Tony Robinson és editor a Pressenza, una agència de premsa dedicada a la comunicació de pau. Parlem amb ell sobre el periodisme i la comunicació de pau en el marc de l’IPB World Peace Congress de Barcelona.
Podeu veure el vídeo de l’entrevista en aquest enllaç de YouTube.
Com entres en el món de l’activisme i la defensa de drets?
Soc activista des de fa 30 anys, des del meu temps a la universitat. Vaig conèixer un grup d’humanistes i des d’aleshores vaig començar a participar en diversos grups per fer un món millor, un món de pau per la via de la no-violència activa.
Vivim en un món violent. Aquesta violència està en nosaltres. Des de petits estem capacitats per reaccionar amb violència, no ens ensenyen com reaccionar amb no-violència. A la meva vida he intentat sempre fer alguna cosa per millorar el món, però també per reflexionar sobre el meu propi comportament i les meves actituds, les creences que tinc, i he descobert que és molt possible canviar coses en el món i també en un mateix.
I això et va portar a Pressenza…
L’any 2009 vaig participar en una activitat que es va anomenar en el seu moment la Marxa Mundial per la Pau i la No-Violència, que va començar a Nova Zelanda i va fer un recorregut pel planeta arribant a l’Argentina, als Andes. Aquella marxa va ser el llançament de Pressenza [agència de comunicació dedicada a notícies sobre pau i no-violència]. Pressenza es va llançar per donar cobertura a la Marxa Mundial i després vam seguir desenvolupant l’agència perquè ens vam adonar que realment les notícies de pau i no-violència no apareixen als mitjans de comunicació, la violència ven més als mitjans de comunicació. Però hi ha una extraordinària quantitat de persones al món que estan treballant cada dia per millorar les seves condicions de vida, així que vam adaptar Pressenza després de la Marxa per donar espai als moviments socials, els col·lectius, els individus que estan fent coses que actuen com a efecte demostració.
En la pràctica, en què consisteix el periodisme de pau?
El periodisme no violent té a veure amb molts aspectes, la selecció de temes, per exemple. Nosaltres triem coses que tenen a veure amb la reconciliació, els avenços en drets humans, economia alternativa, tot el que té a veure amb la possibilitat que els éssers humans puguin desenvolupar una vida digna d’ésser humà. Ara estem en un sistema que limita amb violència, violència econòmica, psicològica, racial, de gènere, o sigui, formes de violència hi ha diverses, hi ha moltes.
És important desxifrar una miqueta el que passa al món, els interessos que hi ha darrere dels fets que apareixen als mitjans de comunicació i després posar una narrativa alternativa, perquè si hem de creure el que ens expliquen als mitjans de comunicació, hem de creure que els éssers humans no poden fer res, que els diners són el valor màxim en aquest sistema, que no es pot organitzar de forma equitativa un sistema que funcioni per a tot el món. Estem en un planeta amb vuit mil milions d’éssers humans, la gran gran majoria dels quals viuen en absoluta pobresa, no tenen diners per pagar medicaments, per exemple, no poden educar als seus fills, no tenen seguretat en la seva vellesa, però això, tot això és canviable, tot això es pot canviar.
Per nosaltres, propaganda no és només el que apareix als mitjans, sinó també el que no apareix. Perquè si quelcom molt interessant, molt important, que va en la direcció d’un món humanitzat llavors cal donar espai als intents, a aquests esforços.