exclusió social. Definitivament, és una assignatura pendent i està molt candent en aquest districte. Ens calen moltes eines, sobretot en barris complicats com Ciutat Vella, Nou Barris o el Besòs. No només ens calen unes persones conscienciades sinó també, d’una estructura associativa d’escoltes catalans que ho proporcionin.

Quines dificultats us trobeu en el dia a dia?
Una de les dificultats més grans que fins ara hem tingut, ha estat la de tenir un espai propi. Ara podem dir que ens sentim més assentats, però fins fa uns mesos enrere, encara compartíem un espai petit i degradat amb d’altres entitats (que ens agradava molt compartir) però ens trobàvem que si un dia plovia, no teniem sales per posar a tots els infants.
Gràcies a l’Assemblea de Joves de Ciutat Vella vam començar el projecte per poder accedir al nou espai on ens trobem actualment, el Casal de Joves autogestionat de Ciutat Vella i que compartim amb molts d’altres col·lectius i gent del barri.