Els voluntaris incrementen l’èxit educatiu dels infants a través de la millora de la comprensió lectora.

Entrevista a voluntariat del programa LECXIT

dilluns, 19 de juny de 2017, 15.15 h

LECXIT és un programa que ja fa sis anys que funciona i té per objectiu incrementar l’èxit educatiu dels infants a través de la millora de la seva comprensió lectora. Es treballa de forma lúdica i amena gràcies a la col·laboració dels voluntaris i voluntàries que acompanyen els infants en la lectura amb una tutoria individual d’una hora per setmana a la biblioteca escolar i amb el suport dels dinamitzadors del voluntariat LECXIT. Actualment hi ha quatre escoles públiques dins d’aquest programa: Drassanes, Mediterrània, Milà i Fontanals i Pere Vila, amb nenes i nens de 4t a 6è de primària.

El programa LECXIT es va acabar aquest curs escolar 2016-17 al principi del mes de juny i hem tingut el plaer de reunir-nos amb persones voluntàries d’aquest programa, com Antònia Rodié i Flora Vallbona (voluntàries de l’Escola Mediterrània), Marina Ortega i Màrius Armengou (voluntaris de l’Escola Drassanes), Helena Costa (voluntària de l’Escola Milà i Fontanals) i també ens han acompanyat Júlia Ventura, dinamitzadora del programa LECXIT de Ciutat Vella, i Àlex Cosials, coordinador del programa LECXIT.

L’Antònia, la Flora i en Màrius són voluntaris des de fa alguns anys i la Marina i l’Helena són joves estudiants universitàries i aquest és el seu primer any de voluntariat.

Què us ha motivat a fer aquest tipus de voluntariat?

Màrius: Fa cinc anys que em vaig jubilar i un any abans vaig decidir que havia de mantenir les activitats. Així doncs, em vaig apuntar al voluntariat i, com que no tinc nets, per mi fer de voluntari és com fer una mica d’avi. Les nenes i els nens volen tenir un adult al seu costat i els agrada que els expliquis coses, que els escoltis i que els llegeixis. Els voluntaris intentem jugar amb les paraules i sovint llegim un paràgraf i en tenim per una hora, perquè busquem paraules al diccionari o ens posem a jugar amb les paraules encadenades… Ajudem una mica a fer perdre la por.

Marina: Creia que m’ajudaria molt en els estudis, ja que estic fent el doble grau d’Educació i que em podria fer créixer molt com a persona i com a futura mestra.

Helena: La meva motivació per apuntar-m’hi va ser bàsicament perquè jo estudio Economia i enyorava fer alguna activitat educativa amb nenes i nens. D'aquesta manera puc fer les dues coses paral·lelament.

Antònia: Jo m’he dedicat professionalment a l’ensenyament i ara, com a voluntària, gaudeixo moltíssim perquè m’he tret la pressió del que han d’aprendre. Compartir, seguir el seu ritme, fer cada dia el que veus que li ve de gust i divertir-nos els dos plegats és un luxe. Penso que en l’ensenyament ens hauríem de treure de sobre el pes del que s’ha d’aprendre, crec que es treballaria millor. Jo ara m’ho passo molt bé!

Flora: Jo, igual que a en Màrius, una mica abans de jubilar-me vaig decidir que m’agradaria fer un voluntariat, ja que sempre m’ha agradat fer-ne i ho vaig voler provar. Ha estat molt gratificant.

Rebeu una petita formació abans de començar?

Antònia: Al començament del curs es fa una formació amb el voluntariat nou i amb un formador. Vam fer activitats que després es poden posar en pràctica amb els infants. A continuació, ens van donar un talonari amb propostes divertides i reptes simpàtics per proposar a les sessions de lectura.

Júlia: També fem una visita a la biblioteca del barri, on la persona que treballa a la sala infantil ens ensenya l’espai i ens fa una selecció de llibres i material que poden agradar als infants del programa (novel·les, còmics, àlbums il·lustrats, etcètera).

Quines nenes i nens acompanyeu?

Antònia: Ja fa dos anys que faig de voluntària. Ho he estat amb dues nenes molt diferents. La primera era una nena amb moltes capacitats i podíem explorar un munt de coses. El que li costava més era el vocabulari i vaig buscar estratègies perquè el millorés i augmentés la velocitat lectora.

Aquest any és una nena totalment diferent. És una nena que té una malaltia progressiva i hi ha moments que li costa molt llegir o no en té ganes o està cansada. Llavors, li llegeixo jo i està encantada! Crec que el que n’ha tret és que llegir ara és agradable i és bonic! Llegir no és tan pesat com es pensava! Les estones que hem estat juntes ens ho hem passat bé i crec que és el més important. Quan el voluntari s’ho passa bé, l’infant també!

Flora: Ja fa tres anys que soc voluntària i el primer nen el vaig tenir dos anys consecutius. Recordo que era molt fan del Barça i de Messi. Parlàvem molt de futbol. Llavors, per motivar-lo en la lectura, li retallava notícies esportives que trobava al diari i va anar molt bé. Fins i tot vam fer una petita obra de teatre amb altres companys de LECXIT i la van representar el darrer dia. La motivació va ser molt important per poder memoritzar un petit text. Hi ha una gran connexió entre voluntari i infant! Crec que els va molt bé tenir una persona que està una hora per ells.

Llibres, activitats, jocs de paraules, endevinalles, ordinador?

Flora: El programa LECXIT aporta una sèrie de llibres i material del qual sempre podem disposar, però depèn una mica de l’infant. Aquest any, hem llegit llibres que la nena portava de casa i també dels del programa. De vegades també anàvem a l’ordinador per cercar pàgines que els són interessants per a la lectura. Quan s’acabava el temps, jugàvem amb els altres nens amb jocs de paraules com el penjat.

Helena: En el meu cas li ha encantat jugar a les endevinalles amb el penjat. Ha estat un recurs molt interessant que l’ha motivat molt i que hem compartit amb una companya i la seva voluntària, de manera que les quatre juntes fèiem els darrers minuts de joc plegades.

Antònia: Jo preparava alguna activitat a la biblioteca. Com que és una nena amb dificultats li agafava llibres molt visuals, de manera que a partir de les imatges del llibre inventàvem una història i l’escrivíem una mica. A ella li agradava molt! El material canvia molt depenent de l’infant.

Júlia: Com a dinamitzadora del voluntariat, els porto un lot de material de LECXIT a la biblioteca escolar perquè puguin triar i, una vegada al mes, vaig a la biblioteca del barri per complementar el material existent. Les biblioteques de referència són la Francesca Bonnemaison, Andreu Nin, Sant Pau - Santa Creu i la Fraternitat.

Antònia: Algunes vegades havíem fet una trobada amb altres voluntàries per compartir les activitats que fèiem amb la mainada i a mi m’havia anat molt bé. Recordo una voluntària que deia que feia una mena de registre de les activitats que anava fent i, de tant en tant, recordava amb l’infant que atenia les coses que havien fet. Vaig agafar aquesta idea i ara, a final de curs, vaig fer una llista a l’ordinador de tots els llibres que vam llegir i l’hi vaig imprimir. I va anar bé!

Heu notat una millora?

Màrius: Jo sempre pregunto als coordinadors, la Júlia i a l’Àlex, què en diuen els mestres.

Júlia: A mi m’han dit que han millorat en la motivació per la lectura. I, per exemple, els més menuts i menudes han millorat pel que fa a la timidesa que tenen quan llegeixen a la classe en veu alta. També tenen més llibres per recomanar i visiten força més la biblioteca. El català els va millor.

Àlex: Des de LECXIT, no sé si ho sabeu, que tant als infants, tutors, voluntaris i famílies se’ls passa un qüestionari a fi de curs i tothom valora el projecte de manera força positiva. D’altra banda, fem unes proves de comprensió lectora a tota l’aula a l’inici i al final de curs, i es veu una millora molt important.

Els infants que han estat seleccionats pels tutors per participar al LECXIT tenen un nivell de comprensió lectora bastant més baix que la resta de la classe i, a final de curs, amb el programa LECXIT s’equipara bastant, i fins i tot superen el nivell esperat pel seu curs i la seva edat.

Júlia: Les mares estan molt contentes i valoren moltíssim la feina de les voluntàries i voluntaris.

Màrius: Veig que van agafant una mica d’autoestima perquè aquests nens i nenes que tenen dificultats en la comprensió lectora són tan o més vàlids que els que no tenen dificultats. De vegades no tenen oportunitats o són més tímids, més retrets i automàticament se’ls penja l’etiqueta. Amb el voluntariat els anem empenyent i, a poc a poc, van perdent la por!

Júlia: També he detectat que, arran del suport del voluntariat, l’infant amplia el ventall de temes i pot llegir moltes més coses que li agraden.

Hi ha algun nexe de complementarietat entre l’escola i el programa LECXIT?

Àlex: Bé, depèn una mica de cada centre educatiu. Hi ha centres on la comunicació és molt fluida i sabem els temes que treballa l’escola perquè ho fan molt visible, i aleshores intentem alinear-nos amb l’escola; ara bé, en d’altres parlem amb l’equip directiu, però no amb els tutors. Ens donen la confiança! Saben que el voluntariat fa bona feina! I si hi ha un problema, responen ràpidament.

Antònia: L’any passat em vaig trobar que la nena que tenia em demanava com havia de fer els deures. Des de LECXIT em van dir que aquest no era l’objectiu, però quan havia d’estudiar les comarques jo li vaig explicar que era de Lleida i vam estar mirant el mapa. Sense fer els deures pots donar un cop de mà! O un altre dia que havia de fer un poema i no li acabava de sortir, vam estar mirant altres poemes i buscant paraules que poguessin rimar. De vegades, no a través del mestre, però sí des de l’infant, es pot alinear amb el que es fa a l’escola.

Com connecteu el voluntariat amb l’alumnat?

Júlia: Es fa totalment a l’atzar el primer dia a través d’endevinalles. L’infant té la pregunta i el voluntariat té la resposta i s’han de trobar. Hi ha casos d’alumnat que repeteix i demanen seguir tenint el mateix voluntari. Normalment són dos anys com a màxim.

Com valoreu haver format part del voluntariat LECXIT?

Marina: M’emporto una experiència molt enriquidora en tots els sentits i de molt retorn. La recomano a tots els estudiants que facin qualsevol carrera perquè és molta responsabilitat i t’has d’organitzar perquè tens un compromís amb l’alumne. Penso seguir l’any vinent!

Helena: En el meu cas també ha estat molt satisfactori! De vegades no hi he pogut anar i em sap molt de greu perquè les nenes s’ho passen la mar de bé. Hi compten i hi ha una relació com si fos una germana gran. M’expliquen moltíssimes coses de la seva vida. Ja no només elles aprenen de tu, sinó que jo també aprenc d’elles. Es crea una relació molt especial! Estic molt contenta que existeixi el LECXIT perquè jo quan era petita d’aquests programes no n’hi havia i m’ha semblat una experiència divertida mentre aprenien juntes. El darrer dia estaven molt tristes de no poder seguir l’any vinent!

Flora: Els tres anys que he estat voluntària ha estat molt gratificant. Aquest darrer any he tingut una connexió molt especial amb la nena que he acompanyat. El darrer dia va estar plorant tota l’estona i no volia que s’acabés. La relació ha estat tan intensa que per mi ha estat com una neta. Ella s’ha divertit molt i ha valorat moltíssim tot el que li anava proposant per millorar.

Antònia: Quan vaig començar de nou aquest any, vaig decidir que no m’havia de fixar expectatives de si llegiria millor o si avançava amb la comprensió. He intentat passar una estona bé i que la nena s’ho passi bé i treure’n una bona experiència. El curs passat amb l’altra nena vaig aconseguir que entrés en el món del llibre perquè no li agradava gaire. I crec que això es va aconseguir!

El voluntari, amb una hora setmanal, no es pot comparar amb la feina que fa la família o l’escola. Aquest any, la meva màxima ha estat motivar l’alumna i que estigués a gust!

Màrius: Jo sempre he tingut molta empatia amb nenes i nens. M’hi trobo bé! Soc flexible quan veig que necessita parlar en lloc de llegir. Aquest any hem après força paraules noves. Tots, poc o molt, en traiem un resultat positiu!

Júlia: LECXIT trenca amb la lectura obligatòria o feixuga i es llegeix des de la diversió, l’interès, es pot escollir… amb un adult al costat que acompanya!

Mantindreu el contacte?

Helena: Jo espero que sí. Vull repetir el voluntariat l’any vinent. Ella passa a sisè i ja no pot accedir al programa LECXIT, però almenys el dia que hi vagi quan surti de classe espero veure-la i mantenir el contacte.

Flora: M’agradaria continuar amb ella, si és possible, per continuar aquesta relació tan maca que s’ha iniciat.

Un any més acomiadem el programa LECXIT durant les vacances escolars perquè torni el curs vinent. Aquest cop amb la mirada tendra, entusiasta i responsable d’un voluntariat divers que acompanya nenes i nens en el gust per la lectura i a obrir la mirada cap a nous horitzons.

Mostra’n menys