Garantir els drets fonamentals en l’àmbit de la salut sexual i reproductiva, regular les condicions de la interrupció voluntària de l’embaràs (IVE) i dels drets sexuals i reproductius, així com establir les obligacions dels poders públics perquè la població mantingui el màxim nivell possible de salut i educació en relació amb la sexualitat i la reproducció. Aquests són els objectius de la Llei orgànica 1/2023, de 28 de febrer, per la qual es va modificar la Llei orgànica 2/2010, de 3 de març, de salut sexual i reproductiva i de la interrupció voluntària de l’embaràs. També busca prevenir i donar resposta a les manifestacions de la violència contra les dones en l’àmbit reproductiu.
Aquesta llei incorpora novetats sobre el dret a la IVE, seguint les recomanacions dels organismes internacionals de drets humans sobre la matèria. S’elimina el termini de reflexió de tres dies que estava fixat fins llavors, així com l’obligatorietat de rebre informació sobre els recursos i les ajudes disponibles si es continua amb l’embaràs. Aquesta informació només s’ha de proporcionar si la dona la demana.
La norma també reverteix la modificació establerta per la Llei orgànica 11/2015, de 21 de setembre, i retorna a les menors de 16 i 17 anys la capacitat per decidir lliurement sobre la seva maternitat, prescindint així de l’exigència del consentiment d’algun dels progenitors.
A més, la Llei determina l’obligació de les administracions públiques sanitàries de garantir la prestació de l’IVE als centres hospitalaris segons criteris de gratuïtat, accessibilitat i proximitat, establint els dispositius i recursos humans suficients per assegurar condicions d’equitat.
Més enllà de l’IVE, altres reformes tenen a veure amb la salut durant la menstruació, entre les quals destaca el reconeixement legal de la situació d’incapacitat temporal derivada de menstruacions incapacitants. A més, incorpora la protecció i garantia dels drets sexuals i reproductius en l’àmbit ginecològic i obstètric.
També es contempla l’educació afectivosexual en totes les etapes de l’educació d’infants i adolescents. Sempre, adaptades a l’edat de l’alumnat, i amb l’objectiu de contribuir al seu desenvolupament integral.
En una resolució del 2021, el Parlament Europeu defineix la salut reproductiva i sexual com un estat de benestar físic, emocional, mental i social en relació amb tots els aspectes de la sexualitat i la reproducció. Contempla que no es tracta simplement de l’absència de malaltia, disfunció o xacres; sinó que totes les persones tenen dret a prendre decisions que regeixin els seus cossos sense discriminació, coacció ni violència. També fa èmfasi en el dret a accedir a serveis de salut sexual i reproductiva que emparin aquest dret i ofereixin un enfocament positiu de la sexualitat i la reproducció.
Vulneracions dels drets sexuals i reproductius a la ciutat
L’Informe de l’Observatori de les Discriminacions recull que un 19,35% dels casos de discriminació per raó de salut té a veure amb la salut sexual i reproductiva, només per darrere de les discriminacions per salut mental.
L’Associació de Drets Sexuals i Reproductius explica que aquestes situacions provenen majoritàriament de dones joves que van sol·licitar la interrupció voluntària de l’embaràs (IVE) en el sistema de salut pública. S’han vist exposades a violència verbal, recriminació, falta d’atenció, vulneració del seu dret a accedir a una IVE, pressió perquè canviïn de parer, falta d’accés a informació i infantilització, entre d’altres.
Una de les problemàtiques que evidencia L’Associació de Drets Sexuals i Reproductius té relació amb l’edat. Com més joves són les dones, més problemes tenen per accedir a una atenció de qualitat i que respecti els seus drets sexuals i reproductius. Preval una visió adultocèntrica que nega els drets de les dones. La manca de perspectiva de gènere i una mirada conservadora influeixen enormement en la manera com s’atenen les joves que acuden a un servei de salut. Diverses dones joves expliquen que es qüestiona la seva decisió d’avortar o se les culpabilitza.
