La igualtat entre homes i dones i la prohibició de discriminar segons el gènere de les persones estan recollides a la Declaració Universal dels Drets Humans. Ara bé, cap a finals dels anys setanta, es va considerar que calia un document específic per a abordar les discriminacions cap a les dones. Així, el 1981 va firmar-se la Convenció sobre l’eliminació de totes les formes de discriminació contra la dona, materialitzada en 30 articles.
Un total de 189 Estats han firmat i ratificat la convenció avui dia, dos més l’han firmat però no l’han ratificat i només sis estats no han fet cap acció respecte de la declaració.
Els 30 articles s’agrupen en sis parts, que parlen de diferents tipus de discriminació que afecten les dones d’arreu del món. Les resumim a continuació.
La primera part tracta la necessitat d’incorporar referències explícites a la igualtat entre dones i homes en les constitucions de tots els països signants, així com adequar les legislacions i altres documents a aquest principi, responsabilitzar-se que totes les administracions públiques actuïn en la línia de la no discriminació de gènere, i eliminar qualsevol disposició penal que pugui ser discriminatòria cap a les dones.
També es fa referència a la importància de garantir la no discriminació en l’esfera política, social, econòmica i cultural per a assegurar el ple desenvolupament i avançament de la dona, a fi de garantir-li l’exercici i el gaudi dels drets humans i de les llibertats fonamentals.
A més, l’article 4 de la declaració se centra en la importància de l’adopció dels Estats Parts de “mesures especials de caràcter temporal encaminades a accelerar la igualtat de facto entre l’home i la dona”.
La segona part de la convenció se centra en la necessitat de garantir la igualtat de drets entre homes i dones a l’hora de votar, de poder ser escollides, i del dret d’organització i associació. També fa referència a la necessitat d’igualtat entre homes i dones a l’hora d’adquirir, canviar o conservar una nacionalitat determinada.
La tercera part comença amb l’article 10 , centrat en la igualtat d’oportunitats entre homes i dones en matèria d’educació. El següent article parla de l’àmbit laboral, en què es fa referència al dret a rebre el mateix salari per la mateixa feina, a la prohibició d’acomiadar les dones si es queden embarassades o que s’exerceixi cap forma de discriminació amb motiu del seu estat civil, etc. A més, aquesta part dedica un article sencer (el 14) a les discriminacions que pateix la dona en l’àmbit rural.
La part quarta de la convenció se centra en la igualtat de drets a l’hora de casar-se o dissoldre el matrimoni, i als mateixos drets i deures pel que fa a la cura, custodia o adopció dels fills, etc. També fa referència a la necessitat que existeixi la mateixa capacitat jurídica entre home i dona, i a la igualtat del dret a la lliure circulació entre ambdós gèneres.
La penúltima part comença anunciant que es crearà un Comitè per a l’Eliminació de la Discriminació contra la Dona, encarregat d’examinar els progressos en l’aplicació de la convenció. Els següents articles parlen del funcionament del comitè i de les obligacions que tenen els Estats signants amb aquest òrgan.
Finalment, l’apartat sis deixa la declaració oberta a l’adhesió de qualsevol Estat i també a la sol·licitud de revisió de la convenció per part de qualsevol dels Estats signants. A més, inclou els procediments a seguir en cas que, per exemple, sorgeixi alguna controvèrsia entre dos o més Estats signants pel que fa a la interpretació o aplicació d’algun dels articles de la convenció.
> Llegeix la Convenció sobre l’eliminació de totes les formes de discriminació contra la dona