Urbanisme, Transició Ecològica, Serveis Urbans i Habitatge

La sequera és una condició freqüent a Catalunya, incloent-hi la ciutat de Barcelona, on es manifesta com un problema territorial endèmic. Caracteritzada per períodes en què es registra una insuficiència en el subministrament d’aigua, la sequera crea un desequilibri entre la disponibilitat natural d’aigua i el consum que en fa l’activitat humana.

Com a resposta, l’Ajuntament de Barcelona i Barcelona Cicle de l’Aigua, SA (BCASA) estan implementant polítiques per promoure l’estalvi d’aigua i l’adopció d’hàbits de consum sostenibles per part del conjunt de la societat.

L’Ajuntament de Barcelona, a través de l’empresa pública Barcelona Cicle de l’Aigua, SA (BCASA), està desplegant el Pla de recursos hídrics alternatius de Barcelona (PLARHAB). Aquest pla respon a la necessitat d’analitzar la potencialitat dels recursos hídrics alternatius disponibles a Barcelona (aigua subterrània, regenerada, grisa, pluvial i de mar), amb l’objectiu principal de substituir, sempre que tècnicament sigui viable, el consum d’aigua potable per altres recursos hídrics alternatius en aquells usos que no requereixen la qualitat de l’aigua de boca. 

A més, l’Ajuntament de Barcelona disposa del Protocol per situació de sequera (2018), que s’annexa al Pla de protecció civil municipal de Barcelona (DUPROCIM). En aquest protocol es desenvolupa el conjunt sistemàtic d’actuacions que els serveis municipals i d’altres d’externs han de dur a terme davant de situacions de sequera, tenint en consideració no només les mesures previstes a la normativa vigent, sinó també altres mesures extraordinàries, tant de caràcter preventiu com actiu, per una gestió de l’aigua més eficient i més sensibilització de la ciutadania.

Ho farà l’alcalde, com a autoritat superior del municipi en matèria de protecció civil, segons la Llei 4/1997, de protecció civil de Catalunya, amb la publicació d’un ban o d’una instrucció des de l’alcaldia, que inclourà les mesures i les accions que cal adoptar. 

La declaració de les diferents fases de sequera correspon a la Direcció de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). Aquesta resolució es pot dictar immediatament o quan es confirma la tendència climàtica i l’entrada en una fase determinada després d’observar i constatar l’evolució de la situació. 

Hi ha diferents canals per fer arribar aquesta informació a l’Ajuntament:

• Fent una petició via telemàtica
• Mitjançant l’app Barcelona a la Butxaca (disponible per a iOS i Android)
• Trucant al Telèfon del Civisme: 900 226 226 (gratuït)
• Trucant al servei d’informació municipal i general: 010 (gratuït)
• Presencialment a qualsevol oficina d’atenció ciutadana (OAC)

• El 69 % és consum domèstic, amb valors per sota de 100 litres per habitant i dia durant l’any 2023, amb l’objectiu de ciutat de reduir 10 litres per habitant i dia i arribar a 90 litres per habitant i dia.
• El 26 % és comercial i industrial; aquests àmbits han reduït un 24 % el seu consum d’aigua potable els darrers vint anys, amb l’objectiu de ciutat de reduir-lo un 15 % i arribar a 20 hm3 l’any.
• El 5 % és serveis municipals, és a dir, l’Ajuntament de Barcelona, que ha reduït el seu consum en un 51 % els darrers vint anys, amb l’objectiu de ciutat de reduir-lo un 10 % i arribar a 5 hm3 l’any.

• Fase d’alerta: es mantenen aturats tots els brolladors de les fonts ornamentals municipals. Resta prohibit l’ompliment total o parcial de fonts ornamentals, llacs artificials i altres elements d’ús estètic de l’aigua, excepte llacs artificials que facin de suport vital de vida aquàtica, on es permet el mínim ús de l’aigua imprescindible per al seu manteniment.
• Fase d’excepcionalitat: es mantenen aturats tots els brolladors de les fonts ornamentals municipals. Resta prohibit l’ompliment total o parcial de fonts ornamentals, llacs artificials i altres elements d’ús estètic de l’aigua, excepte llacs artificials que facin de suport vital de vida aquàtica, on es permet el mínim ús de l’aigua imprescindible pel seu manteniment.
• Fase d’emergència 1, 2 i 3: es prohibeix completament omplir de manera total o parcial fonts ornamentals, llacs artificials i altres elements d’ús estètic de l’aigua, excepte els refugis de fauna en perill d’extinció o destinats a la recuperació de les espècies autòctones, que es poden omplir amb la mínima quantitat d’aigua indispensable procedent de la regeneració o del freàtic.

Des de l’any 2001, l’Institut Municipal de Parcs i Jardins té implantat un sistema que es regeix per criteris ambientals en la gestió i el manteniment de les zones verdes públiques i de l’arbrat viari. En relació amb l’estalvi d’aigua, s’han portat a terme diverses mesures com són el control del consum, de les fuites, de les lectures dels comptadors i de les programacions de reg, així com la substitució dels elements de reg per altres de més eficients i la instal·lació de sensors de pluja.

També s’han instal·lat bypass de seguretat als comptadors d’aigua, per tal d’evitar que les instal·lacions estiguin en càrrega contínua, de manera que només es consumeix aigua d’acord amb la programació establerta. Alhora, la mesura ambiental més important és la selecció d’espècies adequades al clima mediterrani, per tal que les plantes estiguin adaptades a les condicions de la ciutat.

• En fase d’alerta: es prohibeix a particulars la neteja de carrers, paviments i similars amb mànegues d’aigua. La prohibició no inclou la neteja amb pal de fregar, amb galleda i esponja o amb sistemes d’altra pressió. La neteja urbana per part dels serveis municipals es farà amb la despesa mínima d’aigua; quan sigui possible, s'ha de prioritzar l’ús d’aigua no procedent de la xarxa d’abastament d’aigua potable.
• En fase d’excepcionalitat i d’emergència 1, 2 i 3: es prohibeix la neteja amb aigua potable de carrers, clavegueram, paviments, façanes i similars, siguin públics o privats, excepte si la neteja és resultat d’un accident o d’un incendi, o bé si hi ha un risc sanitari o un risc per a la seguretat viària. En aquestes circumstàncies, la neteja es farà amb el mínim d’aigua indispensable. Per la neteja de carrers, clavegueram, paviments i façanes es pot utilitzar aigua regenerada o aigua freàtica.
• Es permet la neteja d’aparadors i finestres amb galleda i esponja.

Resta prohibida la utilització d’aigua per a l’eliminació de pols i matèria en suspensió a l’aire.

La utilització d’aigua per omplir piscines queda limitada als casos següents:

En l’estat d’alerta:

• Reompliment parcial de piscines que disposen d’un sistema de recirculació de l’aigua, en les quantitats indispensables per mantenir la qualitat sanitària de l’aigua i reposar les pèrdues d’aigua per evaporació i neteja de filtres.
• Primer ompliment de piscines de nova construcció o ompliment posterior a obres de rehabilitació o modificació del vas
• En centres educatius, l’ompliment complet o parcial de piscines desmuntables de capacitat inferior a 500 litres per al bany d’infants.
• Ompliment i reompliment de piscines d’instal·lacions juvenils inscrites al Registre d’Instal·lacions Juvenils de la Direcció General de la Joventut.
• Ompliment i reompliment de piscines d’ús terapèutic ubicades a hospitals i centres d’educació especial.
• Ompliment i reompliment de piscines destinades al bany de persones que disposen d’una avaluació del grau de discapacitat en la qual consta que pateixen alteracions de la conducta.

Les restriccions no s’apliquen a les piscines d’aigua de mar que s’omplin i es buidin sense connexió a les xarxes d’abastament i de sanejament públiques.

En estat d’excepcionalitat:

• Reompliment parcial de piscines que disposen d’un sistema de recirculació de l’aigua, en les quantitats indispensables per mantenir la qualitat sanitària de l’aigua.
• Primer ompliment de piscines de nova construcció o ompliment posterior a obres de rehabilitació o modificació del vas en piscines d’ús públic (definides a l’article 2.2 del RD 742/2013) o piscines d’ús privat de tipus 3A (article 2.3.a del RD 742/2013).
• En centres educatius, l’ompliment complet o parcial de piscines desmuntables de capacitat inferior a 500 litres per al bany d’infants.
• Ompliment i reompliment de piscines d’instal·lacions juvenils inscrites al Registre d’Instal·lacions Juvenils de la Direcció General de la Joventut.
• Ompliment i reompliment de piscines d’ús terapèutic ubicades a hospitals i centres d’educació especial.
• Ompliment i reompliment de piscines privades de tipus 3B (article 2.3.b del RD 742/2013) destinades al bany de persones que disposen d’una avaluació del grau de discapacitat en la qual consta que pateixen alteracions de la conducta

Les restriccions no s’apliquen a les piscines d’aigua de mar que s’omplin i es buidin sense connexió a les xarxes d’abastament i de sanejament públiques.

En la fase d’emergència 1 i 2:

• Reompliment parcial de piscines cobertes inscrites al cens d’equipaments esportius i descobertes d’ús durant tot l’any per la pràctica esportiva federada, tenint en compte que han de disposar de sistema de recirculació, quantitat mínima d’aigua i cal adoptar mesures compensatòries a la instal·lació perquè hi hagi un estalvi d’aigua equivalent al volum que es fa servir per reomplir la piscina (cal incloure el tancament de les dutxes, entre aquestes mesures).
• Ompliment i reompliment de piscines d’ús terapèutic ubicades a hospitals, residències, centres d’educació especial i centres de la Xarxa de Serveis Socials d’Atenció Pública.
• Ompliment i reompliment de piscines destinades al bany de persones que disposen d’una avaluació del grau de discapacitat en la qual consta que pateixen alteracions de la conducta.

Les restriccions no s’apliquen a les piscines d’aigua de mar que s’omplin i es buidin sense connexió a les xarxes d’abastament i de sanejament públiques.

En l’escenari d’alerta, estaran en funcionament totes les dutxes de les platges. Us recordem que cal fer un ús responsable de l’aigua per evitar-ne el malbaratament.

En l’escenari d’excepcionalitat, només hi ha en funcionament una sola dutxa per platja.

En l’escenari d’emergència, es fa un tancament total de les dutxes a les platges.