A càrrec de Santiago López Petit, filòsof i químic, professor de Filosofia a la UB fins a l'any 2014.

Si avui dia volem viure en hem de convertir en una peça d'una màquina que tritura la nostra pròpia vida. Les malalties de la normalitat (depressió, fatiga crònica, etc.), que en són la conseqüència més directa, ens ofeguen. El confinament decretat durant la pandèmia del coronavirus va ser un punt d'inflexió, perquè ens recorda brutalment que ni el temps és nostre. Però l'experiència d'aquest temps confiscat, que passa sense passar i que han volgut que oblidéssim de pressa, ens va ensenyar la veritat d'aquesta societat i del que nosaltres som.