Drets Socials, Cultura, Educació i Cicles de Vida

Els APROP reforcen les polítiques d’habitatge i socials de la ciutat amb un nou model d’allotjament d’estada temporal de construcció ràpida, sostenible i de qualitat per ampliar el parc públic d'habitatge i evitar l’expulsió dels veïns i les veïnes dels barris. La innovació és un dels aspectes més importants del programa APROP, tant pel que fa a la construcció dels equipaments com per la intervenció social que es fa amb les persones i famílies residents.

Objectius relatius a l’edificació: urgència, proximitat i eficiència

• Reduir els terminis de l’operativa convencional, tant els administratius com els constructius.

La reducció de terminis administratius mitjançant el procediment de PROJECTE + OBRA, permet, d’una banda, tenir una única licitació i un únic procés d’adjudicació, i de l’altra, en presentar-se conjuntament constructores amb equips d’arquitectes, fa que treballin junts des de l’inici i aconsegueixin una coordinació perfecta entre la fase de projecte i la fase de construcció, i s’eliminin, així, possibles imprevistos.

De la mateixa manera, l’ús de la tecnologia adequada com és la construcció industrialitzada permet fer gran part de les tasques a taller (assimilant-se a una cadena de muntatge), cosa que redueix substancialment els terminis de construcció. En concret, els contenidors marítims reciclats i adequats interiorment com a allotjaments d’un o dos dormitoris permeten una edificació més ràpida, més neta i més sostenible, alhora que garanteixen la qualitat i el confort interior i exterior.

La seva modularitat permet agrupar, combinar i acoblar peces curtes i personalitzades i, el més important, són fàcils de transportar, ja que no requereixen transport especial (es poden implementar en qualsevol espai i territori). Així mateix, en tractar-se d’elements en tres dimensions són fàcils de muntar i desmuntar.

I per últim, es tracta d’una plataforma universal, és a dir “no patentable” i, per tant, d’un sistema constructiu obert a qualsevol empresa (element clau per a un programa com l’APROP, que busca la circularitat dels mòduls amb la possibilitat d’ésser desmuntats i muntats en un nou solar possiblement amb una nova configuració).

• Maximitzar els espais d’oportunitat per poder atendre l’emergència d’habitatge més pròxima.

Per evitar que els veïns i les veïnes en situació de vulnerabilitat pateixin l’expulsió dels barris, els APROP han de possibilitar ser implantats en tots els barris de la ciutat. Es necessita, per tant, mobilitzar els solars municipals més pròxims.

Això s’aconsegueix mitjançant la figura urbanística de l’allotjament col·lectiu protegit, ja que és admissible en solars qualificats com a equipament (els quals són més nombrosos).

Així mateix, s’aconsegueix desenvolupant una solució d’edifici temporal o “nòmada”, ja que aquests solars hauran d’acollir, en el futur, els equipaments per als quals han estat reservats.

• Reduir l’impacte ambiental en totes les fases de l’edifici.

Partint de la idea que l’edifici és temporal, és imprescindible que el sistema constructiu permeti recuperar elements i materials considerats “residuals” per reduir la petjada ecològica de l’edifici a través de la lògica de l’economia circular i l’optimització de recursos.

• Optimització de recursos econòmics: substitució de la despesa diària en el lloguer d’habitacions de pensions, per la inversió en la construcció d’un equipament d’allotjaments.
• Optimització dels recursos materials: reducció de la petjada energètica mitjançant elements reciclats i reciclables.

Es defineix així, amb aquests tres objectius, que la provisionalitat dels APROP no és només per als seus residents, sinó també per a l’edifici. Així, doncs, el sistema constructiu que millor encaixa amb el projecte és la construcció industrialitzada, un sistema constructiu ja conegut en l’àmbit internacional però que és innovador a l’Estat, aplicat per a equipaments residencials col·lectius.

Objectius relatius a l’acompanyament social

• A partir de la identificació de les necessitats familiars i socials (fase d’acollida) de cada persona o unitat familiar i de les seves potencialitats, s’elaborarà un pla de millora personal i familiar conjuntament amb el referent del servei derivant. Aquest itinerari ha de ser elaborat amb la participació activa de la família per tal d’aconseguir el màxim grau d’implicació en les accions que s’han de dur a terme.

• Suport socioeducatiu orientat als aspectes següents:

- L’acompanyament socioeducatiu s’adapta a cada persona o família en funció de les necessitats.

- Consolidar les actituds, habilitats i coneixements de les famílies per viure de manera autònoma, posant èmfasi en l’estalvi econòmic durant l’estada al servei per tal de garantir-ne una sortida amb les màximes garanties d’autonomia i autosuficiència.

- En el treball familiar és necessari insistir prioritàriament, sempre que calgui, en les relacions pare-mare / fills per tal que puguin construir una dinàmica familiar satisfactòria.

- Oferir suport per generar dinàmiques d’autonomia responsable en l’ús comunitari dels espais col·lectius.

- Garantir una relació de convivència positiva entre les famílies allotjades i entre aquestes i la xarxa veïnal i de l’entorn social.

- Facilitar l’accés als recursos de la xarxa pública i cívica de la ciutat.

• Suport i acompanyament en la cerca d’alternativa residencial.

La metodologia d’intervenció se centra en el Pla de millora individual/familiar, les accions grupals i comunitàries que es desenvolupen segons diferents àmbits d’intervenció i accions específiques, que n’expliquen l’abast. Com a grup destinatari, destaquem les persones, adultes i famílies, en situació d’exclusió residencial. En un segon nivell, el mateix model d’atenció orientat a la desinstitucionalització i dignificació de la situació de les persones, en allotjaments individuals i en tots els barris, no exclusivament a la perifèria o l’extraradi. Finalment les polítiques socials i la promoció del dret de totes les persones a viure en un habitatge al més semblant possible a una llar, sense que aquest mateix dret quedi condicionat per la intervenció.

Per la seva banda, que les persones contribueixin a la despesa de l’allotjament en funció dels seus ingressos, entre un 20% i un 30%, en concepte de preu públic.

• Suport socioeducatiu en aspectes de cura personal/familiar i de la llar.

Atenció en la capacitació a través del quotidià i a través de la intervenció directa des de la proximitat amb relació a les competències parentals (tenir cura, protegir, educar i socialitzar) i al bon ús dels espais (familiars i comuns).

• Suport psicosocial i emocional

Acompanyament des del vessant emocional, fomentant el vincle i la relació horitzontal entre el participant i el professional, partint del relat biogràfic i els successos vitals estressants i la perspectiva del trauma, per poder avançar en els processos de recuperació de les persones.

• Suport econòmic

Acompanyament en l’accés a les prestacions econòmiques de què puguin gaudir, donant suport a fomentar un pla d’estalvi i en la gestió de l’economia domèstica.

• Suport laboral-formatiu

Seguiment dels aspectes destinats a aconseguir el millor procés de capacitació laboral i d’inserció al mercat  laboral i formació dels adults familiars.  Es garanteix l’escolarització dels infants, destacant la percepció de la necessitat.

• Suport en la cerca d’un habitatge de sortida

Els usuaris de l’APROP signen un acord d’estada que recull que es tracta d’un allotjament temporal limitat en el temps, i  que en principi s’estableix per a un màxim de dos anys prorrogable per a un any més.  L’equip socioeducatiu dels APROP dona suport per a la cerca d’alternativa residencial de la família, en coordinació amb els serveis socials derivadors del cas i del territori on s’ubiqui l’habitatge, o altres recursos residencials de sortida.

• Suport en aspectes relacionals/participatius

Els edificis disposen d’espais comunitaris per fer activitats de participació estable (assemblea de centre, sistemes de recollida de queixes i suggeriments, seguiment del reglament de règim intern). Així mateix, es duen a terme activitats comunitàries als espais col·lectius, per fomentar la generació de xarxes i dinàmiques de suport mutu, per exemple en la criança i cura dels infants, incorporant la perspectiva de gènere en l’atenció, en les activitats i en les relacions quotidianes.