La Comissió Europea, que és el braç executiu de la Unió Europea (UE) i entre les seves funcions hi ha la formulació de propostes legislatives, ha elaborat una proposta de declaració de drets i principis digitals, que ha de guiar la transformació digital de la Unió Europea.
És la primera declaració d’aquest tipus a la UE i vol ser una eina per explicar el tipus de transformació digital que Europa promou i defensa, així com una guia per a representants polítics i empreses que hagin d’ocupar-se de noves tecnologies.
Els drets, llibertats i valors consagrats en el marc legal de la UE s’han de respectar en línia així com es fa offline. La declaració té voluntat universal i, com s’explica en ella, si s’acaba aprovant i posant en marxa, també definirà l’enfocament de la transformació digital que la UE promourà arreu del món.
El document recorda que a l’hora de fer la transformació digital, cal tenir molt presents els drets fonamentals i garantir-los. Això passa, segons expliquen, per posar les persones i els seus drets al centre de tota decisió i política. A banda, és vital el suport a la solidaritat i la inclusió, que es garanteixi la llibertat d’elecció en línia i que es fomenti la participació en l’espai públic digital.
I això com es podrà garantir i assolir?
La Comissió ho té clar: cal que tothom tingui accés a una connectivitat assequible, a unes aules i professorat digitalment qualificats, que tothom – en especial la infantesa – gaudeixi d’un entorn digital segur i que tinguem dret a la desconnexió després de l’horari laboral. Per últim, es fa especial èmfasi en què tothom tingui a l’abast informació fàcil d’entendre sobre l’impacte ambiental dels nostres productes digitals, controlant com les nostres dades personals s’estan utilitzant i amb qui s’estan compartint.
La declaració està alineada amb el dret de la UE i amb la jurisprudència del Tribunal de Justícia. Ja el 2018, l’expresident del Parlament Europeu, David Sassoli, va insistir en la importància que l’accés universal a Internet es reconegués com a nou dret humà.
Següents passos
Com amb totes les declaracions europees, ara el Parlament Europeu i el Consell han d’avaluar la proposta i aprovar-la perquè pugui entrar en vigor, cosa que des de la Comissió s’espera que es faci, a tot tardar, aquest estiu.
Podeu llegir la declaració proposada per la Comissió (en anglès) en aquest enllaç.
I què passa a l’Estat espanyol i a Catalunya?
A escala espanyola, al juliol del 2021 es va adoptar la Carta de drets digitals, un document que tot i no tenir caràcter normatiu, proposa un marc de referència per garantir els drets de la ciutadania en la realitat digital. La carta té 28 articles agrupats en bloc per drets de llibertat, drets d’igualtat, drets de participació i conformació de l’espai públic, drets de l’entorn laboral i empresarial, drets digitals en entorns específics (arxiu i recerca, sostenibilitat, salut, intel·ligència artificial i neurotecnologia), i garanties i eficàcia.
A Catalunya es va publicar la Carta catalana per als drets i les responsabilitats digitals el desembre del 2019. És un document per la promoció d’un marc normatiu que inclou els àmbits d’accés universal a internet, model de governança, llibertat d’expressió i d’informació, innovació digital, protecció de dades i privacitat, capacitació i inclusió digital, ètica de la IA i governança algorítmica, i mecanismes de salvaguarda.