Esteu aquí

La Declaració Universal dels Drets Humans compleix 75 anys

REPÀS DE LA TRAJECTÒRIA. Com va néixer la Declaració, la influència en la creació d’altres tractats i òrgans de garantia de drets i algunes de les passes que ha fet Barcelona per a construir una ciutat de drets.

Elaborada per representants d’arreu del món amb diferents antecedents jurídics i culturals, la Declaració Universal dels Drets Humans marca una fita en la història dels drets humans, tal com explica el web de Nacions Unides. Va ser proclamada fa 75 anys per l’Assemblea General de les Nacions Unides a París, el 10 de desembre de 1948.

És un document que estableix, per primera vegada, els drets humans fonamentals que han de respectar-se i promoure’s arreu.

La necessitat de la Declaració ve de l’experiència de la Segona Guerra Mundial. Després del conflicte i de la creació de les Nacions Unides, la comunitat internacional es va comprometre a no permetre mai més atrocitats com les succeïdes durant la Segona Guerra Mundial. Així doncs, els líders d’arreu del món van voler crear un full de ruta per a garantir els drets de totes les persones. Aquest full de ruta es va convertir més tard en la Declaració Universal dels Drets Humans.

 

Nous òrgans, declaracions i altres mecanismes

Des del 1948, la Declaració Universal dels Drets Humans ha servit com a inspiració per una sèrie de tractats internacionals de drets humans, declaracions i altres instruments jurídicament vinculants. 

Els òrgans principals es divideixen en els que es basen en la Carta de Nacions Unides i els que es van crear arran de l’aprovació de tractats. Els de la Carta són el Consell de Drets Humans, l’Examen Periòdic Universal, la Comissió de Drets Humans i els Procediments Especials de la Comissió.

Els òrgans de tractats són el Comitè per a l’Eliminació de la Discriminació Racial, el de l’Eliminació de la Discriminació contra la Dona, el dels drets de les persones amb discapacitat o el Comitè contra les Desaparicions Forçoses, entre d’altres.

Pots trobar-los tots i conèixer-los millor al web de Nacions Unides sobre els òrgans de Drets Humans.

A més, el 1993 es va crear l’Oficina de l’Alt Comissionat per als Drets Humans. El precedent és la Declaració i el Programa d’Acció de Viena, aprovats en la Conferència Mundial de Drets Humans d’aquell mateix any, en què es van realitzar recomanacions específiques per a reforçar i harmonitzar la capacitat de supervisió de drets humans de les Nacions Unides.

També es demanava la creació d’un Alt Comissionat per als Drets Humans per part de l’Assemblea General de Nacions Unides, que va acabar constituint-se el 20 de desembre de 1993.

 

50è aniversari i obertura de l’Oficina per la No Discriminació 

El 1998 es van commemorar els 50 anys de la Declaració Universal dels Drets Humans. Aquell mateix any es va crear la Cort Penal Internacional, amb l’objectiu de portar davant de la Justícia els responsables de crims de guerra i de crims contra la humanitat. 

El 1998 també va néixer a Barcelona l’Oficina per la No Discriminació, un servei municipal dirigit a atendre les vulneracions de drets humans relacionades amb discriminacions. Enguany l’OND celebra el seu 25è aniversari, i ha preparat un gran acte per a commemorar l’efemèride.

Aquell mateix any es va celebrar la 1a Conferència Europea de Ciutats pels Drets Humans a Barcelona. Arran d’aquesta trobada es va redactar la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat. Es tracta d’un instrument polític vertebrat per una idea principal: la ciutat és de totes aquelles persones que l’habiten i totes tenen dret a la ciutat, als drets de ciutadania.

 

Un pacte de ciutat per defensar els drets humans

Amb motiu del 75è aniversari i amb la voluntat de continuar avançant en la defensa i la promoció dels drets humans i la no discriminació, Barcelona ha iniciat un procés per a construir un gran pacte de ciutat pels drets humans.

El BCN×DH, Pacte de ciutat pels drets humans, vol assolir nous acords entre tots els sectors de Barcelona i fer front als grans reptes de la ciutat. Pararà especial atenció a la justícia social i a la garantia democràtica. Per a fer-ho, el pacte desplegarà accions concretes en accés a la justícia i seguretat jurídica, el treball digne, l’exclusió econòmica i financera, l’exclusió digital o l’accessibilitat, entre d’altres.

> Més informació sobre el BCNxDH