Esteu aquí

La compra pública responsable: un potencial transformador per als drets humans

09/12/2025 - 13:01 h

COMPRA PÚBLICA RESPONSABLE. Les tres entitats formen part del Grup de Compra Pública Socialment Responsable de Catalunya (GCPSR), del qual l’Ajuntament de Barcelona també és membre.

Què és la compra pública i per què és important, en parlem en aquest vídeo de la sèrie "Parlem Amb Defensores".

En el marc de la sèrie “Parlem Amb Defensores”, entrevistem la Maite Ramos, de SUDS; l’Anna Bardolet, de La Coordi; i el Sergi Salavert, de FETS, per entendre millor què és i quin impacte té la compra pública responsable.  

Les tres entitats formen part del Grup de Compra Pública Socialment Responsable de Catalunya (GCPSR), del qual l’Ajuntament de Barcelona també és membre. El grup és especialment rellevant perquè agrupa entitats socials i administracions públiques, és a dir, organitzacions que denuncien vulneracions i proposen alternatives respectuoses amb els drets humans, juntament amb les administracions que tenen el poder i les competències per impulsar canvis reals. 

“La compra pública té el potencial de comprar només productes que no vulnerin els drets humans. Estem parlant d’un potencial transformador molt gran, ja que és més d’un 10% del PIB espanyol, de l’Estat”, així s’inicia l’entrevista amb la reflexió de l’Anna Bardolet. La complementa Maite Ramos explicant que el seu impacte social i ambiental va més enllà de les fronteres de Catalunya. 

Per la seva banda, el Sergi Salavert explica que la compra pública responsable és “tenir en compte qui ha produït això, de quina manera, en quin país s’ha fet, si en aquest país s’han vulnerat els drets humans… És tenir en compte tot això, no només el què, sinó el com i de quina manera.” 

Les persones entrevistades destaquen que les consumidores tenim poder, ja que la manera com invertim i consumim pot influir directament en com es produeixen els béns: si es vulneren drets humans o si es produeixen de manera justa. Traslladat a la compra pública, això significa que és l’Estat qui garanteix aquest impacte i qui pren aquestes decisions. 

La Maite Ramos recorda que “les administracions públiques estan obligades a respectar el dret internacional dels drets humans en les seves contractacions i, per tant, no poden contractar empreses vinculades amb greus vulneracions de drets humans.” 

L’Anna Bardolet afegeix que el segell de comerç just assegura que productes produïts al sud global estan elaborats en bones condicions, com ara un preu digne, l’absència de mà d’obra infantil, l’eliminació de l’explotació o la garantia de la igualtat de gènere. Per això remarca que “una administració pública que vulgui tenir un consum responsable, de l’àmbit que sigui, ho ha de fer en aquest cas a través de lleis i una de les coses que permet això és la contractació pública responsable.” 

La Maite Ramos també destaca la importància d’institucionalitzar la contractació pública responsable, i que per fer-ho “és necessari que aquestes polítiques de contractació s’incloguin dins del funcionament de l’administració. És a dir, que existeixin normes i protocols concrets de compra pública, per exemple, potser a través de la inclusió de criteris de drets humans quan es construeixen els plecs o els processos de contractació.” 

Finalment, Sergi Salavert conclou recordant que l’administració pública té una capacitat que no tenen les entitats de la societat civil, que és la de legislar. “Per tant, és una responsabilitat poder legislar per afavorir el respecte als drets humans, però també han de respectar-los a l’hora de consumir.”