2 de març
2 de març
A càrrec d'Ada Colau, alcaldessa de Barcelona.
Els mitjans legals són un instrument per combatre el discurs de l’odi a les xarxes socials. Tanmateix, la restricció del discurs de l’odi implica limitar la llibertat d’expressió. D’acord amb el marc europeu de drets humans, la llibertat d’expressió no és un dret absolut i pot entrar en conflicte amb la dignitat humana i el dret a la no-discriminació.
A càrrec de Laurie Penny. Intervenció centrada en la qüestió de l’assetjament i del discurs d’odi a internet des del punt de vista del seu impacte en les víctimes i de la necessitat de generar noves normes socials que civilitzin la xarxa.
3 de març
3 de març
L’anonimat, la immediatesa, la immesurabilitat i la transnacionalitat de les xarxes socials plantegen desafiaments importants per a la lluita legal contra el discurs d’odi i la protecció de les víctimes: problemes d’identificació, de requeriment de dades, conflictes de jurisdicció, etcètera.
La limitació del discurs d’odi representa un repte per a les plataformes de xarxes socials. El gran volum de missatges que gestionen i l’equilibri delicat entre el compromís amb la llibertat d’expressió i la restricció de contingut abusiu fan que la lluita contra aquest problema sigui difícil per a les plataformes de xarxes socials.
En l’actualitat, les ciutats són un espai important per a la transformació política i social, així com un lloc privilegiat per a la convivència entre diferents col·lectius. El fet que les ciutats constitueixin llocs clau de l’acció ciutadana i la innovació social les converteix en espais idonis on combatre els prejudicis que són subjacents al discurs d’odi en línia.
Cloenda a càrrec de Jaume Asens i Aida Guillén.