Des de l’Agència Europea de Drets Fonamentals (FRA, per les sigles en anglès) denuncien que les persones afrodescendents continuen patint racisme, discriminació i delictes d’odi. Destaquen que les dades del nou informe “Ser negre a la Unió Europea – Experiències de les persones afrodescendents” són pitjors que les del 2016, en què es va fer la darrera macroenquesta europea. L’estudi analitza dades de 13 Estats Membre de la Unió Europea (incloent-hi Espanya) amb la participació de més de 6.700 persones enquestades.
A continuació, resumim algunes de les dades més significatives:
1. Discriminació racista: el 45% de les persones enquestades declara haver experimentat discriminació racista en els cinc anys anteriors a l’enquesta. Això representa un augment en relació amb el 39% registrat en l’última macroenquesta. A Alemanya i Àustria, aquest percentatge supera el 70%.
La majoria de les discriminacions té lloc a l’hora de buscar treball o habitatge. Les persones joves i les que tenen estudis superiors són les més afectades. No obstant això, la discriminació continua en una situació d’elevada infradenúncia, ja que només el 9% la denuncia.
2. Assetjament: el 30% dels enquestats afirma haver patit algun tipus d’assetjament racista, però, com dèiem, gairebé ningú ho denuncia. Les dones joves, les persones amb educació superior i les que duen vestimenta o simbologia de caràcter religiós són les que pateixen més assetjament racista.
3. Controls policials per perfil ètnic: el 58% considera que l’últim control policial al qual va ser sotmès va ser motivat pel seu origen ètnic, color de pell, religió o nacionalitat.
4. Treball: durant els cinc anys anteriors a l’enquesta, el 34% es va sentir discriminat per motius racistes durant la cerca d’ocupació i el 31% en el seu lloc de feina.
En comparació amb la població en general, és més probable que les persones racialitzades estiguin sobrequalificades per a la posició que ocupen i també que accedeixin a contractes temporals.
5. Habitatge: al voltant del 33% de la població afrodescendent té dificultats per a arribar a final de mes i el 14% no pot permetre’s mantenir la seva casa calenta, en comparació amb el 18% i el 7% de la població en general.
6. Pobresa: buscar allotjament resulta discriminatori per a moltes persones negres: el 31% afirma haver viscut situacions de racisme mentre buscava un habitatge.
7. Educació: els joves afrodescendents tenen el triple de probabilitats d’abandonar prematurament els estudis que els altres. A més, les dades sobre situacions de racisme a les escoles també han empitjorat.
Legislació i mesures antidiscriminatòries
Tot i l’empitjorament de les dades, des de la FRA asseguren que s’han fet avenços en les polítiques públiques d’alguns països. A més, recorden que a la UE existeix, des de l’any 2000, legislació de caràcter vinculant contra la discriminació.
Així doncs, la FRA insta els països de la Unió Europea que adoptin mesures urgents per a abordar el racisme i l’assetjament, amb l’objectiu principal de garantir que totes les persones rebin un tracte igualitari i digne.
Algunes de les propostes que fa són:
– Implementar correctament la legislació contra la discriminació, així com aplicar sancions eficaces, proporcionades i dissuasives.
– Identificar i registrar els delictes d’odi.
– Recollir dades sobre igualtat per a fer avaluacions més eficaces.
– Assegurar que els organismes de promoció i defensa de la igualtat tinguin els recursos necessaris per a fer front a la discriminació i donar suport a les víctimes.
– Prendre mesures per a prevenir i erradicar les pràctiques discriminatòries en l’àmbit policial.
– Desenvolupar polítiques específiques per a abordar el racisme en l’àmbit educatiu, laboral, en matèria d’habitatge i d’assistència sanitària.
> Consulta l’informe “Ser negre a la Unió Europea”