Urbanisme, Transició Ecològica, Serveis Urbans i Habitatge

La 5a edició de l’Enquesta a la Joventut de Barcelona, elaborada el 2020, permet conèixer les condicions de vida, hàbits i els valors dels i les joves barcelonines, entre els 15 i 34 anys.

L’Enquesta a la Joventut de Barcelona 2020 permet conèixer les condicions de vida, els hàbits i valors dels i les joves barcelonines amb edats compreses entre els 15 i els 34 anys i, d’aquesta manera, poder traçar un perfil general de les característiques socials, econòmiques i demogràfiques del col·lectiu.

Per primera vegada s’han inclòs a la mostra joves no empadronats/es a Barcelona però que hi resideixen des de fa, com a mínim, 6 mesos. Aquests suposen el 13,4% i, per tant, es pot estimar una població de joves residents a la ciutat d’aproximadament 459.000. Aquest canvi implica, per tant, que l’enquesta s’apropa més a la realitat social de la ciutat.

El 58% dels i les joves no ha nascut a la ciutat de Barcelona. El 64,4% dels i les joves residents a la ciutat són de nacionalitat espanyola, el 7,5% de països de la Unió Europea i el 28,1% de fora d’Europa.

L’enquesta recull principalment les dades més rellevants respecte els tres grans àmbits que repercuteixen en l’emancipació i el futur projecte de vida dels i les joves de la ciutat: habitatge, educació i ocupació. Tot i que part de la realització de l’enquesta va coincidir amb el període de pandèmia, les dades que es recullen representen un retrat de la realitat juvenil en aquests àmbits, més enllà dels canvis viscuts per la situació sanitària.

Cal destacar que, en general, els i les joves residents a Barcelona valoren positivament el seu nivell de satisfacció amb la vida, amb una nota de 7,7. Es troben especialment satisfets amb la família i els amics; en contraposició, la situació econòmica i el món laboral són els àmbits que els desperten més preocupació.

• Habitatge

El 76% dels i les joves d’entre 25 i 34 anys estan emancipats, convivint principalment amb la parella amb o sense fills (40,4%), o compartint pis amb amics i amigues (22%).

Alhora s’incrementa la taxa en el grup de 20 a 29 anys, que puja més de 20 punts en comparació amb l’any 2015. Aquest increment s’explica, en part, per la incorporació en la mostra de joves no empadronats, que sovint venen a viure a Barcelona per estudiar o treballar.

D’aquests joves emancipats, més del 83% viuen en un habitatge de lloguer, 8 punts més que en l’any 2015, i només un 8% en pisos de propietat.

Els i les joves emancipades que viuen en un habitatge de lloguer o paguen hipoteca ho fan en llars amb una despesa mitjana de 893,8€ mensuals. Per aquest motiu, gairebé un 31% identifiquen com a primera prioritat d’intervenció per part de l’Ajuntament facilitar l’accés a l’habitatge, xifra que es dobla en relació amb l’any 2015.

• Ocupació

Augmenta el número de joves que mantenen la mateixa feina entre els 6 mesos i 3 anys. El 67,3% dels joves que treballen ho fan amb un contracte indefinit (ja sigui permanent al llarg del temps o fix-discontinu), i un 27% ho fa amb un contracte temporal, més prevalent entre els més joves, les dones i els nascuts fora de l’estat.

Si tenim en compte la població jove activa a la ciutat, la taxa d’atur ja registrava una tendència de creixement, arran de la pandèmia de la Covid19, passant del 7,2% al juny de 2019 al 13,3% al juny de 2020, moment en què es realitza l’Enquesta a la Joventut 2020.

Pel que fa a les dades publicades en l’última Enquesta de Població Activa (EPA) disponible, corresponents al segon trimestre d’aquest 2021, la taxa d’atur entre els i les joves de 16 a 34 anys a Catalunya ha estat del 19,2% mentre al conjunt de l’estat puja al 23,6%.

• Educació

El 55,5% dels i les joves de 25 a 34 anys té estudis universitaris, 5 punts més que el registrat a l’última enquesta, i un 10% arriba fins a l’ESO com a màxim. El 60% dels i les joves que treballen ho fan en feines que tenen força o molta relació amb els estudis cursats.

Barcelona es manté com a ciutat referent pels i les joves de l’estat i l’estranger que volen realitzar estudis superiors.

• Lleure

Fer esport  i veure la televisió són les dues activitats més freqüents. També destaca que més del 60% llegeixen llibres almenys un cop per setmana. Les dones joves llegeixen amb major freqüència; en canvi, els nois acostumen a jugar més a videojocs i a fer esport o exercici.

• Salut

Gairebé el 93% dels i les joves perceben la seva salut com a bona, molt bona o excel·lent. Malgrat això, el 39% tenen risc de mala salut mental segons els indicadors que s’utilitzen per fer aquesta valoració, entre els quals destaquen que un 55% ha notat constantment càrrega o tensió o un 48% ha perdut la son a causa de les seves preocupacions.

El principal motiu de discriminació o agressió entre els joves és per les seves creences polítiques (22%) i per la manera de vestir (18,4%). D’altra banda, si parlem d’assetjament contra les dones joves, el 69,8% ha patit assetjament o alguna agressió sexual alguna vegada des dels 15 anys per part d’algun home amb qui no tenia ni havia tingut una relació de parella. Respecte a les relacions de parella, un 45% de les dones s’ha sentit ridiculitzada o humiliada per la seva parella alguna vegada, un 41% controlada a través de les xarxes socials o el mòbil i un 33% ha rebut insults i amenaces.

Informe “La Joventut de Barcelona l’Any de la Pandèmia”

La realització de l’enquesta va coincidir amb l’inici i les primeres onades de la pandèmia; fet que va permetre recollir el seu impacte en la població més jove. 

Per aprofundir més en aquestes dades, l’Ajuntament de Barcelona ha elaborat l’informe ‘La Joventut de Barcelona l’Any de la Pandèmia’, un recull de 10 anàlisis realitzades per autors i autores provinents de diferents àmbits de la recerca social i per persones expertes en la dimensió que analitzen. La finalitat del document no és només aprofundir en el coneixement científic, sinó que pugui orientar tant les accions de govern com la pràctica quotidiana d’agents socials, entitats i professionals que treballen en els àmbits relacionats amb la joventut.

El 17 de setembre s’organitzarà un acte de presentació de l’informe, en format virtual, que s’estructura entorn de diferents taules rodones i comptarà amb la participació dels autors i autores del document. Entre altres, es debatrà sobre diferents àmbits com l’educació, l’habitatge, la precarietat laboral, el lleure digital o la salut més joves.

Podeu fer la inscripció a través d’aquest formulari.