Fa anys que entitats i acadèmics demanen l’aplicació d’una renda bàsica per reduir les desigualtats.
La defensa d’una renda bàsica universal (RBU) com a mesura per pal·liar les desigualtats socials sempre ha estat un assumpte subjecte a controvèrsia. Amb la Covid-19, però, nombrosos col·lectius socials i entitats de l’economia social i solidària han reprès el debat de la renda bàsica, en un moment en què ha estat necessari desplegar l’ingrés vital mínim per amortir el cop econòmic que moltes famílies, també a la ciutat de Barcelona, estan suportant per la crisi derivada de la situació sanitària.
El 2019, l’Ajuntament de Barcelona va escollir la renda bàsica com un dels compromisos amb el Pilar Social Europeo, juntament al dret a l’habitatge. La RBU també forma part d’una de les mesures de debat de l’Acord Ciutadà per una Barcelona inclusiva, xarxa en la qual participen més de 600 entitats de la ciutat.
El 25 de setembre, es va iniciar una campanya europea, vehiculada a través de la Iniciativa Ciutadana Europea, per recollir un milió de firmes a 7 països europeus, amb l’objectiu de debatre a les institucions comunitàries la possibilitat d’adoptar rendes bàsiques universals a tots els països de la Unió Europea. El 10 d’octubre, la campanya ja havia assolit 31.000 signatures. Segons Eurostat, el 17% de la població europea està en risc de pobresa.
El passat mes de maig, el canal internacional BBC publicava que España estava aplicant una renda bàsica per fer front a l’impacte de la crisi. Però s’equivocava. L’Ingrés Vital Mínim que va desplegar l’Estat espanyol per a les famílies i les persones més vulnerables es queda lluny de la idea de renda bàsica, i alguns experts, com el professor de la Facultat d’Economia de la Universitat de Barcelona Daniel Raventós, asseguren que és un ingrés “per a l’extrema pobresa”.
La Renda Bàsica Universal, concepte encunyat pel filòsof Philippe van Parijs, es defineix com un ingrés per part de l’Estat que té dret a percebre qualsevol ciutadà de forma individual, independentment de les seves condicions laborals i socials, tot i que a la mesura l’acompanyaria un impost als productes de luxe. Els menors de 18 anys obtindrien el 20% de la RBU. Els defensors d’aquesta mesura esgrimeixen que amb la RBU s’avançaria en la reducció de la desigualtat, es garantiria cert nivell de vida de tota la població, les treballadores tindrien millors condicions per poder negociar contractes de treball i garantir els seus drets laborals, i es reduiria l’economia submergida.
Com a contrapartida, els seus detractors asseguren que aquesta mesura reduiria la mà d’obra i augmentaria la inflació. Els darrers anys, la idea de la Renda Bàsica ha guanyat popularitat, especialment des de que la seu dels gegants tecnològics, Silicon Valley, es va pronunciar a favor de la mesura davant la futura automatització del treball. La renda bàsica universal ja ha estat experimentada a països com Canadà o Finlàndia.
L’any 2017, l’Ajuntament de Barcelona va fer una prova pilot sobre la renda bàsica, el projecte B-Mincome, cofinançat per la Unió Europea. El projecte, que tenia una duració de dos anys, es basava en donar diverses modalitats d’ajuts a mil famílies vulnerables de 10 barris del Besòs. D’aquestes famílies, 370 d’elles rebien una renda sense restar diners d’altres ingressos. Entre els resultats, destacava la millora del benestar dels participants i la reducció d’enfermetats com la depressió i l’ansietat.
A l’Estat espanyol són molts els col·lectius que fa temps demanen l’aplicació d’una RBU. Des d’entitats per la justícia global, fins a organitzacions específiques de persones amb discapacitat i amb problemes de salut mental, situacions en les quals la situació d’indefensió es veu agravada per l’estat mental, i a la inversa. Col·lectius de treballadors precaritzats, com els riders o les treballadores de la llar i les cures, tindrien, amb la RBU, una oportunitat de millorar les seves condicions actuals.
Segons Idescat, a Catalunya un 19,5% de la població es troba al llindar de la pobresa. Dades de l’EPA apunten que a Catalunya hi havia un 12,8% d’atur al segon trimestre de l’any 2020. Actualment, no és possible calcular numèricament l’impacte que tindrà la crisi derivada de la Covid-19, però serveis com Càritas, els bancs d’aliments i xarxes de suport estan desbordats. A la ciutat de Barcelona hi ha més de 4.200 persones sense llar, segons Arrels Fundació.
L’estudi RBU: Análisis de una propuesta disruptiva de innovación, encarregat l’any 2019 per la Generalitat de Catalunya, assenyala que la RBU es podria finançar amb un augment de l’IRPF, a banda de suposar l’eliminació d’altres tipus d’ajudes. Actualment, a Catalunya la mesura més semblant a la Renda Bàsica Universal és la Renda Mínima Garantida aprovada pel Parlament, que la poden sol·licitar aquelles persones que es troben en una situació de pobresa. Des de l’abril de 2020, la RMG es situa als 664 euros al mes, que és la proposta per a una possible futura RBU.