Horta - Guinardó

Josep Gallart, impulsor de la construcció del Palau de les Heures, va ser un d’aquells emprenedors que van fer fortuna a les Amèriques. Establert a Puerto Rico, on a més d’empresari va ser diputat i senador, va tornar a Barcelona quan Espanya va perdre l’illa, al final del segle XIX.

Va crear l’empresa La Casa de Vapores, embrió de La Hispano Suiza. Domiciliat al passatge de Méndez Vigo, primerament, i després a la rambla de Catalunya, 10, com altres empresaris de l’època es va voler fer una residència d’estiueig fora de la ciutat. Amb aquest propòsit va comprar, el 18 d’octubre de 1893, una finca de prop de trenta hectàrees on hi havia la vella masia de Can Duran, a la vall d’Horta.

La construcció de la nova residència va ser encarregada a l’arquitecte August Font i Carreras, amic de la família, que va bastir, enmig d’una gran terrassa amb balustrada, un edifici d’estil château del migdia francès, amb quatre torres rodones, rematades per pics cònics i envoltat per un ampli jardí. Josep Gallart la va poder gaudir els estius del 1896 i 1897, perquè va morir el juliol del 1898 i es va fer càrrec de la finca el seu fill Josep.

Durant la Guerra Civil, el palau, expropiat per la Generalitat, va ser elegit com a residència per Azaña, el qual no el va arribar a ocupar. Però qui sí que hi va residir amb motiu dels bombardejos que va patir Barcelona va ser el president Lluís Companys. Pel que fa també a aquesta etapa, Josep Gallart Folch, el seu propietari i un dels catalans que va donar suport a Franco, va facilitar al general Kindelán una vista aèria de Les Heures a fi que pogués bombardejar el palau, però aquesta acció va ser desestimada.

Finalment, el palau va ser abandonat, fins que la Diputació de Barcelona, el nou propietari, el va restaurar i el va cedir a la Fundació Bosch i Gimpera de la Universitat de Barcelona.

Autor: J. M. Contel

Fotografia: El Palau de les Heures en l’actualitat.