Ciutat Vella

Des de 2016 han canviat moltes coses a Barcelona, però n’hi ha una que és una constant, que amplia horitzons i fa camí. És el programa municipal Pla de Barris. Ara, en aquests mesos de tardor i hivern comença la fase de preparació del Pla de Barris 2025-2028. En aquesta tercera edició l’ambició del Pla va a més: arribarà a 27 barris de la ciutat, impactarà a gairebé 440.000 persones i tindrà un pressupost de 200 milions d’euros.

El dimarts 22 d’octubre el centre cultural del Born va acollir més d’un centenar de persones -veïnat, expertes i investigadores en l’àmbit de les polítiques públiques, i molts professionals de diferents àmbits amb experiència provada als barris- per reflexionar i començar a preparar aquest nou Pla.

Al llarg de la tarda es va debatre i treballar els primets trets d’aquesta nova edició que vol continuar incidint en els eixos d’educació, espai públic, salut, habitatge i rehabilitació, desenvolupament econòmic i sostenibilitat, focalitzant-se especialment en els adolescents, la gent gran, les dones i les persones migrades.

Ara, amb aquesta aposta municipal “una gran conquesta, assentada i per quedar-se”, segons va explicar al Born Lluís Rabell, regidor de Pla de Barris, arriba un nou temps de feina prèvia. “Els equips començaran a reunir-se amb la gent dels diferents barris per concretar els projectes d’aquest nou pla de barris”, va dir Rabell.

Els bons resultats del Pla municipal, l’expertesa tècnica i la seva riquesa experiencial ha animat al govern de la Generalitat de Catalunya a donar suport a aquest programa. “El que fa el Pla de Barris és focalitzar, fer a mida l’esforç de redistribució i de superació de les desigualtats”, va subratllar en aquesta jornada Carles Martí, comissionat de barris de la Generalitat de Catalunya.

Educació, la base de tot

Una edició més, un dels eixos fonamentals del nou Pla és l’educació, i a la jornada del dimarts es van donar a conèixer els grans trets del programa en aquest àmbit. A la primera taula rodona de debat a la jornada es va explicar que es vol tenir una mirada de 360 graus, desbordant l’educació reglada, de manera que impacti també a les famílies, al veïnat, a les activitats fora d’horari escolar o als carrers del barri.

Sheila González, doctora en Polítiques Públiques i Transformació Social i experta en desigualtats educatives va alertar que els estudis diuen que l’educació pública no garanteix per si sola les desigualtats, i és per això que projectes com el Pla de Barris han de focalitzar-se en afavorir certes condicions d’educabilitat: tenir assegurades qüestions bàsiques com l’alimentació, l’abric o un habitatge, un entorn familiar que acompanyi i estimuli l’assistència a classe, un bon clima escolar, professorat ben qualificat i recursos per garantir material escolar, ordinadors o poder assistir a activitats complementàries per tot l’alumnat.

Per la seva part, la cap de projecte del Pla de Barris Berezi Elorrieta va il·lustrar algunes línies del nou pla en matèria educativa: atenció integrada i mirada psicosocial, acompanyament d’adolescents i joves en el camí educatiu, com en el cas del projecte Prometeus, reforç de competències bàsiques i habilitats amb programes com ara l’Extra! Extra!, millora d’espais educatius -especialment les zones comunes, com ara les biblioteques, els patis o les pistes esportives-, i enfortiment de les habilitats familiars i les relacions amb escoles i instituts.

Des del vessant més pràctic, Isa Redaño, de l’entitat Martinet Solidari, va detallar com es transformen aquestes idees en activitats reals i quotidianes. A diversos centres educatius del Besòs i el Maresme -un barri on més del 50% del veïnat és nascut a fora del país, i un 30% d’aquests procedeix del Pakistan- fa uns anys que es va posar en marxa el projecte Caliu, que promou l’acollida i la vinculació de les famílies a les escoles dels seus fills oferint classes i activitats gratuïtes per conèixer l’idioma català i castellà. La diferència entre aquest projecte i els altres cursos habituals d’idiomes és, precisament, la reconfiguració i adaptació en funció de les necessitats de les famílies: les mares poden venir amb els nadons a classe, els horaris són flexibles i la matrícula és viva, per exemple. És una proposta que funciona i, per tant, per aquest nou Pla de Barris, s’amplien els centres i els grups que participaran en el projecte Caliu.

Espais adaptats a les persones

Com en el cas de l’educació, a l’hora de parlar d’espai públic les paraules estan molt bé, sobretot si la realitat les recolzen i s’aconsegueix fer carrers, places i racons més acollidors, segurs, accessibles, cohesionadors i socialitzadors. La capacitat de transformació holística i horitzontal del Pla de Barris s’entén millor en conèixer els inicis d’un projecte i els seus resultats. A la taula de debat sobre espai públic, la cap de projectes Montse Redón, Núria Font, arquitecta i doctora en Geografia, Jacoba Castillo, veïna i membre de l’entitat Les Vernedes, del barri de la Verneda, i Josefina Ramos i Encarna Luna, de Ciutat Meridiana van explicar exemples reals i tangibles del Pla.

“L’espai públic als barris s’ha d’adaptar a les necessitats de les persones. Perquè és un lloc clau, on es creuen diferents mirades, perspectives i ha de transmetre un sentit col·lectiu, de cohesió i acollida”, explica Núria. Montse va fer valdre l’experiència del Pla en aquest eix, i va donar a conèixer estratègies i actuacions amb coneixement de causa per potenciar i millorar la funció social de l’espai públic, de manera que incorpori perspectiva de gènere, i sigui un lloc que aculli per igual a joves, grans o col·lectius d’origen divers.

Els projectes interseccionals i horitzontals -moltes vegades invisibles, en el sentit que no comporten obres o canvis físics al barri- es retroalimenten i impacten positivament a diferents col·lectius. Jacoba va explicar molt gràficament com aquesta teoria té resultats pràctics: fa uns anys, una marxa exploratòria al barri – un procés de participació per dones per reconèixer, analitzar i millorar els elements físics i socials de carrers i places del barri massa foscos, solitaris, bruts o amagats que condicionen el seu ús- va facilitar el coneixement entre veïnes i la posada en marxa de l’entitat Les Vernedes. I, com una cascada, aquesta entitat va crear el projecte Vecina, baja tu silla: des de ja fa temps dues vegades a la setmana es reuneixen, es fan companyia, fan berenars, comparteixen alegries i preocupacions, prenen cura d’unes i altres i preparen xerrades sobre temes com ara el micromasclisme, les diferents formes de ser dona, la solitud no volguda o el maltractament familiar.

Un parc és molt més que un parc

Des de Ciutat Meridiana, Josefina i Encarna van explicar al Born el procés de la posada en marxa un gran parc al barri des dels seus inicis: dinamitzant la participació entre el veïnat, fase de disseny del parc, el període d’obres fins que, per fi, va materialitzar-se i ara ja és una realitat. Sense amagar les veritats, Josefina i Encarna van compartir a la jornada els moments de desacord, de dubtes i la inversió de temps que suposa implicar-te en un compromís així. I també van explicar les alegries i l’orgull que això suposa. “No crec que a gaires barris de Barcelona tinguin un parc tan preciós com el nostre!”, va dir Josefina, i després van detallar perquè un parc és molt més que un espai verd: és un lloc on baixen a passar l’estona moltes famílies del barri, moltes arribades del Marroc o Pakistan, els petits tenen prou espai per jugar i córrer, els joves xerren entre ells i els grans fan exercici o es fan companyia passant el matí o la tarda en comunitat. “Quan entres al parc el que sents és dignitat, és això”, va confessar l’Encarna. I molta gent es va emocionar en sentir aquestes paraules.

Després, al vespre, va arribar el torn de les taules de treball per començar a encetar objectius, possibles propostes i fórmules de col·laboració en projectes adreçats als col·lectius prioritaris d’aquest nou Pla de Barris 2025-2028: adolescents, dones, gent gran i persones migrades. Va ser el moment d’escoltar, prendre nota i compartir -en petits grups i acompanyats de sucs, cafès, entrepans i petits brownies-, experiències, confidències, dificultats i esperances per aquest nou i vibrant camí.