- Inici
- / Preguntes freqüents sobre la sequera
Preguntes freqüents sobre la sequera
Per què es produeix la sequera? Puc posar la rentadora? Puc rentar el cotxe? Les fonts de la ciutat continuaran funcionant si hi ha sequera?
Consulta les preguntes freqüents sobre el consum d'aigua i la sequera a Barcelona.
La sequera és una condició freqüent a Catalunya, incloent-hi la ciutat de Barcelona, on es manifesta com un problema territorial endèmic. Caracteritzada per períodes en què es registra una insuficiència en el subministrament d’aigua, la sequera crea un desequilibri entre la disponibilitat natural d’aigua i el consum que en fa l’activitat humana.
A Catalunya, la distribució de les precipitacions és notablement irregular, amb períodes prolongats de poca o gens de pluja alternats amb episodis de precipitacions torrencials, un fenomen característic del clima mediterrani.
A Barcelona, la pluja acumulada l’any 2023 va ser de 267 mm, un 45 % per sota de la mitjana històrica (595 mm). Si bé, a data 19 de juny 2024, les darreres pluges han acumulat fins a 321 mm amb un 54 % per sota de la mitjana històrica, que se situa en valors similars de l’any 2022.
| Any | Pluja acumulada | % per sota de la mitjana històrica (595 mm) |
| 2021 | 333 mm | 56% |
| 2022 | 319 mm | 54% |
| 2023 | 267 mm | 45% |
| 2024 (fins al 19/06) | 312 mm | 54% |
La sequera és una condició freqüent a Catalunya, incloent-hi la ciutat de Barcelona, on es manifesta com un problema territorial endèmic. Caracteritzada per períodes en què es registra una insuficiència en el subministrament d’aigua, la sequera crea un desequilibri entre la disponibilitat natural d’aigua i el consum que en fa l’activitat humana.
Com a resposta, l’Ajuntament de Barcelona i Barcelona Cicle de l’Aigua, SA (BCASA) estan implementant polítiques per promoure l’estalvi d’aigua i l’adopció d’hàbits de consum sostenibles per part del conjunt de la societat.
La contribució de la ciutadania és essencial per combatre la situació i poder endarrerir les possibles restriccions. Per això cal fer un ús responsable de l’aigua, evitar-ne el malbaratament i posar en pràctica els consells per estalviar aigua que trobareu aquí.
L’Ajuntament de Barcelona, a través de l’empresa pública Barcelona Cicle de l’Aigua, SA (BCASA), està desplegant el Pla de recursos hídrics alternatius de Barcelona (PLARHAB). Aquest pla respon a la necessitat d’analitzar la potencialitat dels recursos hídrics alternatius disponibles a Barcelona (aigua subterrània, regenerada, grisa, pluvial i de mar), amb l’objectiu principal de substituir, sempre que tècnicament sigui viable, el consum d’aigua potable per altres recursos hídrics alternatius en aquells usos que no requereixen la qualitat de l’aigua de boca.
A més, l’Ajuntament de Barcelona disposa del Protocol per situació de sequera (2018), que s’annexa al Pla de protecció civil municipal de Barcelona (DUPROCIM). En aquest protocol es desenvolupa el conjunt sistemàtic d’actuacions que els serveis municipals i d’altres d’externs han de dur a terme davant de situacions de sequera, tenint en consideració no només les mesures previstes a la normativa vigent, sinó també altres mesures extraordinàries, tant de caràcter preventiu com actiu, per una gestió de l’aigua més eficient i més sensibilització de la ciutadania.
Les fases d’actuació del Protocol per situació de sequera a Barcelona són les següents:
PREALERTA Aquesta fase no comporta limitacions per als usuaris, però sí accions preparatòries d’organització interna i de comunicació de dades. Té un caràcter merament informatiu per al públic en general i preventiu en l’àmbit intern dels municipis.
ALERTA Atesa l’escassetat de recursos hídrics, s’adopten mesures d’estalvi en l’abastament i restriccions parcials en la resta d’usos.
EXCEPCIONALITAT Atès l’agreujament de l’escassetat de recursos hídrics, s’intensifiquen les mesures d’estalvi en l’abastament i restriccions parcials en la resta d’usos, inclosa la prohibició d’alguns usos interns a la xarxa d’abastament urbà.
PREEMERGÈNCIA Nou escenari, no previst inicialment al Pla de sequera, en què s’apliquen mesures transitòries i d’adaptació, de manera consensuada, abans d’arribar a la declaració efectiva d’emergència.
EMERGÈNCIA (1,2 i 3) Atesa la manca excepcional de recursos hídrics, s’estableixen restriccions i limitacions extraordinàries en els usos de l’aigua.
Ho farà l’alcalde, com a autoritat superior del municipi en matèria de protecció civil, segons la Llei 4/1997, de protecció civil de Catalunya, amb la publicació d’un ban o d’una instrucció des de l’alcaldia, que inclourà les mesures i les accions que cal adoptar.
La declaració de les diferents fases de sequera correspon a la Direcció de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). Aquesta resolució es pot dictar immediatament o quan es confirma la tendència climàtica i l’entrada en una fase determinada després d’observar i constatar l’evolució de la situació.
Ho farà des del web d’Urbanisme, Transició Ecològica, Serveis Urbans i Habitatge habilitat per publicar els avisos de canvi de les diferents fases del Protocol, a través de les FAQs, de l’atenció des del 010 i de l’atenció directa i personal a les OAC. A més, també se’n publicaran notes de premsa i se’n farà difusió mitjançant les xarxes socials municipals.
Els canvis de fase també es comunicaran als diferents webs especialitzats de l’aigua, com per exemple al web de la Font Màgica i als webs de les diverses àrees afectades, com l’Àrea de Drets Socials (Educació i Esports) o l’Àrea d’Empresa, Cultura i Innovació (Comerç i Turisme).
Hi ha diferents canals per fer arribar aquesta informació a l’Ajuntament:
- Fent una petició via telemàtica
- Mitjançant l’app Barcelona a la Butxaca (disponible per a iOS i Android)
- Trucant al Telèfon del Civisme: 900 226 226 (gratuït)
- Trucant al servei d’informació municipal i general: 010 (gratuït)
- Presencialment a qualsevol oficina d’atenció ciutadana (OAC)
L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) fixa les dotacions d’aigua en alta per municipi, és a dir, l’aigua que té disponible el municipi per distribuir a la ciutadania, als serveis, a les empreses, etcètera.
- En fase d’alerta hi ha fixada una mitjana de 250 litres/habitant i dia
- En fase d’excepcionalitat, de 230 litres/habitant i dia
- En fase de preemergència, de 210 litres/habitant i dia
- En fase d’emergència hi ha tres nivells:
- El nivell 1, correspon a 200 litres/habitant i dia
- El nivell 2, a 180 litres/habitant i dia
- El nivell 3, a 160 litres/habitant i dia
- El 69 % és consum domèstic, amb valors per sota de 100 litres per habitant i dia durant l’any 2023, amb l’objectiu de ciutat de reduir 10 litres per habitant i dia i arribar a 90 litres per habitant i dia.
- El 26 % és comercial i industrial; aquests àmbits han reduït un 24 % el seu consum d’aigua potable els darrers vint anys, amb l’objectiu de ciutat de reduir-lo un 15 % i arribar a 20 hm3 l’any.
- El 5 % és serveis municipals, és a dir, l’Ajuntament de Barcelona, que ha reduït el seu consum en un 51 % els darrers vint anys, amb l’objectiu de ciutat de reduir-lo un 10 % i arribar a 5 hm3 l’any.
- Fase de prealerta: no hi ha cap restricció, però es recomana fer un ús responsable de l’aigua i evitar-ne el malbaratament
- Fase d’alerta: reducció del 5 %
- Fase d’excepcionalitat: reducció del 15 %
- Fase d’emergència: reducció del 25 %
En la fase d’emergència, en el cas que la dotació en alta de la ciutat sigui superior a la que determina l’Agència Catalana de l’Aigua, s’ha d’activar el pla de contingència de què disposa l’AMB per a la xarxa de subministrament. Aquest pla preveu, com a primera acció, la baixada de pressió gradual de l’aigua que circula per la xarxa de subministrament, la qual cosa no vol dir talls de pressió.
- Fase d’alerta: es mantenen aturats tots els brolladors de les fonts ornamentals municipals. Resta prohibit l’ompliment total o parcial de fonts ornamentals, llacs artificials i altres elements d’ús estètic de l’aigua, excepte llacs artificials que facin de suport vital de vida aquàtica, on es permet el mínim ús de l’aigua imprescindible per al seu manteniment.
- Fase d’excepcionalitat: es mantenen aturats tots els brolladors de les fonts ornamentals municipals. Resta prohibit l’ompliment total o parcial de fonts ornamentals, llacs artificials i altres elements d’ús estètic de l’aigua, excepte llacs artificials que facin de suport vital de vida aquàtica, on es permet el mínim ús de l’aigua imprescindible pel seu manteniment.
- Fase d’emergència 1, 2 i 3: es prohibeix completament omplir de manera total o parcial fonts ornamentals, llacs artificials i altres elements d’ús estètic de l’aigua, excepte els refugis de fauna en perill d’extinció o destinats a la recuperació de les espècies autòctones, que es poden omplir amb la mínima quantitat d’aigua indispensable procedent de la regeneració o del freàtic.
- Fase d’alerta: s'ha d'extremar l’eficiència del reg, preveient-lo en horari de 20 a 8 hores i només 2 dies a la setmana, alternant-ne els dies entre els veïns (l’ACA indica, per defecte, l’alternança següent: els habitatges amb numeració parella podran regar els dimecres i els dissabtes, i els habitatges amb numeració senar, els dijous i els diumenges).
- A partir de la fase d’excepcionalitat: resta prohibit l’ús d’aigua per al reg de jardins i zones verdes públiques i privades excepte pel reg de supervivència d’arbres o plantes, mínima quantitat d’aigua, horari de 20h a 8h i amb regadora o gota a gota. Si està permès el reg amb aigües de pluja, aigües regenerades i a l’àmbit municipal també amb aigües freàtiques amb reg per degoter, horari nocturn i mínima quantitat d’aigua.
- En emergència 1 i 2: està prohibit l’ús d’aigua per al reg de jardins i zones verdes, tant de caràcter públic com privat, excepte per a la supervivència d’arbrat i jardins botànics públics si es fa amb aigües regenerades o amb aigües freàtiques.
- En emergència 1, el reg dels parcs i jardins de la ciutat es fa amb aigua freàtica: Arbrat viari i palmeres: vies emblemàtiques i grans avingudes, 35.000 unitats. Arbrat de carrers i avingudes amb espais verds: pg. Sant Joan, av. Diagonal, etc. Arbrat de parcs emblemàtics i històrics: roserar del parc de Cervantes, parc del Laberint, jardins del Doctor Pla i Armengol, de Mossèn Costa i Llobera, del Teatre Grec, parc de la Trinitat, jardins dels Drets Humans, etc. Jardins botànics en emergència 1 i 2 i només arbrat en emergència 3.
- En emergència 3: està prohibit l’ús d’aigua per al reg de jardins i zones verdes, tant de caràcter públic com privat, excepte per a la supervivència d’arbrat singular o monumental en espais públics, sempre que es faci amb aigües regenerades o amb aigües freàtiques. En relació amb el programa “Cuida l’escocell” queden suspeses les noves altes al programa, però es poden regar amb regadora els escocells adoptats. El reg s’ha de fer sempre en hores de baixa insolació, utilitzant la mínima quantitat d’aigua indispensable.
Des de l’any 2001, l’Institut Municipal de Parcs i Jardins té implantat un sistema que es regeix per criteris ambientals en la gestió i el manteniment de les zones verdes públiques i de l’arbrat viari. En relació amb l’estalvi d’aigua, s’han portat a terme diverses mesures com són el control del consum, de les fuites, de les lectures dels comptadors i de les programacions de reg, així com la substitució dels elements de reg per altres de més eficients i la instal·lació de sensors de pluja.
També s’han instal·lat bypass de seguretat als comptadors d’aigua, per tal d’evitar que les instal·lacions estiguin en càrrega contínua, de manera que només es consumeix aigua d’acord amb la programació establerta. Alhora, la mesura ambiental més important és la selecció d’espècies adequades al clima mediterrani, per tal que les plantes estiguin adaptades a les condicions de la ciutat.
En horts urbans, públics o privats, és permès el reg de supervivència d’arbres o plantes, mínima quantitat d’aigua, horari de 20.00 h a 8.00 h i amb regadora o gota a gota.
S’admet el reg d’horts públics municipals amb aigües freàtiques. Cal indicar que l’origen de l’aigua és no potable.
- En fase d’alerta: es prohibeix a particulars la neteja de carrers, paviments i similars utilitzant mànegues d’aigua. La neteja urbana per part dels serveis municipals es farà amb la mínima despesa d’aigua, evitant, quan sigui possible, l’ús d’aigua potable.
- En fase d’excepcionalitat i d’emergència 1, 2 i 3: es prohibeix la neteja amb aigua potable de carrers, clavegueram, paviments, façanes i similars, ja siguin públics o particulars, excepte si la neteja és resultat d’un accident o d’un incendi, o bé si hi ha un risc sanitari o un risc per a la seguretat viària. En aquestes circumstàncies, la neteja es farà amb el mínim d’aigua indispensable. Es pot utilitzar aigua regenerada o aigua freàtica.
- Es permet la neteja d’aparadors i finestres amb galleda i esponja.
Per afrontar el decret de sequera, que prohibeix fer servir aigua potable per netejar els carrers, hem creat una xarxa de camions d’abastament que subministren aigua freàtica als vehicles més petits de neteja. Així, aquests vehicles, adaptats per ser més àgils i menys voluminosos, poden continuar la seva tasca de forma eficient. En total, disposem de 28 cisternes de gran capacitat que es distribueixen estratègicament per tota la ciutat, cobrint tres torns de treball diaris Això ens permet mantenir el nostre compromís amb la neteja urbana, respectant al mateix temps les restriccions d’aigua.
Resta prohibida la utilització d’aigua per a l’eliminació de pols i matèria en suspensió a l’aire.
Prohibida la neteja de qualsevol tipus de vehicle. Només es permet en establiments comercials amb sistemes de recirculació d’aigua.
- En els estats d’alerta, excepcionalitat i preemergència: si les embarcacions es netegen amb aigua de mar, no se’ls apliquen restriccions. Per a qualsevol altre tipus d'aigua diferent de la de mar, la neteja d'embarcacions s'ha de dur a terme en establiments comercials dedicats a aquesta activitat que disposin d'un sistema de recirculació de l'aigua.
- En estat d'alerta, excepcionalitat i preemergència: fora dels establiments comercials del punt anterior, es permet únicament la neteja de vidres, miralls, retrovisors, llums i plaques de matrícula mitjançant l'ús d'esponja i galleda. També es permet la neteja d'embarcacions fora d'establiments comercials si és necessari per mantenir la seguretat i salut de les persones i dels animals. Dins aquesta categoria s'inclouen les embarcacions de transport de menjar, transport d'animals (vius i morts, com ara les embarcacions de pesca), embarcacions medicalitzades, així com les embarcacions de transport de residus. En qualsevol cas, la neteja es farà amb la utilització del mínim d'aigua possible.
- En emergència: s’han de netejar en establiments comercials dedicats a aquesta activitat que disposin d’un sistema de recirculació de l’aigua.
La utilització d’aigua dolça per a l’ompliment de piscines queda limitada als casos següents:
- Reompliment parcial de piscines que disposen d’un sistema de recirculació de l’aigua, en les quantitats indispensables per mantenir la qualitat sanitària de l’aigua.
- Primer ompliment de piscines de nova construcció o ompliment posterior a obres de rehabilitació o modificació del vas en piscines d’ús públic (definides a l’article 2.2 del RD 742/2013) o piscines d’ús privat tipus 3A (article 2.3.a del RD 742/2013).
Es permet l'ompliment i el reompliment de les piscines d'ús terapèutic ubicades en hospitals i centres d'educació especial i de les piscines d’instal·lacions juvenils inscrites en el Registre d’Instal·lacions Juvenils de la Direcció General de Joventut.
En centres educatius, ompliment complet o parcial de piscines desmuntables de menys de 500 litres per bany d’infants
Es permet l'ompliment i el reompliment de les piscines d’ús privat tipus 3B (article 2.3.b del RD 742/2013) destinades al bany de persones que disposen d'una avaluació del grau de discapacitat en la qual consta que pateixen alteracions de la conducta
Es permet l’ompliment total o parcial de les piscines d’aigua de mar que s’omplin i es buidin sense connexió a les xarxes d’abastament ni sanejament.
El Pla de sequera diferencia l'ús dels camps d'esport federat de la resta. El Consell Català de l'Esport és el responsable de delimitar l'àmbit corresponent a l'esport federat o equivalent.
Aquells camps de futbol que per regar únicament s'abasteixen de la xarxa d'aigua potable, els hi apliquen les mesures següents: Apliquen les mateixes limitacions que en el cas del reg de jardins i zones verdes. El reg de gespa queda prohibit en tots els casos, excepte en superfícies destinades a la pràctica federada de l’esport sense superar dotació de 450 m3/ha/mes. En aquest cas, es permet remullar la gespa abans de l’activitat si és imprescindible per poder desenvolupar-la en condicions de seguretat, però incloent els volums emprats a tal efecte en el còmput de la dotació màxima.
En l’escenari d’alerta estaran en funcionament totes les dutxes de les platges. Us recordem que cal fer un ús responsable de l’aigua per evitar-ne el malbaratament.
En l’escenari d’excepcionalitat només hi ha en funcionament una sola dutxa per platja.
En l’escenari d’excepcionalitat es prohibeix la realització d’actes lúdics, públics o privats, que comportin la utilització d'aigua susceptible de ser apta per al consum humà, com ara les pistes de gel temporals o d’ús lúdic, les festes de l'escuma, els jocs d'aigua o similars.