El primer mercat cobert de Barcelona llueix, gràcies a la seva remodelació, una coberta que ja s'ha convertit en tota una icona de la ciutat.
En el lloc que avui ocupa el mercat hi havia hagut l'església i el convent de Santa Caterina, de l'orde dominicana o dels predicadors. Acabada el 1268, va ser la primera església gòtica de la ciutat i una peça destacada d'un conjunt conventual on també lluïen l'exquisit claustre del segle XIV, una rica biblioteca i un campanar de 40 metres d'alçària amb un agut pinacle terminal que el distingia dels altres campanars de Barcelona. Sant Ramon de Penyafort en va ser un habitant il·lustre i, durant uns anys, també s’hi van celebrar les reunions del Consell de Cent.
El convent i l'església de Santa Caterina van ser destruïts durant la crema de convents del 25 de juliol de 1835, i la municipalitat va aprofitar l'espai que havia deixat lliure per construir-hi un mercat. Les obres es van començar el 1844, després que un reial decret concedís a l'Ajuntament de Barcelona els antics terrenys eclesiàstics per a la seva edificació, tot estipulant que havia de dur el nom de plaça-mercat d'Isabel II. La tradició popular, però, va ignorar l'ordre reial i ha persistit a denominar el mercat amb el nom del convent i l'església.
Malgrat les tribulacions que afrontaven la municipalitat de Barcelona i el representant local de la monarquia, el mercat va començar a funcionar de manera provisional. El 1848 va tenir lloc la inauguració de la coberta de ferro i el tancament perimetral, la qual cosa el va convertir en el primer mercat cobert de la ciutat.
Al segle XX, durant la postguerra, Santa Caterina va ser centre de proveïment de la població dels pobles i ciutats del voltant: Sant Adrià, Badalona, Santa Coloma, el Masnou o Mataró, entre d’altres.
El mercat, que s'havia d'inaugurar el gener de 2001, va reobrir el maig de 2005 a causa de la descoberta de les restes arqueològiques de l'església i el convent de Santa Caterina. Arran de la remodelació, llueix una emblemàtica coberta, fruit del projecte d'Enric Miralles, que l'ha convertit en una de les icones de la ciutat.
Arquitectura
El projecte original es va encarregar a l'arquitecte Josep Mas Vila, que va presentar una proposta ambiciosa que no va reeixir a causa de la falta de terrenys. De l'antiga construcció només es conserven els porxos de la façana original, ja que la part central es va enderrocar durant la remodelació d'acord amb el projecte d'Enric Miralles i Benedetta Tagliablue.
Escollit en el concurs per a la remodelació del mercat de l'abril de 1997, el projecte de Miralles, dirigit per Igor Peraza Curiel, té com a element més emblemàtic la coberta.
Està suportada per tres grans arcs metàl·lics que cobreixen en sentit transversal l'espai principal i que descansen sobre dues bigues de formigó suportades, al seu torn, per dos pilars que continuen en els nivells inferiors de l'aparcament. La seva geometria exterior s'aconsegueix mitjançant uns 120 arcs de fusta col·locats en forma de V que es recolzen directament a sobre de 6 bigues metàl·liques.
Està rematada per 325.000 peces de gres esmaltat de 67 colors diferents, que formen un acolorit mosaic de ressonàncies gaudinianes, obra de Toni Cumella. A més, està lleugerament inclinada cap a l'avinguda de Francesc Cambó, perquè l'aigua de la pluja desaigüi en aquest sentit. Entre la coberta i la façana hi ha uns panells de fusta que permeten el pas de l'aire i faciliten la ventilació natural del mercat.
Situats davant de la façana que dona a l'avinguda de Cambó veurem el tancament porticat original, els pilars característics en forma d'arbre i la coberta de formes ondulades. Les restes visibles del que va ser l'absis de l'església de Santa Caterina estan situades a la cantonada que formen els carrers de Colomines i Giralt el Pellicer.
Any de construcció: 1848
Tipus d'edifici: aïllat
Superfície: 3.781 m²
Remodelacions: remodelat el 2001.
Ubicació: Av. Francesc Cambó, 16
