Diversos organismes estatals o europeus han elaborat, durant els primers quatre mesos del 2025, informes sobre racisme i xenofòbia, habitatge i discurs d’odi. Es tracta de documents que poden ser de gran utilitat per a persones treballadores de l’àmbit municipal, per a professionals que treballen amb infants migrants no acompanyats o per a entitats que volen enfortir-se davant del discurs d’odi creixent.
En aquest recull es destaquen eines pràctiques per a fer front al racisme, a les dificultats en l’accés a l’habitatge i al discurs d’odi. També hi ha alguns documents que alerten de l’estat de la qüestió en aquests àmbits, així com de l’evolució en els darrers anys o les actuacions que s’estan engegant des d’Europa per posar-hi remei.
A continuació, es resumeixen alguns dels més destacats:
Antiracisme
L’Agència dels Drets Fonamentals de la Unió Europea (FRA) ha presentat una eina en línia que busca sensibilitzar sobre els impactes en els drets fonamentals dels sistemes informàtics de la UE en matèria de migració i seguretat.
A més, l’Agència dels Drets Fonamentals de la Unió Europea també ha presentat una guia sobre mecanismes de supervisió independents en el marc del Pacte de Migració i Asil del 2024.
El Consell d’Europa ha publicat al seu web una llista actualitzada de tractats, recomanacions i documents clau sobre migració i refugi. Ofereix accés fàcil al marc jurídic i polític per promoure un enfocament basat en drets humans, adreçat a responsables polítics, juristes i investigadors. També ha anunciat la creació d’una nova Divisió de Migració i Refugiats, responent a la necessitat de reforçar l’acció en migració i asil.
L’informe MIGRADAS, elaborat per Movimiento por la Paz, visibilitza la violència de gènere que pateixen les dones migrades a Espanya. El 63% ha sofert algun tipus de violència, sent la psicològica i l’emocional les més comunes, tot i que molt sovint són invisibilitzades.
El Migration Policy Group publica un informe amb propostes concretes per combatre el racisme estructural a escala nacional i europea. El document denuncia la manca de definicions jurídiques sobre racisme estructural i institucional. A més, recomana recollir dades d’identificació ètnico-racial, millorar la transparència policial i els canals de denúncia, promoure la justícia restaurativa, etc.
L’informe Cartografies del racisme, publicat per ACCEM, analitza el racisme quotidià que pateixen infants, adolescents i joves migrants no acompanyats a Espanya. Com a recurs complementari, s’ha elaborat una guia per a professionals amb eines i recomanacions per prevenir el racisme.
L’informe “L’impacte del racisme a Espanya” del CEDRE mostra que un 33 % de la població d’origen racial o ètnic minoritzat es percep discriminada, principalment pel color de pell o trets físics (61 %) i per pràctiques culturals (36 %). L’estudi constata un augment del 31% respecte al 2020.
Habitatge
S’han publicat diversos informes sobre racisme immobiliari:
L’informe “Es lloga? Racisme i segregació en l’àmbit del lloguer d’habitatge” de Provivienda revela que el 99% de les immobiliàries accepten pràctiques discriminatòries sol·licitades per propietaris, especialment contra persones migrants d’origen africà, asiàtic o llatinoamericà.
A més, AESCO publica una guia per promoure el dret a l’habitatge de les persones migrades a Espanya. L’estudi identifica barreres econòmiques, discriminació, desinformació i obstacles administratius com a principals dificultats d’accés. La guia ofereix recomanacions per a l’administració i el tercer sector.
L’Associació Marroquina per la Integració dels Immigrants presenta un informe sobre el racisme estructural i la discriminació que pateix la població d’origen àrab a Espanya. L’estudi revela que gairebé la meitat s’ha sentit discriminada, especialment en l’accés a l’habitatge (74,8%) i l’ocupació (44,3%). Les dones, sobretot les que porten vel, pateixen més discriminació.
Posant el focus en els col·lectius vulnerables, el Comitè Europeu de Drets Socials alerta que la crisi del cost de la vida ha agreujat la pobresa i les desigualtats, especialment entre certs col·lectius. Insta els Estats a garantir prestacions socials ajustades a la inflació, salaris mínims dignes, habitatge assequible i accés a l’energia.
Discurs i delictes d’odi
L’Oficina de les Institucions Democràtiques i Drets Humans (OIDDH) de l’OSCE ha publicat una guia pràctica i una fitxa informativa per ajudar a incorporar la veu de les víctimes de delictes d’odi en l’elaboració i aplicació de polítiques públiques. La guia destaca la importància d’incloure l’experiència viscuda de les víctimes per dissenyar respostes més efectives i adaptades a les seves necessitats.
També s’ha engegat la iniciativa Còmplices, a càrrec de l’Assemblea de Cooperació per la Pau, una campanya juvenil que busca reconèixer i combatre el discurs d’odi a les xarxes. El focus és en temàtiques com el feminisme o la migració. Es constata que la desinformació i les notícies falses o enganyoses alimenten les actituds d’odi.
Per la seva part, la Comissió Europea ha llançat el nou Codi de conducta per combatre la incitació a l’odi en línia, amb el suport de les principals plataformes digitals. Les plataformes es comprometen a revisar almenys el 50% de les notificacions en 24 hores, millorar la transparència i col·laborar amb la societat civil.
Per últim, El Ministeri de l’Interior ha publicat el III Pla d’Acció contra els Delictes d’Odi (2025-2028), que prioritza l’assistència a les víctimes, la prevenció i la persecució del discurs d’odi, especialment en línia. Reforça la formació dels cossos policials, la cooperació internacional i l’ús de tecnologies avançades per detectar l’odi a les xarxes socials.