La Victoria Canalla, l’Abdoulaye Seck ‘Papalaye’ i en Daouda Dieye són tres dels portaveus del Moviment Regularización Ya.
Es tracta d’una iniciativa estatal formada per col·lectius de persones migrants i racialitzades que treballen plegades des del març del 2020. L’any 2021 van començar a desenvolupar una Iniciativa Legislativa Popular amb l’objectiu de regularitzar la situació administrativa de milers de persones migrades.
Si voleu veure l’entrevista en format audiovisual, la teniu disponible a YouTube.
Què és el Moviment ‘Regularización Ya’ i com va néixer?
El moviment ‘Regularización Ya‘ sorgeix en el context del confinament de la pandèmia. Però cal dir que prové d’una llarga trajectòria de lluites reivindicatives antiracistes de col·lectives de tot l’Estat.
Durant el període del confinament, vam entendre que seria la població migrant a qui més afectés la situació de crisi global. I que segurament els nostres drets quedarien oblidats, entre moltes altres causes, per la situació administrativa irregular de bona part de la població migrada.
Així doncs, vam iniciar una recollida de signatures per tal de presentar una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) al Congrés dels Diputats amb l’objectiu de regularitzar la situació administrativa de centenars de milers de persones migrades. Això, però, és només la punta de l’iceberg de la nostra lluita. Està clar que el nostre objectiu de fons és l’abolició de la Llei d’Estrangeria.
Hi ha mig milió de persones que recolzen aquesta ILP, mig milió de persones que es van buscar a peu de carrer. De fet, vam arribar a 700.000 signatures.
Com s’organitza la feina del Moviment?
Ens organitzem mitjançant assemblees. Assemblees que es realitzen setmanalment i comissions que treballen cada dia: comissió de comunicació, de continguts, d’incidència política, etc.
Com heu difós la ILP?
Hem de fer menció a la invisualització mediàtica que hem patit. Una cosa és que aparegui en tots els mitjans de comunicació que està en marxa una ILP i que pots signar pels drets de les persones migrants. I una altra de molt diferent és que ho hagis d’anar explicant a la gent un per un.
Érem invisibles i ningú parlava sobre nosaltres. Ningú sabia exactament el que vivim, les persones migrants. Però avui dia, la gent està començant a adonar-se’n. Nosaltres estem fent una tasca de divulgació amb ‘videoclips’, amb manifestacions i, en definitiva amb tota la feinada dels col·lectius implicats.
És molt més difícil construir des de l’amor, des de la solidaritat, des de la germanor, des del carrer. Però no ho hem abandonat.
Quina implicació heu tingut des de Barcelona i, concretament, des del Sindicat Popular de Venedors Ambulants?
De la recollida de signatures a escala estatal, Barcelona n’ha aconseguit la meitat. El Sindicat de Manters, en aquest local, va ser el punt del centre on repartíem els plecs. L’energia que s’ha invertit per a recollir fins a 700.000 signatures no tenia precedents en la història de la democràcia espanyola. És la primera vegada que les que hem dut a terme el procés som persones migrants que estem lluitant pels nostres drets fonamentals, per tal que puguem tenir dret a residir, a moure’ns, a treballar, a viure.
Quins problemes heu d’afrontar en migrar cap a Espanya?
Quan arribem aquí, la llei ens diu: “No pots treballar, no pots anar al metge, no pots… no pots, no pots, no pots.”
Segons el meu criteri, allò que arriba a ser llei s’ha de complir sigui com sigui. Però aquesta llei, la d’estrangeria, com es pot complir? Les persones tenim dret a circular, a viure en qualsevol part del món on vulguem. És per això que hem decidit fundar el Moviment Regularización Ya. Per tal que tothom sàpiga com funciona la Llei d’Estrangeria i els problemes que té el col·lectiu migrant.
Ens trobem amb impediments administratius, institucionals, amb moltíssims impediments que tenen a veure amb el racisme estructural. Sovint, aquest racisme no permet a les persones tenir ni tan sols un número d’identificació com a estranger, un NIE. Per a accedir a la salut, al treball, a l’educació, etc.
Una persona sense NIE és una persona deshumanitzada. És una persona que no existeix per als radars de les polítiques públiques. Una persona sense NIE no pot participar ni tan sols en les seves decisions bàsiques del dia a dia, com ara llogar un habitatge. Volem participar en el disseny polític, no únicament de les polítiques migratòries, sinó de totes les polítiques públiques que ens afecten.
Per què existeix aquest racisme estructural?
Totes les persones que naixem en un lloc determinat del món som legals. Tenim un registre i un document d’identificació del país en qüestió que ho demostra. Però si venim d’alguns països cap aquí, automàticament deixem de ser legals. I a la inversa, no passa. Aquesta “inferioritat/superioritat” s’ha de trencar ja.
Aquí hi ha una qüestió de voluntat i de voler trencar amb aquesta visió racial que ha existit des de fa segles. El món s’ha de llegir d’una altra forma, ja que hi ha episodis de la història que mai més no es poden repetir.
Aquí arriben paletes, costurers, cuiners migrants… Hi ha tots els oficis del món, i són al carrer. No ens donen l’oportunitat de demostrar què som capaços de fer. Hi ha moltes coses que la comunitat migrant pot aportar a la societat. Són les persones que han de votar i debatre sobre la ILP les que han de tenir present tot això.
Creieu que tota aquesta feina valdrà la pena?
Nosaltres tenim una necessitat i estem parlant amb la gent. Això ens ha suposat moltes violències. Però és clar que val la pena. Lluitar és l’únic que val la pena. A més, de l’única cosa que mai no ens penedirem és d’haver estat valentes.