Ciutat Vella i la seva població

La centralitat de Ciutat Vella comporta una idiosincràsia pròpia també pel que fa a l’educació.

Es constata una gran diversitat de la població en funció dels orígens, amb un alt percentatge de població estrangera. I un caràcter dual de la població pel que fa als nivells socioeconòmics, conjuntament amb una població esporàdica, com ara turistes i estudiants temporals. La població estrangera tendeix a estabilitzar-se, tot i que la renda familiar continua sent baixa.

Un territori de 104.000 habitants, 13.500 dels quals són alumnes que s’escolaritzen en 49 centres.

L’elecció de l’entorn educatiu

Cal treballar per trencar certs tòpics; tot i la preocupació per l’existència d’un perfil de població del districte que no opta per aquest a l’hora de cercar l’entorn educatiu per als seus fills, es constata que la fidelització de la majoria de la població als centres educatius del districte o a les seves àrees d’influència és elevada, d’un 86%.

Tot i així, es constata un percentatge baix d’alumnes d’educació infantil que provenen d’escoles bressol del districte. Una eina com la Xarxa 0-18 produeix un bon impacte. Tot i que no minva el dret de les famílies a l’hora de decidir els centres escolars dels seus fills, el repte que es planteja amb el pla és aconseguir atraure les famílies a través d’una oferta de qualitat.

L’escolarització equilibrada i l’èxit escolar

Hi ha dos aspectes que tenen un impacte important en la tasca que desenvolupen els centres educatius: la gran diversitat cultural de les famílies, així com l’alt percentatge de mobilitat dels alumnes.

Es considera fonamental continuar treballant a través de la Comissió de Garanties d’Admissió del districte com a eina per millorar l’escolarització més equilibrada que permet la normativa pel que fa a la reserva de places per a alumnes amb necessitats educatives específiques.

Absentisme i abandonament prematur

Un aspecte positiu és la millora en les dades d’absentisme escolar, que s’ha reduït considerablement els últims anys. D’altra banda, tot i que continuen preocupant les dades de desplaçaments temporals de la població, aquestes, com a resultat de la situació econòmica de les famílies, també han baixat.

Un dels aspectes en els quals cal insistir i dimensionar en la justa mesura és l’abandonament prematur dels estudis. Aquest fet, juntament amb la preocupació de l’atur juvenil, incrementa el percentatge de població adolescent i jove que no fa res. Es valora incorporar en el pla aspectes de millora en aquest sentit.

El treball de coordinació dels diversos agents que duen a terme informació i orientació i la necessitat de seguiment de molts dels joves, un cop deixen l’escola, es considera una eina imprescindible. El gran repte de la formació professional a la ciutat pot pal·liar diferents necessitats, tant per als mateixos joves com per al món de l’empresa. Així doncs, el barri i els diversos agents econòmics del territori poden donar sortida a moltes necessitats d’aquests joves.

Un dels aspectes imprescindibles per reforçar és el paper de les entitats en l’oferta de places de PQPI i també el rol de la formació d’adults, en la seva funció de recuperar alumnes, que retornen a la formació reglada, com a eina educativa i de cohesió social.

El reforç fora de l’àmbit escolar

Pel que fa a l’educació no formal, es constata un conjunt de serveis, entitats i associacions ubicades a Ciutat Vella, amb l’objectiu de dur a terme un treball socioeducatiu dirigit a infants i joves del districte.

Es considera necessari treballar per complementar l’escola en els aspectes que detectin tutors i mestres de més necessitat. Sovint l’increment de recursos no representa una millora de la qualitat i de l’impacte real en l’èxit escolar dels joves. Així, per exemple, el reforç escolar, que es pot manifestar en diferents formes i intensitats, cal que es concreti i dimensioni amb el vistiplau de l’escola.

El Districte pot col·laborar a reforçar el treball educatiu dels alumnes en l’àmbit extraescolar. Així, projectes com el de reforç de la lectura, el reforç de la llengua catalana, l’orientació en la cerca d’informació de suport al currículum, el reforç de competències TIC, el suport a les famílies en la seva funció educativa, els serveis d’acollida i mediació als centres... poden ajudar a millorar la funció educativa de l’escola.

La potencialitat de la centralitat del districte

D’altra banda, es constata que el conjunt d’institucions, organismes i recursos culturals dels quals disposa Ciutat Vella són poc aprofitats pels alumnes i pels veïns i veïnes del mateix districte. La gran potencialitat dels recursos existents no sempre està focalitzada en el territori i cal buscar estratègies de partenariat, de millora dels plans pedagògics de moltes institucions perquè esdevinguin un potencial per als centres educatius del districte i serveixin per millorar-los.

La immersió lingüística més enllà de l’escola, eina de cohesió social

La funció inclusiva que fa l’escola, amb eines com la immersió lingüística, ha de ser més clara i explícita en espais extraescolars. Així, es creu important treballar per la immersió en el lleure socioeducatiu per complementar la funció de l’escola. L’experiència portada a terme en el marc del Pla educatiu d’entorn del Raval ha de servir per aprofitar els projectes que s’han engegat i millorar els aspectes més dèbils i poder-ho traslladar a tot Ciutat Vella.

L’eficiència dels recursos públics

El Districte aposta, des de fa temps, per un suport a través de les subvencions a escoles, instituts i AMPA, a fi que disposin de recursos per donar resposta a les necessitats de molts alumnes en activitats tant en el marc de l’escola com en els espais extraescolars. Pel que fa a les necessitats dels alumnes de material acadèmic, sortides, assistència al teatre, participació en clubs de lectura i tallers de creació de jocs relacionals, formació i pràctica musical i esportiva, a què moltes vegades s’havia donat resposta a través del Pla d’entorn, és ara el Districte qui hi dona resposta per a tots els centres de Ciutat Vella. Cal focalitzar les prioritats en la convocatòria de subvencions.

El paper de les famílies i les AMPA

Cal reforçar i tenir en compte les AMPA pel que fa a la seva funció de detecció de necessitats; alhora també es veu necessari millorar el contingut d’un gran nombre dels projectes que es plantegen. El Districte pot donar suport a aquesta funció de formació dels projectes de pares i mares, tenint en compte la realitat del districte i treballant per introduir fórmules d’aprenentatge i servei.

El lleure educatiu

La realitat als instituts de Ciutat Vella i el seu entorn demana estratègies concretes per donar suport als horaris compactats que són efectius a tots els instituts públics de Ciutat Vella a partir del curs 2013-2014. El Districte, a través del pla, hi veu una línia d’actuació prioritària per mantenir la cohesió de cada entorn del centre educatiu i perquè l’opció adreçada als alumnes tingui un contingut educatiu ple, ja sigui a través de les entitats i els equipaments de la zona o a través del suport directe als instituts.

Es constaten mancances d’espais de lleure els caps de setmana i els períodes vacacionals o per portar a terme activitats de gaudi i de diversió en el temps lliure. Es considera necessari donar suport a projectes de lleure normalitzat, no professionalitzat, gestionat sovint pels mateixos joves. Es considera fonamental que el Districte hi pugui donar suport a través d’espais com el Casal de Joves i les biblioteques o facilitar al màxim aquestes iniciatives.

Les necessitats socials bàsiques

La realitat familiar i social dels alumnes que pateixen dificultats a Ciutat Vella s’analitza, es valora i s’intenta millorar per mitjà de les comissions socials dels centres educatius. Es tracta d’una eina de treball de coordinació, entre el marc escolar i els serveis socials, que caldria enfortir i millorar-ne i sistematitzar-ne el funcionament per fer-ne un model per a la detecció i prevenció de necessitats socials.

Mostra’n menys