Didi Maquiaveli (Barcelona, 1991)
El meu nom és Didi. Soc una dona trans. Ho he sabut tota la vida, però no em vaig començar a expressar com a tal fins als 19 anys.
Vaig començar a experimentar amb la meva imatge fora de l’àmbit familiar, i així va néixer el meu alter ego, Didi Maquiaveli, amb qui vaig començar a treballar a la nit i a obrir-me pas a discoteques de tot el món. En aquesta etapa vaig conèixer a altres dones trans i vaig començar a entendre que jo no era drag: jo era una noia trans.
Van passar quatre anys fins que vaig sortir de l’armari com a dona trans. Al final vaig fer “el pas” i vaig començar a viure la vida que sempre havia volgut viure, una vida que no és fàcil, una vida amb moltes pedres al camí... Per fi sento el meu camí.
Em considero una dona afortunada. Vinc d’una família humil que m’estima, m’ha proporcionat uns estudis i m’ha fet costat en totes les decisions. També en treballar de nit vaig tenir l’oportunitat de conèixer a moltes persones de la comunitat LGTBQ+ que m’han servit com a referents. Són la meva família, i això d’alguna manera t’empodera i fa gran.
Potser el que crec més important en la meva transició és la meva comunitat, la meva gent, el meu entorn... Acostumo a anomenar-lo “la meva bombolla”. Dins seu tot és meravellós. Fora, en canvi, hi ha molt a millorar.
M’agrada pensar que soc inspiració per a gent que està passant pel que jo vaig passar o, com a mínim, saber que aporto llum al seu camí. O simplement entretenir i ensenyar quelcom a les persones que no tenen molta idea sobre què vivim les persones trans.
Crec que és un bon exercici compartir les meves vivències amb la resta de gent. Crec que així mostro al món que som reals.
