Esteu aquí

Èxits i pròxims reptes del programa pioner d’acollida de persones sol·licitants d’asil, Nausica

Asil. Després de gairebé quatre anys en funcionament, i ara que commemorem el 20 de juny, Dia Mundial de les Persones Refugiades, revisem el programa complementari municipal d’atenció integral a persones sol·licitants d’asil: el Nausica.

Després de gairebé quatre anys en funcionament, i ara que commemorem el 20 de juny, Dia Mundial de les Persones Refugiades, revisem el programa complementari municipal d’atenció integral a persones sol·licitants d’asil: el Nausica.

A finals del 2016, i en el marc del pla “Barcelona, ciutat refugi”, diverses entitats i lAjuntament de Barcelona van començar a treballar conjuntament per oferir una solució a les mancances del sistema estatal dajuda a persones sol·licitants de protecció internacional i, alhora, demostrar que una altra política dacollida és possible. Naixia Nausica, un programa que ofereix atenció social integral a persones que acaben el programa estatal o que nhan estat excloses sense haver assolit un grau òptim dautonomia per viure a la seva ciutat dacollida.

El Nausica ofereix un conjunt de serveis diferenciats i adequats a les necessitats de les persones usuàries en un dispositiu d’acollida amb places d’estada temporal que inclou: cobertura de necessitats bàsiques i un pla de treball integral i individualitzat amb un ampli catàleg de serveis, amb suport social, psicològic i professional; aprenentatge de llengües; orientació jurídica, formativa i laboral, i acompanyament en l’escolarització dels infants i adolescents.

Marc Serra, regidor de Drets de Ciutadania, Participació i Justícia Global, explica per què el programa Nausica és pioner a l’Estat espanyol: “No només omple un buit sobre el qual l’Administració local no té cap competència, sinó que, i això és més important, ho fa des d’una perspectiva no assistencialista i empoderadora, amb l’objectiu que les persones usuàries del programa puguin assolir el màxim nivell d’autonomia a través de l’allotjament i la inserció sociolaboral. I això és fonamental per a persones que han hagut de fugir dels seus països d’origen i que es troben en circumstàncies molt complexes.”

Sobre la taula: quins són els èxits i els reptes daquesta iniciativa? 

La cooperativa Broll, amb la direcció d’Ariadna Fitó —especialista en avaluació de polítiques públiques—, ha valorat els resultats del programa del 2019, incloent-hi un conjunt de recomanacions per contribuir a la seva millora.

El programa obté, un any més, un impacte positiu i significatiu en l’increment de l’autonomia de la població atesa. La dada més remarcable és el nombre d’insercions laborals del programa (46%), malgrat que la precarietat d’aquestes insercions és tan elevada que es produeix un important nombre de sortides del Nausica, la qual cosa fa que les persones estiguin exposades a greus dificultats d’accés a un habitatge autònom.

Puja fins al 46% la reinserció laboral, tot i que precària

Nausica busca l’autonomia de les persones que demanen asil a la seva ciutat d’acollida, Barcelona. Per cobrir les necessitats bàsiques d’una persona, el primer pas és l’obtenció d’una feina. El 46% de la població activa del dispositiu ha aconseguit com a mínim un contracte laboral, una dada lleugerament superior a l’anàlisi del 2017 (+3,1).

Però la precarietat del mercat laboral és accentuada en aquest col·lectiu: el 40% de la població que ha aconseguit treballar al mercat formal durant la seva estada al programa ho ha fet durant un màxim de tres mesos. Només un 2,5% ha aconseguit contractes superiors als nou mesos (un tant per cent que es redueix respecte al 5% de les dades del 2017). A causa de la curta durada dels contractes laborals, el 34% de les persones que han treballat mentre eren acollides pel Nausica han signat un mínim de dos contractes. Cal sumar-hi també un percentatge que es manté inamovible en relació amb altres edicions del programa: el 10% de les persones en edat activa en el dispositiu que han treballat en leconomia informal.

El 46% de persones han estat reinserides laboralment, el 2,5% amb contractes de llarga durada

El 87,4% de les insercions laborals que es produeixen durant lestada al Nausica són les vinculades al sector serveis, com la restauració, l’hostaleria (cuiner/es, rentaplats…) i treballadors/ores no qualificats (mossos de magatzem). Un segment laboral caracteritzat per la contractació temporal i a temps parcial i que fa que només el 25% de les persones que han treballat arribin a salaris que sequiparin amb el salari mínim interprofessional.

És una moneda de doble cara, tal com explica Fitó: “El programa té unes taxes d’inserció laboral satisfactòries, encara més tenint en compte la complexitat de les situacions que s’atenen, tot i que són insercions precàries marcades per una alta temporalitat, mitges jornades o inferiors, i salaris baixos per fer front a una vida autònoma econòmicament a la ciutat de Barcelona”, sentencia l’experta.

Una possible millora d’aquesta realitat seria, per a Fitó, “la implicació de les empreses per aconseguir insercions laborals continuades, ja que només el treball sense intermitències promourà estabilitat econòmica per a les persones usuàries. Les experiències de programes amb més èxit en inserció laboral de persones refugiades tenen en comú la participació dempreses en els programes, tant en formació per a capacitació laboral com en la contractació posterior”.

Competències lingüístiques

Arribar a Catalunya és entendre la nostra societat plurilingüe. En l’avaluació del programa Nausica del 2019, persisteix el desajustament de cobertura del programa en aprenentatge del català, tot i que sha vist reduït en un 15% respecte al 2017. Lany 2019 el 62% de les formacions han estat de castellà i el 38% de català.

Per part dels usuaris i les usuàries del programa, es continuen justificant les dificultats d’aprenentatge de dues llengües i es prioritza l’ús del castellà amb l’argument que ja s’han iniciat prèviament en aquesta llengua. En el seu pas pel programa, pràcticament la totalitat de les persones usuàries aconsegueixen entendre el castellà (97%), el 51,5% el parlaria i el 44,6% lescriuria.  Pel que fa al català, els resultats són molt bons: lany 2017 un 36,7% de les persones usuàries van sortir del programa entenent el català; el 2019, més de la meitat de la població atesa, el 53%.

Si analitzem la bretxa de gènere, persisteixen nivells de coneixement de llengües més elevats a l’entrada al programa en homes que en dones (castellà i català), una desigualtat que es veu reduïda significativament al llarg de l’estada en el programa. Tant és així, que a la sortida els nivells de coneixement del castellà s’equiparen, i en el cas del català se superen (+12,1%). Un 59,1% de les dones surten del programa entenent el català, davant del 47% dels homes.

Les competències lingüístiques són bàsiques per a la inserció laboral, i algunes xifres ho demostren: entre les persones que no entenen el castellà no s’ha produït cap inserció laboral; en canvi, el 59% de les persones que entenen el català s’han inserit laboralment.

La lluita per generar autonomia personal i social 

Facilitar la vida a la ciutat d’acollida no és només una dimensió econòmica i laboral. Cal tenir en compte també el vessant personal i social, que és clau per a l’èxit.

En aquest punt les dades tornen a ser esperançadores, ja que, en acabar el programa, les persones beneficiàries del Nausica incrementen lautonomia personal i doblen la seva autonomia social. 

També cal explicar, però, que el servei del Nausica acumula, any rere any, els perfils de baixa autonomia, tan personal, com social i econòmica, de persones usuàries amb més dificultats de sortida: són persones amb greus dificultats dassoliment de lautonomia i que entren en fase de desistiment.

S’observen processos de retrocés en l’autonomia personal i social, especialment en la població masculina, que seria més procliu a entrar en fase de desistiment: menys acceptació de la responsabilitat i actituds més passives respecte a la millora de la situació.

Malgrat tot, les xifres globals són bones: passats tres mesos destada en el programa, prop del 75% de la població disposa de nivells òptims dautonomia personal; el 44%, dautonomia social, i el 21%, dautonomia econòmica.

Sortir del programa, reptes de futur i com afectarà la coronacrisi a les persones usuàries

Les sortides del programa són, en la meitat de les ocasions, per lassoliment de lautonomia (una dada idèntica a la del 2017). Només el 5,6% en surt per expulsió (una dada que ha baixat moltíssim, situada el 2017 en el 19%). Entre els que en surten, el percentatge de perfils individuals és superior: un 14,2% més de sortides d’èxit en autonomia que en nucli familiar.

Un cop a fora, un dels reptes que preocupen i persisteix és la dificultat de vinculació amb els serveis socials. Només el 31% de les persones que surten del programa es vinculen de manera òptima als centres de serveis socials, i l’escassa o nul·la vinculació de les persones usuàries amb els centres afecta un 69% de la població atesa en el dispositiu. A la Regidoria són conscients d’això: “La vinculació amb serveis socials de les persones usuàries prèvia a la sortida del programa és una qüestió que tenim pendent, però sobre la qual durant aquest mandat ens podrem posar a treballar més fàcilment, ja que formem part de la mateixa Àrea de Drets Socials”, assenyala Serra.

El programa té èxit, però també algunes mancances, generades en part per la manera com es configura el sistema laboral i social a Barcelona. El regidor Marc Serra explica: “Hi ha qüestions que tenim molt clar que s’han de desenvolupar i en què ja estem treballant, com és l’articulació efectiva de la voluntat de la societat civil a l’hora d’acollir les persones refugiades mitjançant programes d’acompanyament d’implicació més activa, que pot acompanyar la necessitat d’incrementar la intervenció grupal i la participació comunitària, estudiar la possibilitat de participació en el programa per part d’empreses, o la necessitat d’una estada en el programa més perllongada.”

El futur, a més, respecte al juny del 2020, és incert, a causa de la pandèmia global viscuda en els darrers mesos. Com afectarà la ciutadania barcelonina i, en concret, les persones sol·licitants d’asil? Segons Serra, “encara és d’hora per poder aventurar-nos a dir com afectarà la crisi econòmica i social derivada de la covid-19 els col·lectius més vulnerabilitzats, perquè encara hem de saber quin serà finalment l’abast d’aquesta crisi, però des de lAjuntament de Barcelona tenim clara quina ha de ser la prioritat en un context com aquest, i és salvaguardar els drets de tots els veïns i veïnes de la ciutat, incloent-hi les persones sol·licitants d’asil i refugiades, i poder-les acompanyar cap al nivell òptim d’autonomia personal, social i econòmica”.

El present, s’impulsa el programa d’acollida de persones refugiades Nausica incrementant la inversió en 500.000 euros, fins als 1,5 milions, cosa que permetrà aquest any augmentar la capacitat del servei en 37 places, fins a les 120.

Comparteix aquest contingut