- Inici
- / Preguntes freqüents sobre la sequera
Preguntes freqüents sobre la sequera
Per què es produeix la sequera? Puc posar la rentadora? Puc rentar el cotxe? Les fonts de la ciutat continuaran funcionant si hi ha sequera?
Consulta les preguntes freqüents sobre el consum d'aigua i la sequera a Barcelona.
La sequera és una condició freqüent a Catalunya, incloent-hi la ciutat de Barcelona, on es manifesta com un problema territorial endèmic. Caracteritzada per períodes en què es registra una insuficiència en el subministrament d’aigua, la sequera crea un desequilibri entre la disponibilitat natural d’aigua i el consum que en fa l’activitat humana.
A Catalunya, la distribució de les precipitacions és notablement irregular, amb períodes prolongats de poca o gens de pluja alternats amb episodis de precipitacions torrencials, un fenomen característic del clima mediterrani.
A Barcelona, la pluja acumulada l’any 2023 va ser de 267 mm, un 45 % per sota de la mitjana històrica (595 mm).
| Any | Pluja acumulada | <% per sota de la mitjana històrica (595 mm)/td> |
| 2021 | 333 mm | 56% |
| 2022 | 319 mm | 54% |
| 2023 | 267 mm | 45% |
La sequera és una condició freqüent a Catalunya, incloent-hi la ciutat de Barcelona, on es manifesta com un problema territorial endèmic. Caracteritzada per períodes en què es registra una insuficiència en el subministrament d’aigua, la sequera crea un desequilibri entre la disponibilitat natural d’aigua i el consum que en fa l’activitat humana.
Com a resposta, l’Ajuntament de Barcelona i Barcelona Cicle de l’Aigua, SA (BCASA) estan implementant polítiques per promoure l’estalvi d’aigua i l’adopció d’hàbits de consum sostenibles per part del conjunt de la societat.
La contribució de la ciutadania és essencial per combatre la situació i poder endarrerir les possibles restriccions. Per això cal fer un ús responsable de l’aigua, evitar-ne el malbaratament i posar en pràctica els consells per estalviar aigua que trobareu aquí.
L’Ajuntament de Barcelona, a través de l’empresa pública Barcelona Cicle de l’Aigua, SA (BCASA), està desplegant el Pla de recursos hídrics alternatius de Barcelona (PLARHAB). Aquest pla respon a la necessitat d’analitzar la potencialitat dels recursos hídrics alternatius disponibles a Barcelona (aigua subterrània, regenerada, grisa, pluvial i de mar), amb l’objectiu principal de substituir, sempre que tècnicament sigui viable, el consum d’aigua potable per altres recursos hídrics alternatius en aquells usos que no requereixen la qualitat de l’aigua de boca.
A més, l’Ajuntament de Barcelona disposa del Protocol per situació de sequera (2018), que s’annexa al Pla de protecció civil municipal de Barcelona (DUPROCIM). En aquest protocol es desenvolupa el conjunt sistemàtic d’actuacions que els serveis municipals i d’altres d’externs han de dur a terme davant de situacions de sequera, tenint en consideració no només les mesures previstes a la normativa vigent, sinó també altres mesures extraordinàries, tant de caràcter preventiu com actiu, per una gestió de l’aigua més eficient i més sensibilització de la ciutadania.
Les fases d’actuació del Protocol per situació de sequera a Barcelona són les següents:
PREALERTA Aquesta fase no comporta limitacions per als usuaris, però sí accions preparatòries d’organització interna i de comunicació de dades. Té un caràcter merament informatiu per al públic en general i preventiu en l’àmbit intern dels municipis.
ALERTA Atesa l’escassetat de recursos hídrics, s’adopten mesures d’estalvi en l’abastament i restriccions parcials en la resta d’usos.
EXCEPCIONALITAT Atès l’agreujament de l’escassetat de recursos hídrics, s’intensifiquen les mesures d’estalvi en l’abastament i restriccions parcials en la resta d’usos, inclosa la prohibició d’alguns usos interns a la xarxa d’abastament urbà.
PREEMERGÈNCIA Nou escenari, no previst inicialment al Pla de sequera, en què s’apliquen mesures transitòries i d’adaptació, de manera consensuada, abans d’arribar a la declaració efectiva d’emergència.
EMERGÈNCIA :(1,2 i 3).Atesa la manca excepcional de recursos hídrics, s’estableixen restriccions i limitacions extraordinàries en els usos de l’aigua.
Ho farà l’alcalde, com a autoritat superior del municipi en matèria de protecció civil, segons la Llei 4/1997, de protecció civil de Catalunya, amb la publicació d’un ban o d’una instrucció des de l’alcaldia, que inclourà les mesures i les accions que cal adoptar.
La declaració de les diferents fases de sequera correspon a la Direcció de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). Aquesta resolució es pot dictar immediatament o quan es confirma la tendència climàtica i l’entrada en una fase determinada després d’observar i constatar l’evolució de la situació.
Ho farà des del web d’Urbanisme, Transició Ecològica, Serveis Urbans i Habitatge habilitat per publicar els avisos de canvi de les diferents fases del Protocol, a través de les FAQs, de l’atenció des del 010 i de l’atenció directa i personal a les OAC. A més, també se’n publicaran notes de premsa i se’n farà difusió mitjançant les xarxes socials municipals.
Els canvis de fase també es comunicaran als diferents webs especialitzats de l’aigua, com per exemple al web de la Font Màgica i als webs de les diverses àrees afectades, com l’Àrea de Drets Socials (Educació i Esports) o l’Àrea d’Empresa, Cultura i Innovació (Comerç i Turisme).
- Fent una petició via telemàtica
- Mitjançant l’app Barcelona a la Butxaca (disponible per a iOS i Android)
- Trucant al Telèfon del Civisme: 900 226 226 (gratuït)
- Trucant al servei d’informació municipal i general: 010 (gratuït)
- Presencialment a qualsevol oficina d’atenció ciutadana (OAC)
L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) fixa les dotacions d’aigua en alta per municipi, és a dir, l’aigua que té disponible el municipi per distribuir a la ciutadania, als serveis, a les empreses, etcètera.
- En fase d’alerta hi ha fixada una mitjana de 250 litres/habitant i dia
- En fase d’excepcionalitat, de 230 litres/habitant i dia
- En fase de preemergència, de 210 litres/habitant i dia
- En fase d’emergència hi ha tres nivells:
- El nivell 1, correspon a 200 litres/habitant i dia
- El nivell 2, a 180 litres/habitant i dia
- El nivell 3, a 160 litres/habitant i dia
- El 69 % és consum domèstic, amb valors per sota de 100 litres per habitant i dia durant l’any 2023, amb l’objectiu de ciutat de reduir 10 litres per habitant i dia i arribar a 90 litres per habitant i dia.
- El 26 % és comercial i industrial; aquests àmbits han reduït un 24 % el seu consum d’aigua potable els darrers vint anys, amb l’objectiu de ciutat de reduir-lo un 15 % i arribar a 20 hm3 l’any.
- El 5 % és serveis municipals, és a dir, l’Ajuntament de Barcelona, que ha reduït el seu consum en un 51 % els darrers vint anys, amb l’objectiu de ciutat de reduir-lo un 10 % i arribar a 5 hm3 l’any.
- Fase de prealerta: no hi ha cap restricció, però es recomana fer un ús responsable de l’aigua i evitar-ne el malbaratament
- Fase d’alerta: reducció del 5 % Fase d’excepcionalitat: reducció del 15 %
- Fase d’emergència: reducció del 25 %
En la fase d’emergència, en el cas que la dotació en alta de la ciutat sigui superior a la que determina l’Agència Catalana de l’Aigua, s’ha d’activar el pla de contingència de què disposa l’AMB per a la xarxa de subministrament. Aquest pla preveu, com a primera acció, la baixada de pressió gradual de l’aigua que circula per la xarxa de subministrament, la qual cosa no vol dir talls de pressió. Els ciutadans, en moments de màxima demanda, podran notar que quan obren
- Fase de prealerta: les fonts ornamentals funcionen, però es disminueix el pla de buidatges i s’augmenta la neteja superficial en un 10 %.
- Fase d’alerta: es prohibeix omplir fonts ornamentals i llacs artificials amb aigua potable, amb l’excepció que sigui amb la quantitat mínima indispensable d’aigua procedent de recursos hídrics alternatius, per protegir el vas de les fonts ornamentals. També s’aturen els brolladors de les fonts ornamentals de titularitat municipal que no estan connectades amb aigua procedent de recursos hídrics alternatius. Com a única excepció, en llacs artificials que fan de suport vital de vida aquàtica es permet el mínim ús d’aigua potable imprescindible perquè es pugui mantenir.
- Fase d’excepcionalitat: s’aturen els brolladors de totes les fonts ornamentals, fins i tot els connectats amb aigua procedent de recursos hídrics alternatius.
- Fase d’emergència 1, 2 i 3: es prohibeix completament omplir de manera total o parcial fonts ornamentals, llacs artificials i altres elements d’ús estètic de l’aigua, excepte els refugis de fauna en perill d’extinció o destinats a la recuperació de les espècies autòctones, que es poden omplir amb la mínima quantitat d’aigua indispensable procedent de la regeneració o del freàtic.
- Fase de d’alerta: cal aturar les plantacions, llevat les que hi hagi en estoc al viver —que ja s’estan regant—, i extremar l’eficiència del reg, preveient-lo en horari de 20 a 8 hores i només 2 dies a la setmana, alternant-ne els dies entre els veïns (l’ACA indica, per defecte, l’alternança següent: els habitatges amb numeració parella podran regar els dimecres i els dissabtes, i els habitatges amb numeració senar, els dijous i els diumenges).
- A partir de la fase d’excepcionalitat: queda prohibit l’ús d’aigua potable per al reg de jardins i zones verdes, tant de caràcter públic com privat, excepte pel que respecta al reg de supervivència d’arbres i arbres catalogats, que es fa de nit i amb sistemes gota a gota o amb regadora. Sí que es permet el reg amb aigua procedent de recursos hídrics alternatius; així, en espais verds públics, s’admet el reg amb aigües freàtiques.
- En emergència 1 i 2: està prohibit l’ús d’aigua per al reg de jardins i zones verdes, tant de caràcter públic com privat, excepte per a la supervivència d’arbrat i jardins botànics públics si es fa amb aigües regenerades o amb aigües freàtiques.
- En emergència 1, el reg dels parcs i jardins de la ciutat es fa amb aigua freàtica: Arbrat viari i palmeres: vies emblemàtiques i grans avingudes, 35.000 unitats. Arbrat de carrers i avingudes amb espais verds: pg. Sant Joan, av. Diagonal, etc. Arbrat de parcs emblemàtics i històrics: roserar del parc de Cervantes, parc del Laberint, jardins del Doctor Pla i Armengol, de Mossèn Costa i Llobera, del Teatre Grec, parc de la Trinitat, jardins dels Drets Humans, etc. Jardins botànics en emergència 1 i 2 i només arbrat en emergència 3.
- En emergència 3: està prohibit l’ús d’aigua per al reg de jardins i zones verdes, tant de caràcter públic com privat, excepte per a la supervivència d’arbrat singular o monumental en espais públics, sempre que es faci amb aigües regenerades o amb aigües freàtiques. En relació amb el programa “Cuida l’escocell” queden suspeses les noves altes al programa, però es poden regar amb regadora els escocells adoptats. El reg s’ha de fer sempre en hores de baixa insolació, utilitzant la mínima quantitat d’aigua indispensable.
Des de l’any 2001, Parcs i Jardins té implantat un sistema de gestió ambiental en l’àmbit de la gestió i el manteniment de les zones verdes públiques i l’arbrat viari. Respecte a l’estalvi d’aigua, s’han portat a terme diverses mesures: control del consum, control de fuites, control de les lectures dels comptadors, control de les programacions de reg, substitució dels elements de reg per altres de més eficients i instal·lació de sensors de pluja. També s’han instal·lat bypass de seguretat als comptadors d’aigua per evitar que les instal·lacions estiguin en càrrega contínua, de manera que només es consumeix aigua d’acord amb la programació establerta. A banda de totes aquestes mesures tècniques i tecnològiques, la mesura ambiental principal és la selecció d’espècies adequades al clima mediterrani. Així, es treballa amb plantes adaptades a les condicions de la ciutat.
Els horts urbans que es subministren d’aigua de la xarxa d’aigua potable tenen que complir les següents limitacions en funció de l’estat de sequera. Escenari d'Emergència Resta prohibit l’ús de l’aigua per a reg d’horts, tant de caràcter públic com privat.
- En fase d’alerta: es prohibeix a particulars la neteja de carrers, paviments i similars utilitzant mànegues d’aigua. La neteja urbana per part dels serveis municipals es farà amb la mínima despesa d’aigua, evitant, quan sigui possible, l’ús d’aigua potable.
- En fase d’excepcionalitat i d’emergència 1, 2 i 3: es prohibeix la neteja amb aigua potable de carrers, clavegueram, paviments, façanes i similars, ja siguin públics o particulars, excepte si la neteja és resultat d’un accident o d’un incendi, o bé si hi ha un risc sanitari o un risc per a la seguretat viària. En aquestes circumstàncies, la neteja es farà amb el mínim d’aigua indispensable. Es pot utilitzar aigua regenerada o aigua freàtica. Es permet la neteja d’aparadors i finestres amb galleda i esponja.
Per afrontar el decret de sequera, que prohibeix fer servir aigua potable per netejar els carrers, hem creat una xarxa de camions d’abastament que subministren aigua freàtica als vehicles més petits de neteja. Així, aquests vehicles, adaptats per ser més àgils i menys voluminosos, poden continuar la seva tasca de forma eficient. En total, disposem de 28 cisternes de gran capacitat que es distribueixen estratègicament per tota la ciutat, cobrint tres torns de treball diaris Això ens permet mantenir el nostre compromís amb la neteja urbana, respectant al mateix temps les restriccions d’aigua.
En emergència 1, 2 i 3: resta prohibida la utilització d’aigua per a l’eliminació de pols i matèria en suspensió a l’aire.
En emergència 1, 2 i 3: resta prohibida la neteja de qualsevol tipus de vehicle excepte si la neteja es realitza en establiments comercials de neteja de vehicles amb recirculació d’aigua.
En els estats d’alerta, excepcionalitat i preemergència: si les embarcacions es netegen amb aigua de mar, no se’ls apliquen restriccions. En emergència: s’han de netejar en establiments comercials dedicats a aquesta activitat que disposin d’un sistema de recirculació de l’aigua.
A partir de la fase d’alerta, la utilització d’aigua de xarxa queda restringida als casos següents:
- Reompliment parcial de piscines d’aigua dolça que disposen de sistemes de recirculació (només la quantitat mínima a fi de compensar les pèrdues per evaporació i de dur a terme les operacions de neteja per garantir la qualitat sanitària de l’aigua).
- Primer ompliment de piscines de nova construcció.
- En centres educatius, l’ompliment complet o parcial de piscines desmuntables de menys de 500 litres destinades al bany dels infants.
- En la fase d’excepcionalitat: no es pot omplir cap piscina d’aigua dolça de nova construcció. Pel que fa a reompliments parcials, tan sols es poden fer els mínims indispensables per garantir la qualitat sanitària de l’aigua (a les piscines amb sistemes de recirculació i a les desmuntables de menys de 500 litres per a infants en centres educatius).
- En la fase d’emergència: amb caràcter general, no es poden omplir ni reomplir les piscines a excepció dels supòsits següents:
- En emergència 1: només està permès el reompliment parcial, utilitzant aigua en les quantitats indispensables per garantir-ne la qualitat sanitària i quan disposen de sistemes de recirculació d’aigua, de: Piscines cobertes inscrites al cens d’equipaments esportius de la Generalitat de Catalunya, aplicant mesures d’estalvi equivalents al volum d’aigua utilitzat en el reompliment (tancament de dutxes o altres). Piscines descobertes que s’utilitzen tot l’any per a la pràctica esportiva federada. Estan obligades a tancar les dutxes per compensar l’ús d’aigua.
- En emergència 2: només està permès el reompliment parcial, utilitzant aigua en les quantitats indispensables per garantir-ne la qualitat sanitària i quan disposin de sistemes de recirculació d’aigua, de: Piscines cobertes inscrites al cens d’equipaments esportius de la Generalitat de Catalunya, amb tancament total de les dutxes. Piscines descobertes que s’utilitzen tot l’any per a la pràctica esportiva federada, amb tancament total de les dutxes.
- En emergència 3: està prohibit l’ompliment total o parcial de les piscines i és obligatori el tancament de les dutxes.
Sí, està permès l’ompliment total o reompliment parcial de les piscines d’aigua de mar que s’omplen i es buiden sense connexió a les xarxes de sanejament.
Sí, està permès l’ompliment total o reompliment parcial de les piscines d’ús terapèutic ubicades en hospitals, residències i centres d’educació especial, així com en centres de la Xarxa de Serveis Socials d’Atenció Pública, i també en piscines particulars destinades al bany de persones que disposen d’una avaluació del grau de discapacitat en la qual consta que pateixen alteracions de la conducta.
- En emergència 1: el reg de camps esportius de gespa (o altres superfícies que requereixen reg) per a la pràctica només de l’esport federat es podrà dur a terme amb aigua regenerada o freàtica. S’han d’aplicar les mesures d’estalvi addicionals equivalents al volum d’aigua emprat en el reg, incloent-hi, si cal, el tancament de dutxes. El reg s’ha de fer en hores de baixa insolació, utilitzant la mínima quantitat d’aigua indispensable.
- En emergència 2: a més de totes aquestes restriccions, és obligatori el tancament total de les dutxes.
- En emergència 3: resta prohibit, independentment de l’origen de l’aigua, el reg de camps esportius de gespa (o altres superfícies que requereixen reg) i és obligatori el tancament total de les dutxes.
Sí, en la fase d’emergència 3 les dutxes de totes les instal·lacions esportives han d’estar tancades.
En emergència 1, s’aplicaran les mesures següents:
- Mesures específiques en camps esportius que disposen de reg amb aigua freàtica:
- Reducció del temps de reg del camp al mínim imprescindible per a la supervivència de la gespa natural, ajustant els temps en funció de la meteorologia, l’època de l’any i l’estat de la gespa.
- Reducció del nombre de segues proporcional a l’època de l’any i l’estat de la gespa.
- Reg en hores de baixa insolació.
- Tancament del circuit de reg del camp excepte quan s’ha de regar.
- Mesures específiques en instal·lacions esportives amb piscina:
- Utilització de manta tèrmica durant la nit per reduir l’evaporació. Tancament de la piscina d’hidromassatge.
- Tancament de les zones de wellness i dels serveis complementaris que comporten consum d’aigua.
- Mesures específiques amb l'ús de dutxes:
- Recomanació de fer dutxes de 3 minuts. Reducció del 25 % de dutxes disponibles a cada vestidor.
- Prohibició de l’ús de les dutxes després dels entrenaments als equips federats. Sí que les podran utilitzar després dels partits.
Davant la situació de sequera a la ciutat, les instal·lacions esportives municipals han aplicat diverses mesures generals per fer-hi front, com ara:
- Substitució d’aixetes rentamans per polsadors temporitzats. Instal·lació d’airejadors en dutxes i aixetes rentamans. Reducció del temps dels polsadors de les dutxes i aixetes rentamans.
- Utilització de maquinària de neteja de baix consum d’aigua (hidronetejadores)
- Eliminació de la doble descàrrega dels inodors deixant operativa la de menor quantitat d’aigua.
- Tancament de la xarxa general d’aigua durant les hores en què la instal·lació està tancada per tal d’evitar fuites d’aigua sense presència de personal a la instal·lació.
- Realització d’un registre setmanal del consum d’aigua de la instal·lació per comprovar que les mesures que s’han aplicat comporten la reducció del consum marcat respecte del mateix període de l’any anterior.