Ja podeu recuperar el vídeo de l'acte de presentació de l’Enquesta de Relacions Veïnals i Convivència de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (ECAMB) i el debat sobre la incorporació de dades d’origen ètnic i/o racial en estudis.
El passat 2 de novembre es va presentar l’Enquesta de Relacions Veïnals i Convivència de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (ECAMB), seguida d’un debat sobre la incorporació de dades d’origen ètnic i/o racial en estudis i enquestes com aquesta.
ECAMB: radiografia de discriminacions als districtes
L’Enquesta de Relacions Veïnals i Convivència és un estudi realitzat per l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB) que aporta informació sobre la convivència als barris metropolitans. Des de 2018 l’ECAMB es realitza amb una periodicitat biennal, després d’una primera enquesta pilot realitzada l’any 2017.
Durant l’acte de presentació, Marta Murrià i Carlos González, de l’IERMB, van presentar els principals resultats de l’ECAMB 2020, realitzada a partir de 5.437 entrevistes al conjunt de l’AMB, de les quals 4.043 a Barcelona. L’edició 2020 ha millorat el registre i la caracterització de les discriminacions, ampliant el qüestionari i ampliant la mostra de persones enquestades a tots els districtes de la la ciutat de Barcelona. Així, per primera vegada, es disposa d’indicadors de discriminacions representatius a nivell de districtes; una eina molt útil per aproximar-se a la imatge de la discriminació real que pateix la població de Barcelona, atesa l’alta infradenúncia de fenòmens discriminatoris.
A més de mesurar la quantitat de persones sobre les que s’ha exercit discriminació i els motius
que han sustentat les accions discriminadores, l’ECAMB també aporta informació i anàlisi de
les seves característiques i conseqüències, tant en termes individuals (afectació psicològica)
com col·lectius (comunicació i denúncia dels fets).
L’enquesta fa múltiples encreuaments i permet conèixer molta informació, com ara que el 16% de la població barcelonina considera haver estat discriminada o sotmesa a rebuig al seu barri de residència.
Podeu consultar l’informe complet en aquest enllaç, i aquí una síntesi de l’informe.
Debat: hem d’incloure equality data en estudis?
Una de les limitacions de l’ECAMB, com altres estudis, estadístiques o enquestes generals, és que no solen recollir dades específiques de grups discriminats que permetin conèixer en detall les discriminacions que pateixen els col·lectius més vulnerables (com ara la població racialitzada): un terme que es coneix com equality data (o dades d’igualtat).
Segons l’European Network Against Racism (ENAR), el terme equaity data fa referència “a tots els tipus de dades desglossades que s’utilitzen per a avaluar la situació comparativa d’un grup discriminat específic o d’un grup en risc de discriminació, i dissenyar polítiques públiques perquè puguin contribuir a promoure la igualtat i avaluar la seva aplicació”.
Les dades sobre la igualtat poden ser eines poderoses contra la discriminació i l’exclusió. Per això, algunes veus defensen la importància de recollir dades fiables i comparables sobre la igualtat per a dissenyar lleis i polítiques eficaces, com per exemple lleis contra la discriminació, mecanismes de supervisió de la seva eficàcia o solucions concretes. En canvi, els arguments principals per part de les persones i col·lectius que s’oposen a la recollida de dades sobre igualtat és el mal ús que se’n pot fer (i històricament se n’ha fet), en contra, precisament, d’aquests col·lectius.
Durant l’acte del 2 de novembre es van sentir les opinions de persones expertes en la matèria: Maria Carmen Cortés Amador, advocada de la Fundación Secretariado Gitano; Nicolás Marugán, subdirector general per a la Igualtat de Tracte i Diversitat Ètnico Racial del Ministeri d’Igualtat; Màrius Boada, director de l’Oficina Municipal de Dades de l’Ajuntament de Barcelona, i Yeison F. García, politòleg i activista antiracista.
Podeu recuperar les seves intervencions i posicionaments sobre la qüestió al vídeo de l’acte.