L’Elisa Loncon és activista pels drets lingüístics del mapuzungun, acadèmica de la Universitat de Santiago i expresidenta de la Convenció Constitucional de Xile.
Parlem de la situació que viu el país, sobre el poble maputxe i les vulneracions de drets humans que ha patit, sobre la importància que un Estat repari el dany causat a la seva població, de drets lingüístics i molt més.
> També pots veure l’entrevista en vídeo a YouTube.
Què va ser la Convenció Constituent que vas presidir?
Xile ha viscut un procés democràtic recentment. L’any 2019, va haver-hi un esclat social produït per la desvinculació dels partits polítics i del sistema polític en general de les peticions de la ciutadania. En aquest context, es va establir una sortida institucional al problema, que va consistir a convocar un referèndum per a canviar la Constitució.
Jo vaig ser elegida presidenta de la Convenció Constitucional. L’exigència que es va instal·lar en el procés constituent per a l’aprovació de les normes era de 2/3 sobre 103 vots. La suma de tots els representants dels sectors socials, de les feministes, dels indígenes, era suficient, moltes vegades, per a superar aquesta exigència. Però això va implicar que la dreta no estigués participant del diàleg, fet que va anar generant un afebliment del procés a escala interna.
La proposta de Constitució que vam presentar a la ciutadania va acabar sent rebutjada amb un 62% dels vots en contra. Gran part del rebuig es va instal·lar a partir de les mentides del discurs d’odi.
Però vam tenir un 38% d’aprovació, que també és bastant important. Perquè per primera vegada les dones, els indígenes i els pobles ens vam asseure a pensar un Xile entre tots, i això és un avanç.
Què ha significat per a la ciutadania aquest procés?
Per a Xile, per a tota la població, el més valuós és que va ser un procés democràtic. Tots els convencionals constituents vam ser escollits democràticament. Per a la ciutadania també va ser molt rellevant que la convenció fos paritària. Que es considerés a la dona com a redactora, en igualtat de condicions, va ser un gran avanç. I molt rellevants, també, van ser els drets socials.
Vulneracions de drets de pobles originaris. Per què continua passant i com podria canviar?
Els drets dels pobles indígenes estan reconeguts per diversos tractats i declaracions de les Nacions Unides. Cada país, cada govern, també va reconèixer aquests drets. I què és el que pretenem els pobles indígenes? Que aquests drets esdevinguin pràctiques.
Com intervé la interseccionalitat en aquestes vulneracions de drets?
Jo vaig ser la presidenta de la Convenció Constitucional, i si hi ha una persona a la qual la premsa ha atacat més de tot el grup de convencionals constituents, sens dubte he estat jo. Per ser dona, per ser de classe humil i per ser indígena.
Tots aquests atacs van estar enfocats cap a mi perquè vaig representar un somni, el d’un Xile unit entre pobles per a un futur en comú.
Per què són importants els drets lingüístics?
Què passa quan a un poble se li prohibeix l’ús del llenguatge? Què som els éssers humans sense llenguatge? Un és el seu llenguatge. Amb el teu llenguatge, tu crees el món. Pots recuperar el passat, tornar enrere. Però què passa si te’l treuen? Això van fer al llarg del colonialisme des que es va instal·lar a Amèrica.
Avui dia s’han perdut molts coneixements. Perquè el llenguatge del poble indígena està connectat amb la història, amb coneixements i amb pràctiques necessàries. Però matant el llenguatge, es mata la diversitat. I en reduir-la, ens empobrim tots.
Per què és necessari que un Estat repari el dany causat a la seva població?
La vulneració sistemàtica de drets humans a Xile ve de molt abans de l’esclat social. Fa segles que existeix, segles.
Tenim Estats que han estat genocides, que per a instal·lar-se van matar pobles indígenes i mai no s’han fet responsables d’aquestes morts.
Hi ha discriminació, racisme, patiment, pobresa… Però per alguna cosa cal començar a generar la consciència per tal que la població sàpiga què va passar amb aquests pobles. No van pas desaparèixer sols! Van ser objecte de polítiques directament instal·lades per a fer-los desaparèixer.
És injust, i la reparació ha d’anar en la línia d’avançar per a fer justícia.
Què és el que més destacaries de Barcelona en matèria de drets?
M’agrada venir a Barcelona, que s’utilitzi el català i que es pugui apreciar, escoltar. Quan no escoltes mai un idioma, no saps ni tan sols com són els sons d’aquesta llengua, ens passa allà, a Xile.
Crec que són molt destacables les conquestes que heu assolit en matèria de drets lingüístics, a Catalunya. En educació, a la via pública…
Això és, sens dubte, una obertura per a la democràcia que necessitem en aquest moment.