Una caporala de la policia barcelonina ha participat en un seminari web organitzat pel Fòrum Europeu per a la Seguretat Urbana (EFUS) centrat en l’oci nocturn, la inseguretat que pot provocar i les mesures per garantir la seguretat i la convivència en aquests espais.

En la trobada, que ha tingut lloc avui, s’han abordat diverses estratègies al voltant d’iniciatives innovadores amb relació a l’oferta de l’oci nocturn i com prevenir l’abús de drogues i alcohol o evitar les agressions sexuals a partir d’iniciatives concretes. 

En concret, s’han compartit experiències dutes a terme pels ajuntaments de Barcelona, Budapest i Lieja. En el cas de Barcelona, la Guàrdia Urbana ha explicat la feina realitzada al voltant del front marítim de la Ciutat Comtal per actuar contra agressions i assetjaments sexuals. També hi ha participat la Federació Catalana d’Associacions d’Activitats de Restauració i Musicals (FECASARM), que va ser una de les entitats que va formar part d’aquest projecte.

La jornada ha estat organitzada pel Fòrum Europeu per a la Seguretat Urbana (EFUS), l’única xarxa europea dedicada a la seguretat urbana, formada per 250 autoritats locals i regionals de 16 països i de la qual l’Ajuntament forma part.

El cas del front marítim de Barcelona

L’Ajuntament de Barcelona va posar en marxa l’any 2018 una estratègia per garantir la seguretat de la clientela i del veïnat de les zones amb locals d’oci nocturn pel que fa a agressions i casos d’assetjament sexual. El resultat va ser el protocol “No callem”.

A més, la Guàrdia Urbana va fixar l’àrea del Port Olímpic com a prioritària per mantenir la seguretat nocturna a la ciutat. L’objectiu principal era evitar i reduir, amb la implantació del protocol, els casos d’inseguretat detectats.

La posada en pràctica del pla es va fer amb la corresponsabilitat de l’empresariat de l’oci nocturn (FECALON, FECASARM, Gremi de Discoteques de Barcelona), la seguretat privada, el Gremi de Restauració de la ciutat, el cos dels Mossos d’Esquadra, l’Associació del Front Marítim, el Port Olímpic de Barcelona SA i diverses àrees municipals (Servei de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments, Regidoria de Feminismes i LGTBI, etc.).

La idea fonamental era disposar de personal de sala sensibilitzat i format sobre què són els assetjaments o agressions sexuals i com actuar davant d’aquests casos:

• Es va formar els treballadors de seguretat privada en relació amb la detecció dels diferents tipus d’assalt i assetjament sexual.
• Es va dissenyar un protocol per als clubs perquè tots els treballadors poguessin respondre en cas d’assetjament sexual. Entre altres coses, es van incloure normes i mecanismes d’expulsió del local en cas de violència sexual.
• Es van crear espais de vigilància específica en zones especialment fosques dels clubs.
• Es va fer una feina d’acompanyament i protecció dels treballadors i treballadores socials per tal de detectar possibles casos d’explotació sexual.

L’estratègia va quedar paralitzada amb l’arribada de la covid-19; de fet, actualment són molts els negocis del front marítim que han abaixat les persianes.