L’Ajuntament es compromet a millorar la coordinació i treball del circuït contra les violències masclistes, així com de l’atenció psicològica, o l’assessorament laboral i jurídic entre altres àmbits d’actuació
Amb motiu del 25N, Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència envers les Dones, s’ha celebrat l’acte institucional unitari de commemoració d’aquesta jornada. Ha començat amb un minut de silenci en record a les dones assassinades per violència masclista, seguidament s’ha procedit a la lectura de la declaració unitària a càrrec de la periodista Danae Boronat, i ha finalitzat amb el recital d’un poema a càrrec de la poetessa Maria Callís. S’ha comptat amb la presència de la tinenta d’alcaldia de Drets Socials, Cultura, Educació i Cicles de Vida, Maria Eugènia Gay; la regidora de Promoció Econòmica, Treball, Feminismes, Igualtat i Memòria Democràtica, Raquel Gil; i diferents membres dels grups municipals.
El Plenari del Consell Municipal va aprovar ahir la Declaració institucional del 25 de novembre. El text posa l’accent en la necessitat de fer de la lluita contra les violències masclistes una “lluita col•lectiva” i interpel•la a tota la ciutadania a esdevenir “agents de canvi” per prevenir, detectar i reparar les violències contra les dones.
El text de la declaració destaca el paper de totes i tots com a “observadores i observadors d’unes violències que pateixen moltes dones del nostre entorn per part d’homes del nostre mateix entorn”. En aquest sentit, posa de manifest que “el silenci i la inacció no són respostes neutrals, sinó que donen suport a l’agressor, a la impunitat i a la reproducció de les violències” i, per aquest motiu, crida a tothom a implicar-se per “trencar tots els silencis i tenir un paper proactiu en la prevenció i la detecció”.
El text de la declaració reconeix que en les darreres dècades “hem viscut al nostre país un canvi profund en el rebuig social a aquesta violència estructural contra les dones”, un canvi que s’ha produït “fruit d’una intensa lluita feminista” des de diferents àmbits i que “també ha guanyat un espai central a les institucions polítiques i les administracions públiques”. La declaració adverteix, però, que “amb l’augment del rebuig social i la fermesa de la resposta institucional no n’hi ha prou”, i que “tenim encara molt normalitzades actituds i comportaments masclistes de menyspreu, ridiculització, control o dominació envers les dones i els seus cossos”. I, segueix el text, “massa sovint encara costa desprendre’s dels estereotips sobre les víctimes i sobre els agressors, dels dubtes sobre la intenció de la víctima o supervivent que denuncia la situació de violència i de la complicitat o camaraderia amb l’agressor”.
L’Ajuntament de Barcelona ha estat capdavanter en polítiques feministes i es compromet a seguir avançat amb polítiques públiques valentes, integrals i transformadores. Demana el compromís tant de la Generalitat de Catalunya com del govern de l’Estat per conjuntament:
– Vetllar per la millora constant de la coordinació i treball del circuït contra les violències masclistes, així com de l’atenció psicològica, l’assessorament laboral i jurídic, entre d’altres serveis.
–Treballar amb diligència deguda i resposta integral posant al centre la defensa i promoció dels drets de les dones i els infants.
– Abordar totes les formes de violències masclistes (les més invisibles i les més visibles; les que es donen a la intimitat però també als espais públics). Entre aquestes, les violències sexuals.
– Millorar les polítiques de prevenció de les violències masclistes, especialment, aquelles adreçades a la comunitat educativa, aprofundint en la coeducació com una eina transformadora i duent a terme actuacions que impliquin les famílies, per tal d’estendre la corresponsabilitat de la prevenció a tots els agents educatius.
– Incrementar els esforços per garantir l’habitatge digne per a dones en situació de violència masclista. Així com també els plans d’ocupació per dones en situació de violències masclistes, alta vulnerabilitat, en situació administrativa irregular, etc. en el marc d’una Estratègia contra la feminització de la pobresa i la precarietat.
– Continuar els programes de masculinitats igualitàries amb propostes de sensibilització i prevenció, amb estratègies diferenciades per a la població adulta, jove, adolescent i la infantesa.