Eren ciutadans i ciutadanes que havien estat declarades judicialment “incapaces per a exercir el dret a sufragi”. Les dues causes que excloïen del dret a vot eren: que les persones haguessin estat declarades “incapaces” en virtut d’una sentència judicial ferma, o bé estar internades en un hospital psiquiàtric amb autorització judicial, sempre que s’hi establís explícitament la incapacitat per a exercir el dret a vot en ambdós casos.
Tal com explica la Doctora en Dret i especialista en salut mental M. Àngels Porxas, el dret al vot i el dret d’accés als tribunals són el mínim necessari per a apoderar les persones per a l’exercici de la reivindicació política i jurídica.
En la mateixa línia es pronuncia el doctor en Psicologia i col·laborador de l’associació Grup de Recerca en Salut Mental en Primera Persona, Francisco Eiroa, que critica la incapacitació jurídica d’algunes persones amb trastorns de salut mental, ja que “les limita a l’hora de fer desenes d’accions per si mateixes”, com ara votar.
Canvi de paradigma l’any 2018
El 2018, mitjançant l’aprovació de la modificació de la Llei Orgànica del Regim Electoral General –LOREG-, es van eliminar totes dues causes d’incapacitat per a exercir el dret a vot, una fita per a moltes persones que el documental “Mi voto cuenta”, de l’entitat Plena Inclusión, mostra a través de diferents testimonis que fins al 2018 no van poder exercir el seu dret a vot.
Tal com assenyalen, arran de la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat hi va haver canvis en referència al dret a vot del col·lectiu, i és que la Convenció estableix que “cal assegurar que les persones amb discapacitat puguin participar plenament a la vida política i pública en igualtat de condicions amb la resta de la població […] inclosa la possibilitat de votar i de ser escollides.”
Jesús Martín, aleshores portaveu del Comitè Espanyol de Representants de Persones amb Discapacitat (CERMI), es pronuncia en aquest sentit al documental, defensant que el govern estatal, els parlaments i els ajuntaments han de reflectir la societat que representen, de manera que és necessari que incloguin en les llistes electorals a persones amb diversitat funcional.
L’Ajuntament de Barcelona, a través de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat, ha tingut un rol actiu en la promoció i garantia del dret a vot de les persones amb discapacitat. D’una banda ha treballat per garantir l’accessibilitat física a tots els col·legis electorals, fent assessoraments i contribuint a l’exercici del dret al vot de manera autònoma per a les persones amb discapacitat visual i auditiva. Arran de la reforma de la LOREG, també va programar accions de formació i difusió per a contribuir a l’accés autònom de les persones amb discapacitat intel·lectual que podien votar per primera vegada.