Mercats de Barcelona

Interioritats de Sant Antoni, la Boqueria i Santa Caterina: la història ens parla

El mercat és un fenomen que al llarg de la història ha adoptat variants específiques en funció de la cultura i l’època, però que en essència ha satisfet (ho fa encara) dues funcions primordials: és un punt de distribució d’aliments i alhora un indret de trobada que incentiva la comunicació i la transmissió de coneixements entre les persones que hi acudeixen. Ara diríem que permet fer xarxa. 

Avui ens trobem amb el periodista Josep Sucarrats davant del Mercat de Sant Antoni, acompanyats d’un grup de persones interessades en la història que amaguen alguns dels mercats barcelonins. I és que en Josep, director de la revista Arrels, és també autor del llibre Mercats, un món per descobrir (Editorial Flamboyant), amb pròleg de Ferran Adrià.

En Josep defensa que els mercats barcelonins s’han mantingut “en forma” mercès a uns plans de rehabilitació que, sovint, han permès mantenir les estructures originals. Evoca el Consell de Cent, primera institució de govern de la ciutat, que al segle XIII havia de vetllar pel proveïment alimentari a Barcelona. I salta al segle XIX, quan el Pla Cerdà estableix que determinats serveis essencials –un d’ells, els mercats– es reparteixin pels barris per posar ordre al creixement incipient de l’urbs.

A Sant Antoni ens proposa visitar el baluard de les muralles. Accedim al mercat des del carrer Urgell per copsar-ne l’ambient: “avui dissabte el mercat és una alegria”, fa. Caminem entre parades (i olors i colors) i baixem al soterrani, on se’ns mostra un tros d’història poc visible des del carrer. Sucarrats ho posa en context: “Aquest era un lloc important a la ciutat”. Efectivament, la construcció del mercat va desenvolupar-se entre el 1872 i el 1882 i del projecte se’n va fer càrrec l’arquitecte Antoni Rovira i Trias. La seva ubicació era just davant del portal de Sant Antoni de la muralla barcelonina, on ja existia un mercat a l’aire lliure: “penseu que d’aquesta porta sortia el camí que duia a tota l’horta del Llobregat”, rebla el periodista.

El baluard de Sant Antoni és una construcció que data del segle XVII que, al seu torn, amaga trams de la Via Augusta romana. Aquesta no és oberta al públic, però les grans parets de pedra del baluard les podeu visitar i tocar mentre penseu què comprareu, en sortir, a les parades del mercat. La rehabilitació del 2018 fa la instal·lació molt atractiva.

Ara ens dirigim a la Boqueria. Ho fem en un passeig ben agradable pel Raval tot caminant pel carrer de Sant Antoni Abad, la plaça del Padró (“aquí hi havia un altre mercat a l’aire lliure en l’època medieval”, precisa Sucarrats), el carrer del Carme i la plaça de la Gardunya. Com es nota que és dissabte!: aquesta zona de la ciutat bull de vida, com ho feia el mercat de Sant Antoni i com (previsiblement) ho faran la Boqueria i Santa Caterina, properes fites del nostre camí.

Arribats a la Gardunya en Josep ens explica que aquí ja hi ha comerç d’alimentació des de l’edat mitjana. Però calia posar-hi ordre. Així és que el 1840 es posa la primera pedra de la Boqueria (Mercat de Sant Josep), en un projecte de l’arquitecte Josep Mas i Vila. La seva darrera reforma data de l’any 1998. Del considerat per molts com el mercat més famós del món, en Josep afirma que “el formen grans paradistes, nissagues familiars que acumulen coneixements profunds en aviram, peix, bacallà, i molts altres productes de qualitat”. 

En aquest punt s’afegeix al grup Òscar Ubide, gerent de l’Associació de Comerciants. Ens parla de la zona logística, tancada a la clientela, però que avui tindrem el privilegi de visitar: són gairebé 7.000 metres quadrats construïts per sota del nivell freàtic i habilitats per a càrrega i descàrrega dels productes que es vendran damunt, en les parades del mercat (per fer-vos una idea, penseu que la superfície de la zona comercial és ‘només’ d’uns 4.800 metres quadrats...). Amb activitat continuada de treball entre les 5 del matí i les 11 de la nit, Ubide explica d’aquest espai soterrat que és “molt útil i molt pràctic”. En un dels passadissos d’accés hi ha fins i tot les bústies dels pràcticament 190 paradistes que venen a la Boqueria: “el carter es negava a repartir les cartes en cada parada i vam trobar aquesta solució”, reconeix el gerent de l’Associació de Comerciants.

En tornar a la superfície, ens rep Salvador Capdevila. En condició de president de la Boqueria reivindica la “professionalitat” que defineix els espais de mercat, allò que dona sentit a l’activitat i a la gent que hi treballa: “una carn tallada per un professional té un valor suplementari”, sentencia. I ara en qualitat de titular d’Aviram Avinova, Capdevila avança que a partir del mes d’octubre oferiran els productes de caça que són propis del seu ram.

Amb una gana creixent provocada per les explicacions i els estímuls visuals i olfactius que ens interpel·len, sortim per la Rambla, ens dirigim al carrer de la Portaferrissa, passegem la plaça de la Catedral, creuem Via Laietana i arribem a la tercera parada d’avui: el Mercat de Santa Caterina. 

Aixecat el 1845 pel mateix Mas i Vila en el solar que havia ocupat el Convent de Santa Caterina, l’any 2005 va sotmetre’s una rehabilitació integral projectada pels arquitectes Enric Miralles i Benedetta Tagliabue. Destaquen d’aquesta actuació els 200.000 hexàgons ceràmics de color de la coberta (a la manera del trencadís gaudinià) i l’homenatge a l’ofici de bacallaner que proposa l´única de les quatre parets perimetrals que Miralles i Tagliabue no van poder salvar: si us dirigiu al carrer de Colomines observareu com la nova paret incorpora a la seva part exterior les piques de marbre característiques de les parades de bacallà. La reforma va habilitar lloc per a uns 70 paradistes, amb un espai per parada superior al disponible abans de la rehabilitació. En Josep Sucarrats recorda que Santa Caterina va ser el primer mercat cobert de Barcelona.

Accedim a l’interior en un espai certament no tan densificat com el de la Boqueria i ens fan d’amfitrions l'Anna Maria Webermann i el seu fill Daniel Mercader. Són els propietaris del primer comerç especialitzat en oli d’oliva verge extra de Barcelona, obert el 2005: oliSoliva.com. Hi podeu trobar, en funció de l’època de l’any, fins a 50 referències nacionals i internacionals d’oli d’oliva verge extra, però també vinagres de qualitat, sals de cuina exòtiques i vins de Catalunya.

L'Anna Maria (de cognom alsacià amb orígens en el seu besavi) ens explica que la proporció de clients estrangers és molt superior a la d’autòctons, d’un 70% i un 30%, respectivament. “Podríem dir que oferim souvenirs gastronòmics a persones que, per la seva procedència geogràfica, estan acostumades a cuinar amb mantega i que, per això, tenen en gran valor l’oli d’oliva de qualitat”, argumenta. Mentrestant, el Daniel reivindica l’ofici de paradista –“encara que és dur”– i conclou que “el mercat és una gran família que enganxa”. Queda dit.