Moltes persones en situació administrativa irregular no denuncien els delictes que pateixen per por que això desencadeni procediments disciplinaris que podrien provocar la seva expulsió.
El projecte Safe Reporting vol visibilitzar aquesta situació i promoure mecanismes per garantir la igualtat en l’accés a la justícia als països de la Unió Europea. Ens en parlen la Natalia Caicedo, coordinadora del projecte i professora de la Universitat de Barcelona i l’Oriol Nebot, advocat especialitzat en dret migratori.
Què és la denúncia segura o safe reporting?
Definim la denúncia segura com aquella denúncia que podem realitzar sense por que se’ns iniciï en contra un procediment sancionador.
Nosaltres sempre en parlarem des de l’òptica de l’ordenament d’estrangeria, que podria acabar implicant una expulsió.
Estar en situació administrativa irregular és un delicte?
No, l’ordenament jurídic diu que estar en situació irregular no és un delicte, però es viu com si ho fos. Hi ha molta por a tenir contacte amb la policia, a sortir al carrer, a exterioritzar-se.
Estar en situació irregular a Espanya és una infracció administrativa, que és veritat, és una infracció administrativa greu, però sota cap concepte estem davant d’un delicte.
Quins drets es vulneren quan una persona en situació administrativa no pot denunciar?
Des de les institucions, associacions i entitats, se sap que quan una persona en situació irregular pateix un delicte és molt difícil que denunciï. És necessari prendre mesures sobre aquest tema i idear i construir vies per facilitar-ne la denúncia.
Quan una persona en situació administrativa irregular no denuncia o no se li permet denunciar que ha estat víctima d’un delicte, se li priva, en primer lloc, del dret a l’accés a la justícia.
Què vol dir la premissa “don’t ask, don’t tell, don’t enforce” (no preguntis, no ho diguis, no executis)?
Sorgeix en el marc d’unes polítiques molt restrictives als Estats Units. Els funcionaris de l’administració pública (inclosos els policies) evitaven preguntar si la persona es trobava en situació irregular, a no ser que fos necessari: “don’t ask” (no ho preguntis).
En cas que ho haguessin de saber, no havien de comunicar -“don’t tell” (no ho diguis)- a altres organismes -en aquest cas, les oficines d’immigració- que havien tingut contacte amb aquesta persona.
Finalment, “don’t enforce” (no executis) significa que no tirarien endavant els mecanismes corresponents perquè s’iniciés un procediment d’expulsió.
Això va crear un marc de protecció que va facilitar que les persones que eren víctimes de delictes poguessin accedir als mètodes de denúncia corresponents.
I la premissa “free in, free out” (lliure d’entrar, lliure de sortir)?
Si girem la mirada cap a Europa, ens trobem que hi ha ciutats que han iniciat algunes pràctiques o polítiques per facilitar la denúncia.
Una d’elles és la que s’ha iniciat a ciutats com Utrecht i que també trobem a Amsterdam: “free in, free out” (lliure d’entrar, lliure de sortir). Hi ha la garantia que la persona entra a la comissaria, posa la seva denúncia i surt de la comissaria de manera lliure.
Amb la paraula “lliure” es vol fer entendre que a aquesta persona no se li iniciarà un procediment d’expulsió.
Hi ha mecanismes de denúncia segura a Espanya?
Les víctimes de determinats delictes, i això ho especifica clarament tant la llei d’estrangeria com
el reglament, podran anar a una comissaria de policia i en cap cas se’ls podrà iniciar un procediment d’expulsió. I si ja estigués iniciat, se suspendrà fins que resolgui tot el procediment penal que segueixi la denúncia d’aquest delicte.
Això, en concret, ho trobem amb víctimes de violència de gènere i, ampliat a més, des de l’any 2022, a les víctimes d’agressió sexual.
I també hi ha una protecció cap a altres delictes com el tràfic d’essers humans.
I què hi ha de les persones que són víctimes d’altres delictes?
A la població general no li arriba la possibilitat que hi hagi mecanismes de denúncia segura perquè a Espanya en tenim pocs. No tenim un sistema de denúncia segura generalitzat. Poden haver-hi bones pràctiques, depenent del lloc, però ens falta aquest sistema general, i per això és raonable que les persones no sàpiguen que tenen la possibilitat d’anar a una comissaria i denunciar que han estat víctimes d’un delicte.
Les persones en situació administrativa irregular, a més, no és que no coneguin els seus drets o que no sàpiguen allò que els està passant és un delicte. Això és una visió molt paternalista.
La realitat és que saben que estan patint un delicte però l’assumeixen com a part del seu
procés migratori. Pensen: “A mi potser m’estan explotant en aquesta llar, però jo aguantaré perquè aquestes persones pot ser que d’aquí tres anys em facin un contracte. Així em podré regularitzar”.
A més, sovint hi ha la sensació que no són “víctimes mereixedores de protecció”. És a dir, com que es perceben a si mateixes com a delinqüents, tot i que ja hem dit que no ho són, pensen: “com m’ha de protegir el sistema de justícia, si jo també soc un/a delinqüent?”
Què feu des de Safe Reporting per combatre aquesta situació?
Des del projecte de denúncia segura vam fer, primer, un estudi sobre quina era la situació a Barcelona.
Després hem fet un conjunt d’accions comunicatives, campanyes de comunicació, basades en el missatge “no tens papers, però tens drets”, i en la idea de l’accés a la justícia per a tothom. Les persones en situació irregular tenen dret a accedir a la justícia i a la justícia gratuïta. Cal reconèixer aquest dret en la mateixa mesura que, per exemple, el dret a la sanitat o el dret a l’educació pels menors d’edat.
A més, hem fet un conjunt de formacions, tant a persones migrants, com a persones responsables de les entitats socials, i també a cossos policials.