Kharlos Villanueva (Barcelona, 1993)
Només crec en la carn, tot travessa el cos. Reivindico un cos que traeix la diagnosi de gènere, que combat contra l’hegemonia de l’etiqueta i resisteix les diverses formes de violència heteropatriarcal constant; que tracta de bregar amb els seus privilegis i subvertir les nombroses opressions que genera.
Carrego des que tinc memòria amb cada cop més nombroses categories que es llegeixen del meu cos, lluito contínuament per construir la meva identitat des de fora. Crec en tot allò que el cos diu més enllà del llenguatge, sense cristal·litzar en identitats fixes i simplificades, en construir-me subjectivament com a cos dissident en transformació.
Catalana xarnega. Net de classe treballadora sevillana, privilegiada blanca de l’Europa-Fortalesa.
Professional de la psicologia, en l’atenció de diferents col·lectius en risc d’exclusió, i de l’escena, com a intèrpret i performer. Em corroeix la urgència per posar el cos en posicionaments polítics, artístics, més radicals, més compromesos, menys privilegiats.
Crec fervorosament en l’escena com a arma política, en el cos com a terreny de batalla. La creació col·lectiva em fascina com a procés de transformació micro i macropolítica.
El cos.
Col·lectiu i obert.
L’anus, forat negre en guerra sense treva.
L’ànima, tota a la carn, fluid calent.
La suor, la merda, la sang, la llet,
terrorisme artístic.
La vida, l’escena, sempre excés, mai s’atura.
Els meus òrgans, reversibles, donats la volta sobre la taula,
aparador de carnisseria.
El meu cos, el meu valor de mercat, lliurat a seguir viu, brau, al carrer.
