La trobada ha reunit ciutats de tota la regió bàltica que, igual que Barcelona, busquen estratègies per fer front a l’auge de les narratives d’odi.
Barcelona ha participat, l’1 i 2 de desembre, en la conferència “Drets humans en la pràctica de l’administració local”, celebrada en un espai tan carregat de significat com l’European Solidarity Centre de Gdańsk. La ciutat ha estat convidada com un actor històric en el moviment de les ciutats de drets humans, amb la responsabilitat i també amb el privilegi, d’explicar com una gran metròpoli mediterrània intenta avui sostenir i actualitzar la cultura dels drets enmig d’un context europeu d’involució i narratives antidrets.
En la conferència inaugural, David Llistar, director de Drets Humans, Justícia Global i Cooperació Internacional de l’Ajuntament de Barcelona, ha exposat com l’enfocament basat en drets està transformant la manera de governar la ciutat: des de les polítiques d’habitatge i l’acció comunitària fins a la compra pública responsable i la coherència global. Per la seva banda, Jaume Muñoz, cap del Departament de Drets Humans i No-Discriminació, ha participat en la taula rodona “Com construir eficaçment ciutats inclusives i garantir els drets de tots els residents?”, compartint eines concretes i experiències de Barcelona sobre com blindar drets en un moment de creixents tensions socials i polítiques.
La trobada ha reunit ciutats de tota la regió bàltica que, igual que Barcelona, busquen estratègies per fer front a l’auge de les narratives d’odi i al qüestionament dels drets humans que avança a Europa. L’objectiu és reforçar la capacitat dels governs locals per mantenir l’espai democràtic, combatre discriminacions i garantir que ningú quedi enrere.
Durant les sessions, s’ha debatut com les polítiques locals no es limiten a gestionar serveis, sinó que comporten obligacions de respecte, protecció i garantia dels drets humans. En tots els àmbits competencials com l’habitatge, la convivència, la seguretat, l’espai públic, els serveis socials, la igualtat, la digitalització, entre d’altres, les administracions locals són responsables dels impactes sobre les persones, especialment aquelles més exposades a la discriminació o la desigualtat.
Gdańsk: una ciutat que porta els drets humans inscrits a la seva memòria
Gdańsk no és una ciutat qualsevol. És un símbol europeu. Aquí va caure la primera bomba de l’Alemanya nazi, iniciant la Segona Guerra Mundial, i aquí també va germinar dècades després el moviment Solidarność, que va contribuir decisivament a acabar amb els totalitarismes de l’Europa de l’Est i a obrir camí a la democràcia europea contemporània.
L’any 2019, la ciutat va viure un altre episodi tràgic amb l’assassinat del seu alcalde, Paweł Adamowicz, durant un acte públic, enmig d’un clima de polarització extrema. La resposta ciutadana massiva, sota el lema “Atureu l’odi”, va reafirmar el compromís de Gdańsk amb la defensa dels valors democràtics i la lluita contra els discursos de l’odi.
Avui, Gdańsk s’ha consolidat com una ciutat referent en drets humans i memòria democràtica, amb iniciatives locals que promouen participació diversa, polítiques inclusives i una cultura de drets que ressona més enllà de les seves fronteres. Per això, el diàleg Barcelona–Gdańsk és tan rellevant: dues ciutats europees que, cadascuna des de la seva història, entenen que la batalla pels drets humans no és només institucional, sinó profundament cultural i política.
